CriteriaCaixa és una societat hòlding d’inversions, amb un únic accionista, la Fundació La Caixa. Té un objectiu doble: per una banda, la gestió del patrimoni de la Fundació, preservant-lo i fent-lo créixer, i per altra, l’aportació a la Fundació dels recursos econòmics necessaris, via el pagament de dividends, l’anomenat dividend social. Això permet a la Fundació desenvolupar la seva acció social en tres àrees principals d’activitat: programes socials (58%), investigació i beques (22%) i cultura (20%). El seu pressupost per l’any 2024 va ser de 600 milions d’euros, i per l’any 2025 és de 655 milions d’euros, el seu rècord.
Criteria, per tant, ha de plantejar les inversions del patrimoni de manera que s’asseguri que la Fundació disposi dels fluxos monetaris suficients per a poder complir amb la seva finalitat. Disposa per això d’un patrimoni net, a finals de l’any 2024, de 25.000 milions d’euros. Una senzilla divisió ens diu que hauria de satisfer un dividend mínim del 2,6%, sobre el seu patrimoni net, per tal que la Fundació estigui degudament finançada. Quins són els cinc pilars sobre els quals Criteria articula les seves inversions?
El seu primer pilar és la renda variable cotitzada, a la qual inverteix al voltant d’un 86% del seu patrimoni brut. Això inclou el que anomenen Cartera Estratègica (72%), on hi ha les seves participacions del 31,22% de CaixaBank, del 26,71% de Naturgy, o del 9,99% de Telefónica, entre d’altres. Inclou també la renda variable cotitzada del que anomenen Diversificació (12%), que inclou el seu 9,36% d’ACS, el seu 3,05% de Puig, o el seu 0,39% de Cellnex, entre altres. Inclou també el que anomenen gestió immobiliària indirecta (2%), que no és altra cosa que la seva participació del 17,32% a Colonial. És a dir, per tal d’assegurar-se que la seva Fundació estarà degudament finançada ara i en el futur, inverteixen fortament en renda variable.
Contra intuïtiu pel profà, que tal vegada voldria assegurar-se els fluxos invertint en renda fixa, Criteria inverteix, bàsicament en renda variable. Sap molt bé el que fa, ja que la renda variable és sempre l’opció inversora més rendible a llarg termini. La riquesa la creen les empreses. Pot sorprendre el profà que la seva inversió en immobles directes sigui només del 5%, que la seva inversió en Capital Privat o empreses no cotitzades sigui només del 3%, o que la seva inversió en renda fixa sigui només de l’1%. Financerament impecable.
El seu segon pilar és que inverteix en empreses que, a banda de cotitzar, satisfan uns dividends molt elevats. L’any 2024, Criteria va percebre un import de 1.878 milions d’euros en aquest àmbit, una quantitat molt superior als 1.114 milions que havia percebut l’any 2023. Al voltant del 90% d’aquests dividends que percep li venen de només tres participades, per ordre, CaixaBank, Naturgy i Telefònica. Criteria, doncs, està rebent un dividend molt superior (x3) en import al qual necessita la Fundació. Això li permet sortejar les oscil·lacions del mercat borsari, que passen a ser per Criteria menys importants que les oscil·lacions dels dividends, tot i que sempre ho són. Financerament impecable.
El seu tercer pilar és la gestió activa. Criteria no està invertint en tot el mercat, no està replicant cap índex borsari, ni invertint en un ETF, sinó que fa una selecció activa de les empreses on inverteix. Pura gestió activa, com fan molts fons d’inversió. Criteria estableix uns criteris d’inversió pel que fa a la tipologia d’empresa on invertir, com el que establiria qualsevol fulletó d’un fons d’inversió, sobre els quals fa la tria. Financerament impecable.
El seu quart pilar és la concentració. De fet, dues de les seves inversions superen el límit del 10% que si fos un fons d’inversió UCIT no podria pas passar. Es tracta de la seva inversió a CaixaBank, que suposa el 39% del seu patrimoni brut, i de la seva inversió a Naturgy, que suposa el 20% del seu patrimoni brut. Òbviament, és fruit del seu llegat històric. Per tant, es tracta d’una gestió activa i concentrada. Així doncs, no es tractaria tant d’una inversió equivalent a la que faria un fons d’inversió UCIT, com la que faria un Fons d’Inversió Lliure (FIL). Més arriscat però financerament impecable. Segons el seu propi pla estratègic, en els pròxims anys aquesta concentració anirà minvant.
El seu cinquè pilar és que utilitza palanquejament, és a dir que s’endeuta per a invertir encara més. Té un deute financer net de 3.800 milions d’euros, la qual cosa suposa una ràtio d’endeutament net del 13,2%. Certament en fa un ús moderat, ja que aquesta és baixa i conservadora. El raonament és senzill, el rendiment dels actius financers en els quals inverteix supera el cost financer del palanquejament. En endeutar-se, ni que sigui moderadament, està augmentant el valor del seu patrimoni. En el seu pla estratègic 2030 posen un objectiu a aquesta ràtio d’endeutament del 10%, amb un topall del 20%. Financerament impecable.
La recentment anunciada adquisició del 20% d’Europastry encaixa perfectament amb aquesta estratègia de Criteria, alhora que, cal dir-ho, soluciona un problema a Europastry, després dels seus intents fallits de sortir a cotitzar a borsa. La valoració a la qual entra Criteria està en línia amb la qual es pretenia al darrer intent de sortida de borsa a finals de l’any passat.
La seva recent decisió de restablir la seva seu social a Barcelona, tant de la Fundació com de Criteria, fent que la seva seu social coincideixi amb la seu efectiva, sembla també molt lògica. Més la prendran.
Criteria, doncs, està molt ben dissenyada per tal de complir amb la seva finalitat. El seu plantejament difereix en molt del que fan moltes altres fundacions, o també del que fan molts inversors amb unes necessitats de fluxos proporcionalment semblants. Molts inverteixen en opcions molt més conservadores, de forma que els costa més, o fins i tot els impossibilita, arribar als seus objectius. Molts inversors haurien de prendre nota dels cinc pilars. Principis financers bàsics, però, que no segueixen.