Després d’haver governat ni més ni menys que 4.741 dies, gairebé 13 anys de la història de Catalunya, els expresidents José Montilla (2006 - 2010), Artur Mas (2010 - 2016) i Pere Aragonès (2021 - 2024) s’han reunit al Col·legi d’Economistes de Catalunya en el marc d’una exclusiva edició de Converses del degà, per parlar del passat, present i, especialment, del futur de Catalunya. “Ser president de la Generalitat imagino que és una bona feina”, ha apuntat amb humor el degà del Col·legi, Carlos Puig de Travy, qui fugaçment ha estat respost, i en el mateix to, per Mas: “No ho imagines prou”. Tots quatre plegats han reflexionat sobre la situació econòmica del territori, qüestions tan rellevants com l’habitatge i el famós model de finançament singular, que "ha d’aprofitar el moment de conjuntura política espanyola", malgrat que “que surti bé és gairebé tan difícil com el referèndum d'autodeterminació”.
Una estona abans que Mas llancés aquesta afirmació, que no ha deixat indiferent a cap dels assistents, ha pres part d’un breu qüestionari -que tampoc ha deixat indiferent a ningú-, juntament amb els altres dos expresidents. Montilla, Mas i Aragonès han respost, davant de personalitats tan reconegudes en el teixit empresarial com ara l’exconsellera Natàlia Mas, el president de Femcat, Oriol Guixà, el de la patronal Cecot, Xavier Panés, o l’economista Oriol Amat, qüestions com el seu indret preferit per descansar a Catalunya. “Soc més de muntanya que de mar”, ha dit Montilla; “No podem descansar gairebé enlloc, però diria enmig del mar, lluny de la costa”, ha respost Mas, mentre Aragonès s’ha quedat amb Pineda de Mar, “el meu poble”.
Tres expresidents, múltiples batalles
Ara, tots tres comparteixen una visió econòmica de Catalunya “optimista”, després d’haver lliurat les seves batalles durant els seus mandats. L’expresident menys recent, Montilla, va afrontar la gran recessió produïda per la crisi de les hipoteques subprime; per la seva banda, Mas va governar durant “els anys de les retallades”, mentre Pere Aragonès va decretar el confinament perimetral de municipis i fer front a unes elevades taxes d’inflació. Malgrat els reptes i batalles que afronta i haurà d’afrontar l’actual president, Salvador Illa, els seus predecessors coincideixen en “l’oportunitat única” que viu Catalunya, fruit de la conjuntura política actual a l’estat espanyol.
“Diu la tradició que qui no coneix el seu passat, està obligat a repetir-ho”. Puig de Travy ha encoratjat els expresidents amb aquesta cita a fer un breu repàs dels seus respectius mandats, i, cronològicament, tots tres han pres la paraula: “Cada mandat ve caracteritzat per cada moment”, ha apuntat Montilla. “Durant l’inici del meu, els recursos de la Generalitat permetien tenir una política econòmica expansiva; després va venir una etapa molt diferent, protagonitzada per la gestió de la crisi, en un moment en què els recursos no eren ni molt menys els que teníem a l’inici”, ha afegit, fent referència a l’escenari que va recollir Mas en iniciar el seu mandat l’any 2010, d’uns cinc anys i escaig: “A mi, en lloc de desplegar, em va tocar replegat durant pràcticament tot el mandat”, ha apuntat, en el seu torn.
Mas ha descrit l’inici de la segona dècada del segle com un període “molt intens”, i no és per menys: Catalunya es ressentia d’una gran crisi financera, econòmica i social, que registrava xifres tan preocupants com un 25% d’atur a Catalunya -28% a l’Estat-, o un 65% d’atur juvenil. “A més, l’euro estava amenaçat de mort, malgrat que es va salvar in extremis”, ha agregat Mas, qui no s’ha oblidat de la pèrdua d’autonomia que va viure el territori: “Depeníem del govern espanyol, vam haver de paralitzar totes les inversions, dir que no a tothom i retallar els salaris de la funció pública”. Definir de “molt intens” aquest panorama és, probablement, un exercici propi de l’optimisme pel qual han advocat tots tres expresidents durant el col·loqui.
Montilla: “Cada mandat ve caracteritzat per cada moment”
Amb un record més recent, Aragonès ha valorat el fet de “passar d’una dinàmica de conflicte no gestionat amb l’Estat, a una dinàmica de negociació”, fent referència a “les negatives” amb què els dos anteriors expresidents es van trobar. Com a fites del seu mandat, també ha destacat la proposta de finançament singular -presentada, precisament, en el mateix Col·legi d’Economistes-, la recuperació amb les institucions europees i el desenvolupament de polítiques sectorials clau per al territori, com ara el Pacte Nacional per la Indústria. “Hem de ser molt més industrials i competitius”, ha agregat.
Catalunya, "optimista tocant de peus a terra"; Europa, "molt preocupant"
Aquesta darrera afirmació de Pere Aragonès ha estat la porta a l’abordatge, des d’una perspectiva crítica, de l’economia actual de Catalunya. Si bé el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha mencionat el creixement de l’economia -per sobre del 3%-, i les taxes, a l’alça i a la baixa, de l’ocupació i l’atur, ha posat èmfasi en els indicadors “que no van tan bé”: “Tenim un model de baixa productivitat, hi ha mancances en les infraestructures catalanes, poca innovació i poca inversió”. Una visió no tant optimista, però que els tres protagonistes del col·loqui també han compartit.
