• Economia
  • Crisis diferents, receptes diferents

Crisis diferents, receptes diferents

Hem tallat l'entrada d'aire de l'economia, i ara què? L'estratègia no ha de ser la de 2008

Un respirador en temps de coronavirus. | iStock
Un respirador en temps de coronavirus. | iStock
Ignasi Sayol
President de PIMEC Logística
Barcelona
23 de Juny de 2020

Un cop comencem a tenir clar que el pitjor de la crisi sanitària ja ha passat, almenys per ara, apareix amb tota la seva cruesa la crisi econòmica i social que se’n deriva. Mai abans, en tota la història moderna, havíem patit una crisi com aquesta, una crisi econòmica autoimposada. Fent una analogia amb el nostre sistema respiratori, és com si haguéssim tallat l’entrada d’aire al nostre organisme de forma voluntària. Tots sabem que l’absència d’oxigen malmet els nostres òrgans en diferent mesura, i que segons el temps durant el qual no entri oxigen les conseqüències poden ser més o menys greus.

 

Hem fet el mateix, hem tallat l’activitat econòmica de cop, posant en perill el flux de diners i la cadena de pagaments; creant una situació que esdevindrà diferent per a cada un dels sectors de la nostra economia. Per la naturalesa de la crisi, queda clar que el sector serveis, sobretot els serveis on hi ha una gran interacció personal, serà el més afectat i on la recuperació serà més lenta; estem parlant, per exemple, del turisme, el petit comerç, la formació o el sector sociocultural. Les mesures dels governs s’han adreçat a subministrar oxigen de forma forçada, intentant injectar liquiditat, i evitant a tota costa que es trenqui la cadena de pagaments.

"Hem tallat l’activitat econòmica de cop, posant en perill el flux de diners i la cadena de pagaments; creant una situació que esdevindrà diferent per a cada un dels sectors de la nostra economia"

Davant d’aquesta incerta situació, les empreses tenen dubtes sobre com actuar, quina estratègia aplicar. En primer lloc s’ha intentat protegir la caixa, per preparar-se per a la incertesa. Ja sabem que les empreses no moren pel compte d’explotació, sinó per la caixa. En aquest sentit, moltes de les nostres empreses han optat a la liquiditat que ha generat l’ICO, amb tota la problemàtica que coneixem, però que ha estat útil per preparar-se per al que vindrà; però, un cop fet això, què cal fer?

 

Per saber què fer, normalment les persones i les organitzacions repassem les situacions viscudes que ens han donat aprenentatge. En concret tenim molt present l’última crisi financera global del 2008, on calia preparar-se per anys de patiment i de lenta recuperació. Penseu que vam trigar vuit anys a recuperar el mateix índex de creixement del PIB a l’Estat espanyol. L’índex de creixement del 3,8% del 2007 no es va repetir fins al 2015. La pregunta és: cal aplicar les mateixes receptes d’aleshores?

Cal entendre la naturalesa de la crisi 

Per respondre a aquesta pregunta cal entendre la naturalesa de la crisi a la qual ens enfrontem. L’anterior crisi global donava pistes que la recuperació seria molt lenta, ja que la base del creixement econòmic, el finançament i la confiança estaven greument malmesos. En aquest cas, no podem dir el mateix, els òrgans encara estan intactes, a menys que la falta d’oxigen continuï prou temps per malmetre’ls. Si veiem altres països que han passat uns mesos abans per l’emergència sanitària, podem assegurar que la recuperació serà molt més ràpida que en l’anterior crisi. Segurament, depenent del sector, entre 6 i 18 mesos, tot i que la falta d’oxigen mati moltes empreses. El que queda clar és que el gruix principal es mantindrà.

"Cal tenir els motors a punt, no descapitalitzar-nos, sobretot del nostre capital humà; sense les persones clau de la nostra organització serà molt complicat reprendre el vol de manera ràpida com esperem que passi"

Per aquesta raó, des del meu punt de vista, a l’hora de fixar estratègia cal tenir molt present aquest fet. No podem perdre els nervis i posar en marxa decisions irreversibles que malmetin la nostra capacitat de producció a mitjà termini. Cal tenir els motors a punt, no descapitalitzar-nos, sobretot del nostre capital humà; sense les persones clau de la nostra organització serà molt complicat reprendre el vol de manera ràpida com esperem que passi. Ens cal, per tant, una mirada diària a l’evolució dels indicadors econòmics, i anar prenent decisions per no malmetre el nostre compte d’explotació però que tampoc comportin un llast en el futur.

No és gens fàcil, aquest compromís, però cal fer-ho si volem estar preparats per quan l’economia remunti el vol, i un dels problemes és que això no serà igual per a cada sector, la recuperació serà esglaonada. Tenim doncs un gran repte al davant.