Quan l’empresari i enòleg català Pere Visa va tenir a les mans l’ampolla de Massandra Sherry que tant havia somiat, els seus companys de viatge van percebre-li certa emoció a la mirada. Datada l’any 1775, aquell vi estava destinat al consum estiuenc del tsar de Rússia i la seva reial família durant les estades anuals que solien fer a la residència de Sympheropol, capital de l’actual República de Crimea. Com explicava el mateix Visa, un d’aquells vins va ser subhastat l’any 2001 a la galeria Sotheby’s de Londres per 43.500 dòlars. Actualment és un del top ten mundial de vins, segons les classificacions més acreditades.
"Enologia, gastronomia, agroindústria i turisme de qualitat són quatre de les principals fortaleses de l'economia de la República de Crimea"
Enologia, gastronomia, agroindústria i turisme de qualitat són quatre de les principals fortaleses d’una economia en què gairebé tot està per fer, i en què Moscou té previst invertir 310.000.000.000 de rubles (4.868.426.000 de dòlars), durant els pròxims tres anys, dins del seu programa de Desenvolupament socioeconòmic de la república de Crimea i Sebastopol. Un territori estratègic per a la Federació Russa, que després de dècades d’aïllament, Moscou vol reconnectar amb la resta del món, amb qui de moment, no disposa de vols directes.
Nació o república?
Crimea, a diferència de Catalunya, no és ben bé una nació. Però, en canvi, és una república. Actualment, federada a Rússia. Fins fa cinc anys, una república autònoma d'Ucraïna. Integrada pels descendents de diferents ètnies (un 58,32% de russos, un 24,32% d’ucraïnesos, un 12,1% de tàrtars de Crimea, i un petit mosaic de bielorussos, armenis, tàrtars i jueus en percentatges menors), el territori va celebrar el març del 2014 un referèndum de separació d’Ucraïna i d’adhesió a la Federació Russa, que tot i no ser reconegut per la comunitat internacional i d’anar seguit d’una entrada massiva de tropes, no va provocar cap gran enrenou al territori. Des de llavors, Crimea va quedar a l’òrbita russa, a la qual històricament havia estat vinculada, i Ucraïna, a l’òrbita europea i, més enllà del continent, nord-americana.
"Crimea, a diferència de Catalunya, no és ben bé una nació. Però, en canvi, és una república federada a Rússia"
Des de llavors, explica la consultora Zhanna Dutzeva, el PIB regional ha augmentat un 55% a la República federal de Crimea i un 66% a la ciutat federal de Sebastopol, on l’Armada russa hi té la seva major base naval. Tota la península, cal dir-ho, és una free zone, una gran zona de lliure comerç, on Visa i el petit grup d’empresaris catalans que l’acompanyen coneixen de primera mà les seves possibilitats de creixement econòmic.
Diu Zhanna que l’any 2018, amb una població total de 2.355.030 (1.911,818 a Crimea i 443.212 a Sebastopol), el volum d’inversions per càpita va superar en un 29% la mitjana de tota la Federació Russa, amb una inversió global de 296.000 milions de rubles (uns 4.650.561 milions de dòlars). L’atur, d’altra banda, ha baixat entre 2015 i 2019 del 6.7% al 5.9% a Crimea i del 4,7% al 3,8% a Sebastopol.
I tot això, malgrat les sancions econòmiques que pateix el país arran la separació i subsegüent annexió al gegant rus.
Els sectors emergents
Infraestructures viàries, construcció, sanejament i conducció d’aigües, xarxa elèctrica, tecnologia digital i turisme són els sectors emergents d’un país que, en paraules de Ricard Sempere, físic i enòleg que també participa en l’expedició, “té un gran potencial, gràcies a l’alta qualitat i preus molt raonables de la seva cuina i els seus cellers”. Una bodega basada sobretot en varietats autòctones i una cuina inspirada en el peix de més baixa salinitat del Mar Negre, que, diu Sampere, “pot agradar molt al turista de capacitat econòmica mitjana procedent de la conca mediterrània europea”.
Diverses ampolles del vi rus Massandra
“Caldria preservar l’autenticitat d’aquesta oferta”, remarca Montse Cañellas, productora de cinema comercial i publicitari, “i no voler seguir receptes massa sofisticades a l’estil dels grans xefs d’altres països que ja coneixem”. Justament, la qualitat dels productes locals va ser el motiu que va dur a Crimea al cuiner Andrey Savenkov que sens dubte hauria assolit més d’una estrella Michelin, en cas que la península que l’enamora formés part de la guia internacional. Savenkof, iniciat a Tallin, capital d’Estònia, governa els fogons de Doctor Whisky, a Yalta, i és un consultor en matèria de restauració prou reconegut a la seva àrea d’influència.
"Els experts catalans consideren que les bodegues de Dol i Svet són la punta de llança d'un sector agroalimentari amb gran potencial de creixement"
Altres grans hotels, com el Miriya Resort & Spa, dissenyat per Norman Foster a Opolzneve, o restaurants com Memo wine & tapas, de Sebastopol o el Restaurant Hotel Vinge, de Novyi Svet, podrien donar mesura d’aquest esforç local per l’excel·lència i la promoció del producte de proximitat.
Ostres, formatge, molls, combinats amb una cultura vinícola que té arrels en la dominació romana de la península Tàurica (actual Crimea) entre el segle I abans de Crist i el IV de la nostra era, són la riquesa més gran d’aquesta terra... Juntament amb un clima i una posició geo-estratègica privilegiada que permet controlar tota la conca mediterrània oriental.
L’innovador Thomas Dol a la riba del mar Negre; ZolotaiaBalka, fundat l’any 1889 a Sebastopol; i Novyi Svet, primer autoritzat a utilitzar l’etiqueta de l’imperi rus a l’etiqueta i fundat el 1878 pel príncep Lev Golitsyn a l’est de Crimea, juntament amb el mític Massandra, són les bodegues emergents de la regió, que els experts catalans que les visiten consideren punta de llança d’un sector agroalimentari amb gran potencial de creixement.
Un creixement que, segons el fotògraf i publicista internacional instal·lat a Barcelona Rodney Lutti, encara conserva valors econòmics, culturals i paisatgístic prou potents per atraure la producció de films comercials i publicitaris, com ha passat en altres països emergents del seu entorn, com ara Romania, Croàcia, Eslovènia, Hongria, Bulgària, o la mateixa Ucraïna.
Cañellas: "Però, per l’amor de Déu, que evitin el turisme de masses”
“Però, per l’amor de Déu, que evitin el turisme de masses”, rebla Montse Cañellas, que encara recorda l’idíl·lic paisatge de la Costa Brava catalana dels anys setanta. Un idil·li que ara està en mans dels russos. Spasiva per conservar-lo.