A vegades em pregunten com és que la borsa puja quan representa que estem en crisi arreu del món. Aleshores has d'explicar que la borsa ha perdut gran part de la connexió amb el món real i ja no actua com a indicador avançat de l'economia productiva, que mou volums de diners diverses vegades equivalents al PIB mundial, que la digitalització l'ha globalitzat del tot i que n'ha accentuat el caràcter especulatiu... I que en aquesta crisi, com en totes, però de moment de forma més accentuada, n'hi ha que els va malament i n'hi ha que els va prou bé. De moment.
Fa unes setmanes, cridava l'atenció com després de la davallada borsària mundial del març sobresortien els noms dels grans vencedors: Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet (Google) i Facebook. Són les anomenades grans tecnològiques, encara que en realitat al seu model de negoci la tecnologia tingui un paper divers, les que impulsen els índexs borsaris cap amunt. Així, el Nasdaq -nascut per a empreses emergents i ara especialitzat en empreses tecnològiques- és el primer mercat que ja experimenta guanys en el conjunt del 2020. Les crisis, com sempre, accentuen i acceleren tendències que ja feia temps que es covaven: teletreball, digitalització, compres en línia... I n'hi ha que són els guanyadors de la crisi.
Acceleració dels canvis anunciats
Però si ja no resulta novetat que les tecnològiques ocupin els primers llocs en la valoració borsària mundial, aquestes setmanes també hem sabut que l'empresa d'automòbils elèctrics Tesla superava en valoració el grup Volkswagen, quan aquest darrer produeix deu vegades més automòbils que Tesla.
Tesla ha superat en valoració el grup Volkswagen, quan aquest darrer produeix deu vegades més automòbils que Tesla
Altre cop, les expectatives, un motor tradicional del comportament borsari, fan que els inversors apostin per un model que consideren de futur davant les dificultats de la indústria automobilística tradicional per adaptar-se al nou paradigma elèctric. I després, hem conegut que a les pèrdues de Nissan, amb greus conseqüències a casa nostra, se li havien d'afegir les del seu aliat i capçalera del grup, Renault.
Una banca menys poruga?
A casa nostra, destaquen els resultats fets públics aquests dies de les grans corporacions bancàries. Una banca, just és reconèixer-ho, que a diferència de la crisi financera de fa deu o dotze anys, no s'ha vist paralitzada pel pànic i ha comprès que havia de comprometre's més i millor amb els seus clients perquè aquests poguessin superar l'atzucac de la covid i les empreses sanes i viables no quedessin ofegades per manca de liquiditat. Sí que és cert, que les entitats financeres que van superar la crisi financera partien d'una posició molt més sòlida i que les injeccions públiques de crèdit han ajudat a estimular aquests comportaments més prudents i col·laboratius.
La caiguda del Santander és especialment sorollosa i multiplica per vuit les pèrdues declarades pel BBVA
Més a prop de casa, els dos grans bancs espanyols, Santander i BBVA han tancat el semestre amb pèrdues elevades, en bona part per la mala evolució dels seus negocis a l'estranger -començant pels Estats Units. La caiguda del Santander és especialment sorollosa i multiplica per vuit les pèrdues declarades pel BBVA. Unes pèrdues del Santander que haurien estat més importants si no s'haguessin revisat a l'alça, i de manera poc justificada, els resultats provisionals presentats pels càntabres per al primer trimestre de l'any.
Als bancs que no volen semblar catalans, Caixabank i Sabadell, sembla que les coses no els han anat tan malament i la seva menor internacionalització es diria que aquesta vegada ha jugat a favor seu. Caixabank es manté en guanys tot i una retallada del benefici d'un 67% durant els primers sis mesos de l'any. Es dóna la circumstància que el primer trimestre del 2020 la caiguda fou més intensa -83%- la qual cosa voldria dir que la situació relativa ha millorat entre el primer i el segon trimestre de 2020.
De forma similar, les dades facilitades pel Sabadell parlen de resultats positius tot i una caiguda del 73% durant els sis primers mesos de l'any. Encara que al segon trimestre la davallada ha estat més intensa que al primer, el banc parla d'una recuperació «significativa» de l'activitat durant les darreres setmanes.
