Quan falten tres mesos per conèixer qui serà el pròxim president o presidenta dels Estats Units, els mercats mundials temen una possible recessió de la primera potència del planeta. L'exemple més evident l'hem vist aquest dilluns, amb la caiguda del 12,40% del Nikkei 225, el principal índex de la Borsa de Tòquio. Es tracta del descens més gran registrat en 37 anys, concretament des del 20 d'octubre de 1987, data coneguda als llibres d'història com a Black Monday. Llavors, la seva depreciació va ser del 14,40%. Però la caiguda del Nikkei no ha estat l'únic símptoma: també el Bitcoin (BTC) s'ha precipitat gairebé un 10%, mentre que un dels grans inversors com Warren Buffett ha venut el 49% de les seves accions d'Apple. Amb tot, el Nasdaq anticipa caigudes superiors al 5% en els pròxims dies, fet que pot provocar un efecte dominó a l'economia mundial.
Per entendre què ha succeït, cal situar-se primer als Estats Units. La passada setmana es van publicar les dades d'atur al país, i van ser sorprenentment negatives. La taxa de desocupats va assolir el 4,3%, és a dir, la més elevada des de l'octubre del 2021, període encara marcat pel coronavirus. Les dades no són casuals i segueixen una tendència que el mercat laboral nord-americà ha anat mostrant els últims mesos, especialment des del juny. El president Joe Biden va anticipar un "creixement més gradual" un cop superada la pandèmia, però l'escenari actual és ben diferent.
Per aquest motiu, la Reserva Federal (Fed) ja parla de "preocupació" per les dades de desocupació i de la inflació. Cal recordar que aquest organisme va decidir mantenir els tipus d'interès entre el 5,25% i el 5,50% (el seu nivell més alt en 23 anys), una estratègia que es va replicar a Europa i que ha portat els bancs a oferir interessos molt elevats als clients. Tot plegat s'ha portat a terme amb la idea de desaccelerar l'economia i reduir la inflació, però també està augmentant l'atur. De moment, la inflació continua al 2,5%, a mig punt de l'objectiu que van establir Brussel·les i la Fed abans de baixar els tipus d'interès, tot i que fa uns dies van admetre que la primera retallada podria ser aquest setembre.
El canvi de rumb de Buffett sacseja Nasdaq i Bitcoin
Amb tot, aquest ritme tan baix ha esperonat la rumorologia que parla d'una "recessió imminent" als Estats Units. Divendres passat, Wall Street va registrar pèrdues d'almenys un 2,2% al final del matí als seus índexs més importants (S&P 500, Dow Jones i Nasdaq). El mercat no va rebre amb optimisme l'informe de l'atur estatunidenc: Berkshire Hathaway, la firma del conegut "oracle d'Omaha" Warren Buffett va decidir vendre el 49% de les seves accions d'Apple durant el segon trimestre del 2024 i va reduir la seva posició fins als 84.000 milions de dòlars. En xifres totals, són 390 milions d'accions que segueixen als 115 milions (un 13%, aproximadament) que ja havia venut durant el primer trimestre.
Segons Buffett, l'operació s'ha fet per "beneficiar els accionistes de Berkshire a llarg termini si l'impost sobre els guanys de capital augmenta", tot i que la gegant tecnològica ha augmentat un 14% el seu valor al llarg d'aquest any. Cal recordar que Apple és des del 2016 la participació més gran del conglomerat. La segona és Bank of America i, casualment, Buffet també ha reduït substancialment el seu volum d'accions. Recentment, va vendre 3.800 milions de dòlars en títols de l'entitat bancària.
Nasdaq ha caigut més d'un 10% després del seu màxim el maig passat, i preveu baixar un 5% més, igual que Dow Jones (-1,5%) i S&P 500 (-2%)
Els inversors han interpretat aquests moviments de dues maneres: una, que Berkshire està buscant augmentar la seva reserva d'efectiu; i dos, que Buffett no confia en Apple ni en el mercat a curt termini. Ràpidament s'han notat els efectes i Nasdaq, l'índex tecnològic de Wall Street, ja pronostica caigudes superiors al 5% en els pròxims dies, després de corregir més del 10% des dels seus màxims històrics a mitjans de maig passat. Però no és l'únic: també el futur del Dow Jones contempla un retrocés de l'1,5% i S&P 500 del 2%.
En el cas de Bitcoin, durant el passat cap de setmana s'ha precipitat massivament el valor de la principal criptomoneda, i aquest dilluns ja ha baixat dels 53.000 dòlars, és a dir, un descens del 10,13%. Alguns experts alerten que aviat l'actiu podria estar per sota dels 50.000 dòlars. L'1 d'agost, el seu valor era de més de 65.000 dòlars. Tot i això, el decliu més pronunciat al món de les criptomonedes l'ha protagonitzat Ethereum (ETH), que ha perdut més d'un 20% del seu valor en menys d'una setmana. En el cas dels tokens, alguns dels més importants com Solana (SOL) o Cardano (ADA) es troben també prop del 20% de caigudes.
El Nikkei, el paradigma de la incertesa
Tot aquest escenari plagat d'interrogants ha impactat amb més força al mercat asiàtic. El passat mes de març, el Banc del Japó (BoJ) va aprovar eliminar la seva política de tipus d'interès negatius i els va augmentar a 0-0,1%. Aquesta nova política va acabar frenant la forta depreciació que estava patint el ien, tot i que l'apreciació posterior va afectar a les exportacions del país. La passada setmana va arribar la segona pujada, fins al 0,25%.
Tot plegat ha enfortit el ien i, de retruc, ha agreujat el problema de les exportacions. Empreses com Toyota Motors han reportat caigudes de fins al 13,65%, i les previsions de futur parlen d'una caiguda del benefici net al voltant del 30% a finals d'exercici. No és el pitjor cas: la firma Tokyo Electron ha registrat un descens del 18,48%. Per la seva banda, grans entitats bancàries com Mitsubishi UFJ s'han desplomat gairebé un 18%. En general, el Nikkei ha caigut més d'un 20% en menys d'un mes, després del seu màxim històric assolit el passat 11 de juliol. A més, la incertesa del mercat estatunidenc empitjora els pronòstics de cara al futur.
Tot i que el gran terratrèmol s'ha produït al Japó, també Corea del Sud ha tingut un dilluns negre. El principal indicador de la Borsa de Seúl, el Kospi, s'ha enfonsat prop del 9%, i el seu indicador tecnològic, Kosdaq, va endarrerir-se més d'un 11%. Al mercat australià, el retrocés ha estat del 3,7%.
Europa, a l'aguait
Europa també està observant amb preocupació la davallada de grans mercats mundials. Tot i que l'euro s'ha apreciat un 0,2%, a l'Estat, l'Ibex 35 ha baixat un 2,65%. Són xifres similars d'altres economies importants a Europa: Londres ha baixat un 2,3%, París un 2,6% i Milan un 4%, entre altres.
A l'espera d'una valoració oficial per part d'agents rellevants a la Unió Europea, l'escenari actual podria provocar canvis pel que fa a l'estratègia del Banc Central Europeu (BCE) respecte als tipus d'interès i la seva imminent rebaixa. De moment, el petroli Brent ha experimentat una baixada del 0,2% i el preu de l'unça d'or ha incrementat fins als 2.473 dòlars, és a dir, un 0,7%.