La crisi de la covid-19 ha estat diferents de totes les anteriors. Els efectes, per tant, tampoc no han estat els habituals, i els tempos de recuperació són particulars i encara incerts. La Cambra de Comerç de Barcelona ha intentat analitzar la situació i posar llum als propers mesos amb una nova Memòria Econòmica de Catalunya, referent a l’any 2020. És la 56a edició que presenten i també “el balanç econòmic més negatiu de tot aquest temps”, ha lamentat la presidenta de l’ens, Mònica Roca. “Covid, covid i covid: serà la paraula més repetida d’aquesta presentació”, avisava prèviament la directora de la Memòria, Carme Poveda. La crisi que ha provocat la pandèmia ha estat diferent de tota la resta també en l’augment de la desigualtat que ha suposat: a nivell social, però també entre sectors i territoris.
El “balanç més negatiu” deixa una caiguda del PIB català d’un 11,5% el 2020, molt per sobre del 6% de la mitjana de la zona euro, a causa de “la força del sector turístic, un dels més afectats, i del menor volum d’ajudes concedides a les empreses”, segons el diagnòstic de Roca. Però si la caiguda ha estat de les més acusades, la recuperació també serà de les més elevades de tota la Unió Europea: d’un 12% sumant el 2021 i el 2022. Aquest repunt de l’activitat financera és una “esperança” per a la Cambra, que urgeix a “accelerar encara més el ritme de vacunació i reclamar l’ús de tecnologies innovadores”. Tant Roca com Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona i el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, han aprofitat la presència de Pere Aragonès, president de la Generalitat, per reclamar l’esperada Llei de Cambres: “Ens cal un senyal clar que el Govern ens té a l’agenda dels canvis legislatius que necessitem”.
Aragonès ha recordat que “aquesta pandèmia va provocar que es trenqués la dinàmica positiva de l’economia catalana d’un dia per l’altre” i que encara afecta el dia a dia de tota la societat, no només en l’àmbit econòmic, sinó de la vida social, la salut i el benestar emocional de les persones. “A més, ha agreujat tendències, com l’augment de les desigualtats”, ha afegit. Aquesta és precisament una de les particularitats que han marcat la crisi i que ha destacat Poveda, juntament amb l’origen de la recessió -que no ha estat econòmic, sinó sanitari-, la resposta “ràpida i decidida” que ha tingut, l’acceleració de diverses tendències que ja s’albiraven abans i una recuperació intensa.
Dones, joves, turisme, microempreses i Girona
Ha estat -i encara és- la crisi de la desigualtat. La Memòria Econòmica de la Cambra en destaca l’impacte desigual a molts nivells. Per començar, les dones i els joves han estat els més afectats. I és que la diferència entre les taxes d’atur d’homes i dones s’ha doblat -aquesta darrera ha arribat al 14,4%- i la d’entre joves i persones de més edat, també. Per sectors, el clar perjudicat ha estat el turisme, juntament amb el transport i el comerç; junts, han patit una caiguda de l’activitat del 25%. D’altra banda, sectors que s’han demostrat imprescindibles, com la salut i l’educació, ha augmentat un 3%.
Pere Aragonès: "Aquesta pandèmia va provocar que es trenqués la dinàmica positiva de l'economia catalana d'un dia per l'altre"
Poveda ha volgut destacar el sector industrial com una fortalesa de l’economia catalana: “S’ha recuperat ràpidament; ara, estem en màxims històrics d’exportacions”. De fet, les vendes a l’estranger van ser una debilitat als inicis de la crisi per la restricció de la mobilitat internacional, però ara són una robustesa de cara a la recuperació. Una altra punt fort de la indústria és la inversió estrangera, ja que continua essent el sector que més en rep -un 37% del total-. “Però cal tenir en compte que la inversió provinent d’altres països en tecnologia s’ha multiplicat per 3,5 l’any de la pandèmia”, ha destacat Poveda.
Més desigualtats: una de territorial i una de mida. Girona ha estat la província més afectada per la crisi, amb una caiguda del PIB del 14,2%, mentre que Lleida només l’ha reduït un 8% gràcies al pes del sector agroalimentari, un dels més resilients d’aquesta recessió. Les microempreses són les que més han desaparegut -un 6,7% davant l’1,9% de creixement del nombre de grans empreses-. Aquest indicador es dona a causa de “la major capacitat financera de les grans companyies a l’hora d’absorbir un xoc imprevist”, ha explicat la directora de la Memòria.
La inversió estrangera en tecnologia s'ha multiplicat per 3,5 l'any de la pandèmia
La semblança amb la crisi del 2009
No tot són diferències entre la crisi de la pandèmia i la financera del 2009. La mortalitat d’empreses ha estat la mateixa, però molt més concentrada. Oriol Amat, catedràtic d’Economia i rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha presentat l’informe anual de l’empresa catalana. Segons aquest, “entre el 2008 i el 2014 van morir un 8% d’empreses; cal destacar que entre els anys 2014 i 2019 el nombre de companyies va créixer un 11,4%; però només el 2020, també ha desaparegut un 8% del teixit empresarial, unes 20.000 empreses; és una notícia molt negativa”.
Entre el 2008 i el 2014, van morir un 8% d'empreses i només l'any 2020 també n'han desaparegut un 8%, unes 20.000 companyies
De fet, totes les notícies que aporta aquest estudi, són negatives: l’ocupació ha caigut un 4% i s’ha perdut un 13% de valor afegit. “Al cap i a la fi, podem fer el mateix diagnòstic que els anys anteriors: hem de millorar molt la proactivitat, el finançament del sector públic, hem de millorar les infraestructures, hem d’invertir en R+D i hem d’apostar per la col·laboració entre empreses per a la internacionalització; si ho fem així, millorarem el benestar, que és del que tracta l’economia”. I també cal transformar digitalment els negocis. “Hem d’augmentar el nivell d’intensitat tecnològica d’empreses i administracions amb els fons Next Generation: això ha de servir per revaloritzar els sectors productius que han mostrat més resiliència durant el darrer any i han demostrat la seva importància per a un model just de societat, sobretot la salut, les cures i l’alimentació”, ha afirmat Aragonès.
Poveda ha posat precisament l’arribada i gestió de les ajudes europees com una de les claus de què dependrà la recuperació. “Hem fet una estimació prudent del repartiment dels recursos en funció de la població i a Catalunya ens tocarien 3.000 milions d’euros l’any”, ha indicat. La resta de factors són la recuperació dels fluxos turístics internacionals -que ara perilla per l’augment de casos de covid-19 i l’expansió de la variant delta- i l’ús que faci les famílies dels estalvis que han acumulat durant els mesos d’aturada econòmica. Cal gastar, però no de qualsevol manera. Aragonès ha fet una nova crida a la responsabilitat dels ciutadans per seguir les recomanacions de seguretat davant els indicadors negatius de la pandèmia. S’hauran de revisar les previsions si no es reverteix la tendència?