El sector agroalimentari representa més del 16% del PIB valencià, el 14% de l'ocupació i el 24% de les exportacions de l'economia valenciana. Malgrat això, s'enfronta a reptes crucials que determinaran si el sector continuarà marcant, en el futur, la identitat valenciana i la seua economia. Aquest 2020 arrenca, ja, amb problemes. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) alerta que la borrasca Gloria s'està traduint en "una successió de sinistres climàtics extremadament greus que s'acarnissen amb els cítrics, les hortalisses de temporada i les infraestructures agràries". Si durant les jornades del diumenge i el dilluns els agricultors lamentaven danys per les fortes ratxes de vent i per les baixes temperatures, en les últimes hores les inundacions provocades per la gota freda i, en menor mesura, la calamarsa empitjoren els danys sobre l'agricultura valenciana.
I això que l'any 2019 ha estat un pas més cap al negativisme, i per això, les principals organitzacions agràries valencianes urgeixen a actuar ja a les Administracions. Missatge especial per al nou Govern de Madrid. Quins problemes van marcar el camp valencià en 2019?
La DANA i altres adversitats climatològiques
Enmig de la borrasca actual, potser molts s'hagen oblidat de les terribles imatges en setembre dels municipis del sud de les comarques de València i Alacant més afectats pel temporal de pluges. Va perjudicar cultius, explotacions ramaderes i infraestructures, ocasionant pèrdues estimades en 100 milions per AVA-ASAJA. Molts anuncis s'han fet per ajudar a pal·liar els efectes, però el cert és que tant AVA com La Unió de Llauradors i Ramaders denuncien que encara no ha arribat res al camp, ni es coneix la quantitat ni quan es donaran. A més, "importants danys per pedra" en maig i juliol i les jornades de vent huracanat en desembre han apujat la xifra de pèrdues acumulades fins als 350 milions d'euros, segons AVA. Veurem el resultat de la borrasca Glòria.
Per la seua banda, La Unió adverteix que el canvi climàtic "aguditzarà" l'aparició "de cada vegada més sinistres", enfront d'una COP25 amb "resultats descoratjadors". Per combatre'l, fan una crida a apostar pel consum de productes europeus; no en va, van publicar un estudi que reflectia que les importacions de productes de països tercers a la UE van generar prop de 380 milions de quilos en 2018. Un model alimentari de proximitat, asseguraven basant-se en una investigació de la UOC, reduiria un 72% l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i un 52% el consum d'energia.
Els acords internacionals
Per descomptat, continua sent una de les grans preocupacions del sector. No només per la competència directa dels productes importats des de tercers països, sinó pel que titllen de "seriosa amenaça en qüestió de seguretat alimentària", "entrada de plagues" i "competència deslleial".
La Unió recorda que en 2019 van presentar un informe que demostrava que les produccions de Sud-àfrica i Mercosur utilitzen "més de 62 matèries actives l'ús de les quals està prohibit per a la citricultura europea"; a més, denuncien que part de les importacions de taronges de l'estranger se superposen amb la fruita local. AVA destaca que l'acord UE-Mercosur "liberalitzarà de forma extrema les importacions agrícoles": eliminarà els aranzels per al 81,7% i fixarà quotes o preferències per a la resta. Parlem de productes com fruits secs, raïm de taula, cireres, hortalisses, arròs, mel i carn d'au.
La Unió denuncia que part de les importacions de taronges de l'estranger se superposen amb la fruita local
Per altra banda, inquieten les polítiques proteccionistes de Donald Trump, que va fixar aranzels que arriben fins al 25% a productes com cítrics -el port de Castelló ja ha deixat d'enviar clementines als EUA-, vins, olis i formatges. Estan atents, també, a com evolucionarà el Brexit i com afectarà el camp valencià.