Puig de Travy: “Tenim un model de baixa productivitat, hi ha mancances en les infraestructures catalanes, poca innovació i poca inversió”
“Si mirem el present estricte, Catalunya és una economia que està funcionant, dinàmica, molt exportadora, crea ocupació i té un circuit logístic que funciona. Podem tenir una visió optimista, tocant de peus a terra, però optimista”, ha dit Mas. Ara bé, si enlairem el focus cap a l’economia europea, la situació canvia considerablement: “La situació a Europa em preocupa molt. Europa en el seu conjunt ha creat un model d’èxit des d’un punt de vista social, l’estat del benestar, però noto unes actituds que em preocupen, perquè no ens adonem del valor que té el que hem arribat a crear i el que caldrà fer per preservar la seva essència. Ens pensem que és un regal que durarà per sempre, i penso que ens equivoquem, és una conquesta”, ha afegit, citant la preservació d’aquest model com “els deures que hem de fer col·lectivament de cara al futur”.
La població creix i l'habitatge es complica
A la visió de Mas, Aragonès ha agregat “les grans onades de creixement poblacional” que ha viscut Catalunya, que es tradueixen en un creixement de 800.000 habitants en els darrers 15 anys, fins a assolir, el passat 2023, la xifra de vuit milions. La dada s’ha introduït en el centre de la conversa juntament amb l’habitatge, un dels temes que més protagonisme ha acaparat en el transcurs de la trobada. Montilla no ha dubtat a intervenir: “El problema de l’habitatge s’arregla fent habitatges. És el que ha de fer l’administració, i per això necessita crear sol”.
Des d’una òptica més escèptica, Mas ha afegit que “si ara el tema de l’habitatge aflora com un problema tan greu és perquè objectivament és així per a molts col·lectius, però també perquè donem per resolts tota una sèrie de reptes en matèria social que, a criteri meu, no estan garantits de cara al futur si no fem res”. “Donem per garantit el nostre model sanitari, i aquesta és una pilota enorme: cada any genera un dèficit d’entre dos i tres milions d’euros, i sembla que no passa res; donem per garantit el model educatiu, el model d'atenció a la dependència, el sistema de pensions, i tot això, com ho donem per garantit, ara resulta que l’habitatge és el gran tema, i és cert, però donem per feta que tenim tota la resta resolt”, ha remarcat.
Montilla: “El problema de l’habitatge s’arregla fent habitatges. És el que ha de fer l’administració, i per això necessita crear sol”
En aquest sentit, Mas ha apuntat que “tota idea d’interès públic -com l’habitatge- comporta una despesa pública”: “Quan hem volgut garantir la sanitat universal, què hem fet? Posar diners, igual que amb l’educació gratuïta en una franja d’edats significativa. Algú pensa seriosament que no haurem de posar diners públics per resoldre la qüestió de l’habitatge?”. Aragonès ha aprofitat el moment per citar els usos d’habitatge “que no són residencials”, principalment, el turístic: “És un àmbit en què cal actual i regular de manera continuada, fet que costarà molts diners”. També ha mencionat la construcció d’habitatges de protecció oficial, destacant que fer-ho al voltant de Barcelona “té la seva complexitat”.
2025 i l'oportunitat de desplegar el model de finançament singular
Fent referència a assumptes complexos, tots tres expresidents han virat cap al model actual de finançament. Al cap i a la fi, és una qüestió de present i de futur, però també de passat, ja que “està caducat. Fa més de 10 anys que no fem la seva revisió”, ha dit Pere Aragonès. L’expresident no ha dubtat a recalcar la importància “d’aprofitar la conjuntura actual que ens ha de permetre fer un gran salt”: “Hi ha un acord polític, el partit que governa l’estat accepta un model en què Catalunya recapta tots els impostos. Aquest acord estableix uns terminis, i el 2025 hem de veure el seu desplegament”, ha dit, fent referència al model de finançament singular.
La proposta d’aquest model és el resultat que neix arran de la reforma dels principis de transparència i equitat reclamada per part del teixit econòmic i empresarial, així com de les principals patronals com Foment, Pimec o les Cambres de Comerç a inicis del mes de març del 2024. Es basa en la “sobirania fiscal plena”, i implicaria que el Govern gestionés i recaptés tributs com l’IVA, l’IRPF, l’impost de societats o els impostos especials, passant de gestionar el 9% dels impostos al 100%.
Mas: “Segons el meu criteri, que això surti bé és gairebé tan difícil com el referèndum d'autodeterminació"
Montilla ha manifestat que “cal posar fil a l’agulla a l’acord que hi ha, aprofitant la correlació de forces que hi ha en el Congrés dels Diputats”, ja que “canvia sempre que hi ha eleccions”. En la seva línia, Mas també ha subratllat la importància de l’acord: “Sense autonomia financera no hi ha autonomia política ni cap mena d’autonomia”, però ha assegurat que la garantia d’èxit és més aviat limitada: “Segons el meu criteri, que això surti bé és gairebé tan difícil com el referèndum d'autodeterminació. Si en algun moment pot haver-hi una petita porta cap a l’esperança, és ara, i el partit socialista espanyol s’ho ha de creure de debò i les forces polítiques catalanes han de fer pinya”.