Més optimisme, però encara queda camí per recórrer. Comença la recuperació? Els economistes continuen preocupats per la crisi de la covid-19 ara que es compleix el primer any del primer estat d'alarma, però poc a poc van veient la llum al final del túnel. Si a l'útlima enquesta realitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) a finals del 2020 la segona preocupació més gran dels participants era l'atur, ara la situació política li fa el sorpasso quedant just per darrere de l'impacte de la pandèmia. Ara bé, tot i que el pessimisme millora, encara hi ha un 88% dels economistes que veuen la situació molt pitjor que la d'ara fa un any, però és cert que, com apunta el responsable tècnic de l'enquesta, Xavier Segura, "es comença a dibuixar una petita recuperació i la previsió és que es produeixi un repunt a finals del 2021 a l’economia catalana" i, per tant, assegura "el punt més dur ja comença a quedar enrere".
Ja ho deia el degà del CEC, Oriol Amat, en una entrevista amb VIA Empresa i és que, malgrat que sostenia que "es comença a veure el final d'una crisi quan els voltors baixen", "als països amb més empatia entre governants i població els hi va millor". I, ara per ara, aquesta empatia encara té un cert punt d'utopia. De fet, els economistes tornen a suspendre totes les autoritats i continuen donant la millor nota a les europees amb un 4,65, seguides de les locals amb un 3,92, les catalanes amb un 3,7 i, finalment, les espanyoles amb un 3,47.
L'enquesta, però, es va realitzar entre l'11 de febrer i el 10 de març, quan les negociacions per formar govern a Catalunya encara estaven molt verdes. Això sí. Els economistes tenen clar què reclamen al nou executiu i és que es posi les piles ja en la recuperació dels sectors i activitats més afectats per l’impacte de la pandèmia i, després, que se centri, sobretot, en l'ocupació i la reindustrialització del país.
Segura: "Es comença a dibuixar una petita recuperació i la previsió és que es produeixi un repunt a finals del 2021 a l’economia catalana. El punt més dur ja comença a quedar enrere"
El que sí és cert, explicava Amat a aquest diari, és que aquesta vegada la gestió dels diferents governs ha estat "molt més positiva" que durant la crisi del 2008 i afegia, a més, que cal tenir ben present que les eines de què disposa el Govern català "no els permet fer gaires més coses". En aquest sentit, recordava que ja "ha posat damunt la taula tots els diners que ha pogut i diria que segurament no en pot posar més perquè necessita l'autorització del Govern espanyol per augmentar el límit de dèficit".
La pandèmia encara continua ocupant el top 1 del rànquing de preocupacions amb un percentatge de més del 85%, però la situació política es converteix també en un mal de cap per als economistes, segurament perquè, com ha exposat el degà del CEC durant la roda de premsa telemàtica de presentació de l'enquesta, "quan es demana pels principals problemes influeix molt el clima polític que hi hagi a Catalunya, Espanya i Europa, i ja ho hem vist amb el Brexit, que afectava els resultats de l’enquesta".
Urgències inajornables
El CEC ja reclamava fa un parell de setmanes en la seva nota d'opinió "l'establiment de mecanismes d'ajudes directes a les empreses i l'aprofitament dels fons europeus de recuperació", dues línies que l'entitat considera que són "fonamentals i prioritàries en aquests moments" i que, com ha insistit Amat, "l’important és que arribin diners a les empreses", sigui en forma d'ERTO, d'ajuts per pagar a proveïdors o el que sigui.
Segons el seu parer, "l'ideal és que els ajuts vagin a empreses viables perquè encara ho siguin més" i, justament amb aquest argument sota el braç, ha insistit en què, tot i que està molt bé que els fons Next Generation destinin una part molt important tant a digitalització com a l'economia verda, hi ha una part que també hauria de servir per "ajudar a millorar la viabilitat de les empreses". Perquè, reitera, "en moments de crisi com l’actual no es pot deixar que el mercat ho solucioni tot sol" com va passar en la crisi del 1929, cosa que va provocar que el PIB mundial caigués un 40%. "Els economistes han anat aprenent que en moments així hi han d'haver estímuls, que s'ha d'intervenir i que tot això amortigua la caiguda".
Amat: "En moments de crisi com l’actual no es pot deixar que el mercat ho solucioni tot sol"
La nota d'opinió del CEC ho explicitava tot més posant de relleu que "les noves mesures s'haurien de plantejar des d'una perspectiva àmplia que inclogui ajudes directes no reemborsables i exoneracions fiscals, mecanismes de recapitalització, i millores en els procediments d'insolvència". Unes mesures que tenen pressa perquè si la previsió és que aquest estiu comenci a tornar el turisme i la vacuna dóna aire a les restriccions, només seran necessàries durant tres o quatre mesos més per a molts sectors, però, si no s'implementen, "les nostres empreses entraran en una situació de desavantatge competitiu que serà molt difícil de revertir".
Perquè, com diu Amat, mentre desitja que "aquests petits brots verds es confirmin en la propera enquesta, tot dependrà molt de què passa amb les vacunes, la rapidesa en l’administració i l’efectivitat".