Plagues Amb la Xylella fastidiosa encara no erradicada, AVA-ASAJA es mostra molt dura contra les actuacions del Govern valencià: diuen que són "lentes" tant a l'hora d'arrencar els ametlers infectats com a l'hora d'abonar les indemnitzacions, i critiquen la falta d'un pla de reestructuració de la zona infectada. El president de l'AVA, Cristóbal Aguado, de fet va anunciar que estan estudiant presentar una denúncia contra la Conselleria d'Agricultura perquè "no s'està aplicant" el protocol d'actuació: "No només s'han d'arrencar els arbres infectats, sinó també els que estan a 100 metres al voltant. A més, només s'està actuant en camps abandonats i no sabem quan acabaran".
En canvi, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, va explicar que existeix una Comissió de Seguiment del pla d'erradicació de la Xylella de la qual forma part AVA-ASAJA. Per la qual cosa estan "permanentment al dia de les actuacions que s'estan duent a terme" i va assegurar que també està auditat per la Unió Europea. "Si n'hi haguera un hipotètic incompliment, les primeres a intervenir i assenyalar-ho serien les institucions europees", va subratllar.
AVA-ASAJA respon que en l'últim informe de la UE es constata "una aplicació tardana i parcial de les mesures d'erradicació", amb la qual cosa "nombroses plantes que van donar positiu (...) encara estan presents en una àmplia àrea infectada amb un alt potencial d'infecció" i recorden que la quantia de les indemnitzacions "no cobreixen el valor real de les plantacions arrencades".
"Emergència agrària"
AVA-ASAJA alerta que en 2019 ha empitjorat la "crisi de rendibilitat" que arrossega el sector des de fa anys, ja que han coincidit "les pitjors campanyes dels últims temps" dels cítrics, fruita d'os, oli, caqui i mel, amb "preus en mínims històrics, collites malgastades als camps i arbres arrencats".
Per això s'han atrevit a dir que el camp valencià està en una situació "d'emergència agrària", una afirmació grandiloqüent que s'explica millor amb dades: el País Valencià és líder estatal en envelliment de la població agrària, per damunt dels 64 anys de mitjana, i amb un 80% de treballadors que superen els 60 anys i que "en 10 anys no estaran", va advertir Aguado; també lidera la falta de relleu generacional, és l'autonomia amb la més baixa rendibilitat agrària i la que menys rep de la PAC.
Tot això deriva en un altre lideratge, el del rànquing estatal de terres abandonades, amb un total de 161.567 hectàrees en 2019 (un 1,4% que l'any anterior). És cridaner que aquesta xifra siga superior a la de terres abandonades en comunitats autònomes amb una superfície agrícola més considerable.
Les assignatures pendents de l'Administració
Tant AVA-ASAJA com La Unió critiquen durament la Conselleria d'Agricultura, ara en mans de Mireia Mollà (Compromís). La Unió -organització més pròxima a l'esquerra política- lamenta que els pressupostos de 2020 per al sector "són decebedors i certifiquen una nova retallada en les polítiques agràries, amb un alarmant abandó dels professionals del sector i un menfotisme il·lògic en forma de retirada d'ajudes o rebaixa dels diners per modernitzar les estructures agràries i incorporar joves a l'activitat".
Concretament, abaixa el pressupost, respecte al de 2019, en els capítols d'ordenació i millora de la producció agrària (-1,9%); agricultura i ramaderia (-4,9%); estructures agràries (-1,2%); desenvolupament rural, qualitat, producció ecològica, R+D+i (-1,2%) i Política Agrària Comú (-6,2%). Per contra, augmenten de forma important les partides de direcció i serveis generals (+22,1%), medi natural i avaluació ambiental (+8,6%) i, sobretot, canvi climàtic (+411,3%).