Efectes perversos dels ERTOs?
A la resta de sectors, l'activitat va per barris. Els serveis personals -hostaleria, restauració, comerç i altres serveis personals- són els més mal parats enmig dels rebrots i els vetos dels governs estrangers perquè els turistes no vinguin cap aquí. Uns vetos que tenen almenys tant de prevenció sanitària com de política proteccionista encoberta, perquè no se'ls escapi gaire consum vacacional fora de les seves fronteres.
Cal remarcar el comportament poc decidit de molt hotelers de Barcelona, el principal focus turístic del país. Si a la crisi posterior als Jocs Olímpics, tots els hotels van romandre oberts i el que feien era funcionar amb menys plantes, ara, a l'empara de la comoditat dels ERTOs, només un 30% de l'oferta hotelera està oberta. I ja sabem que l'oferta també crida i genera demanda. Una cosa similar passa en algunes de les atraccions més emblemàtiques de la ciutat, que funcionen només a mig gas.
De fet, sembla que de moment una quarta part dels autònoms encara no treballa i que una tercera part dels assalariats afectats per un ERTO no ha tornat a la feina. Esperem que l'allargament dels terminis no acabi generant efectes indesitjats en alguns sectors.
Consum acumulat
Al comerç, a banda dels productes alimentaris i de primera necessitat, hi ha subsectors que els va prou bé, com tots els referits al parament de la llar. Unes llars ara revalorades en el context del confinament. Molts ciutadans s'apressen a millorar-ne el confort i les prestacions ara que s'hi han d'estar molts més dies i hores. També sembla que repunten les vendes del sector de l'automòbil, on els estímuls en forma de subvencions públiques, tot i no ser gaire rellevants per a la gran majoria, han animat força ciutadans a fer el canvi de vehicle pendent de feia temps i que sovint s'ha acabat de deteriorar després de tants mesos sense fer-se servir. Tot aquest consum constret durant els mesos més durs de confinament i que ara recupera temps perdut veurem si serà capaç d'estabilitzar-se a la tardor.
Al sector industrial, la reobertura dels centres productius i el restabliment de les cadenes de subministrament porta cap a una represa progressiva, on fins i tot les exportacions tornen a créixer, malgrat estar lluny -un 37%- dels nivells dels mesos anteriors a la crisi. Caldrà veure si la nova normalitat es consolida aquesta tardor a Europa i acaben restablint-se els fluxos internacionals de mercaderies. També hem sabut aquests dies que l'ocupació en sectors tecnològics ha crescut a Catalunya un 8% durant el segon trimestre de l'any i les exportacions amb elevat contingut tecnològic també ho han fet, impulsades pels productes farmacèutics.
Quina crisi?
Totes les crisi són diferents, tot i tenir elements comuns. Potser el més rellevant és que no afecta igual a tothom, siguin sectors, empreses o ciutadans. A hores d'ara no sabem si la crisi es perllongarà i s'aprofundirà gaire. Si les revifalles puntuals del consum s'apagaran un cop esgotada la demanda acumulada durant el confinament. Si els nostres socis comercials tindran també rebrots importants que ens bloquegin els mercats exteriors. Si hi haurà una caiguda general de l'activitat que a afectarà definitivament la recaptació impositiva del sector públic i les seves prestacions i injeccions monetàries a l'economia. Si fins i tot les anomenades tecnològiques que viuen de la publicitat inserida per moltes petites empreses, entraran en dificultats impensables fins ara.
"Potser en pocs mesos -com acaba d'anunciar la UE- tindrem una vacuna prou efectiva que capgiri les expectatives i faci tornar el business as usual"
O, al contrari, potser en pocs mesos -com acaba d'anunciar la UE- tindrem una vacuna prou efectiva que capgiri les expectatives i faci tornar el business as usual. I amb l'esforç públic i les ajudes europees no trigarem gaire a normalitzar la situació. Els mesos que resten de l'any seran decisius per saber la durada, l'abast i la profunditat d'aquesta crisi.