Sobre aquestes retallades, la consellera Mollà ho justifica així a aquest diari: "El que es veu és una foto fixa d'uns pressupostos que costen enormes dificultats per al Govern valencià perquè compten amb un finançament injust, si no, la foto seria diferent". A més, justifica els increments en les altres àrees perquè creu que són importants per a l'agricultura: "La Direcció General d'Aigua s'encarrega de poder tenir uns abastiments adequats per pal·liar la deficiència hídrica. Medi Natural ajuda a lluitar contra la desertificació: si tenim una terra incapaç d'absorbir embornals de CO₂, eixe CO₂ repercuteix en el camp i en la producció. I la Direcció General de Transició Ecològica, que abans no existia, ara té una línia pressupostària per a infraestructures d'eficiència energètica en el sistema de regadiu, que els pot estalviar la factura de la llum als agricultors. Si ajuda a reduir el cost energètic, el guany sobre el producte és major. Cadascuna de les accions siga de la Direcció General que siga, tot reverteix en un bé comú".
Mollà: "Cadascuna de les accions siga de la Direcció General que siga, tot reverteix en un bé comú"
Molt contundent és Cristóbal Aguado: "La primera legislatura del Govern valencià va estar perduda. Ens hem reunit dues vegades amb la consellera, però eixim sense res concret, sense compromisos". A més, l'acusa d'estar centrada en "pensaments idíl·lics" -en referència a declaracions en la línia dels plantejaments dels moviments ecologistes- més que "en xafar el terreny".
Una de les claus de les penúries del camp valencià són "els incompliments, absència o renegociació de contractes", en paraules de La Unió, una qüestió en la qual coincideixen amb AVA-ASAJA. Ambdues reclamen des de fa temps una nova legislació que regule la cadena alimentària, on apunten que es duen a terme "pràctiques abusives" i que "vulneren la legalitat" i que poden acabar pagant als agricultors inclús per sota del preu de producció. El resultat: les imatges d'arbres sense recollir i amb la fruita per terra. En aquest sentit, també reclamen una legislació per a l'etiquetatge dels productes agraris que permeta al consumidor saber d'on venen. Ja s'aplica des de 2018 a la llet i exigeixen que s'estenga a altres com l'orxata, l'arròs o la mel, hui impossible de conèixer el seu origen si no tenen segell de Denominació d'Origen.
Mollà sosté que "l'ambició" del seu departament és "aconseguir uns preus mínims garantits d'acord amb el preu de producció"
Mollà sosté que "l'ambició" del seu departament és "aconseguir uns preus mínims garantits d'acord amb el preu de producció". En tot cas, llança balons fora: "És un problema que a més la competència externa agreuja. Aquesta és una situació injusta que necessita regulació i per això reivindiquem a les autoritats estatals i europees implicar-se per acabar amb aquesta injustícia. És un debat que cal prendre seriosament perquè l'agricultura i la ramaderia són els únics sectors on es paga menys del que costa produir. Un fet lamentable que es permet perquè no es deixa regular. Qui pot no vol, i a qui vol no el deixen".
AVA sí que aplaudeix la Llei d'Estructures Agràries que es va aprovar amb el consens de tots els partits valencians la passada legislatura per afrontar el repte del minifundisme i potenciar una reestructuració parcel·lària per garantir la viabilitat agrària. Ara bé, denuncien que el pressupost destinat a assolir-lo "és insuficient" i "no només no puja, sinó que baixa un 1,2%". En la mateixa línia apunten que la Llei de l'Horta de València de moment tan sols suposa "obligacions, limitacions i restriccions a l'activitat agrària" mentre que "encara no s'ha invertit res en les mesures del programa de desenvolupament agrari", partida que ha vist reduït el seu pressupost en un 15% per a 2020. Igualment, critiquen que l'Ens Gestor de l'Horta encara no s'ha posat en marxa.
A La Unió recorden que ja van organitzar diverses protestes durant 2019 i adverteixen que estaran darrere de més en 2020 "si la situació no canvia i les administracions agràries continuen donant l'esquena a aquest sector estratègic".