"Suis-moi je te fuis, fuis-moi je te suis". Aquesta dita d'origen francès és un clàssic dels manuals de (des)amor i negociació entre dues parts destinades a seguir-se i fugir l'una de l'altra, sense acabar de trobar-se mai. Una expressió que també serveix per allò que podria haver estat però no ha acabat sent entre la candidatura conjunta de l'exdirectiu de Damm Enric Crous i el president de Numintec, José Maria Torres, i l'associació 50a50 impulsada per Anna Mercadé per presidir la Cambra de Comerç de Barcelona.
Si no hi ha cap gir de guió inesperat, sembla definitiu que el trident s'ha trencat en dos. Tal com ja va avançar VIA Empresa, Crous i Torres aniran junts com a president i vicepresident primer, respectivament, a les eleccions camerals del pròxim mes de maig. Amb el suport explícit de Pimec i del seu president Josep González: "Crous i Torres són bons gestors, representaran molt bé el teixit de pimes i seran capaços de transformar la Cambra que necessita una visió més empresarial que política".
Ara bé, la candidatura no comptarà finalment amb les dones de 50a50. El pacte estava molt aprop, tant que fins i tot alguns ja el donaven per fet, però les últimes 72 hores han estat decisives per passar de l'amor al desamor. Segons apunten fonts de VIA Empresa, "s'hauria pogut arribar a un acord, però tensions i filtracions ho han fet impossible".
A mitjans de la setmana passada, hi havia sobre la taula de negociació dues vicepresidències amb representació femenina i una quota de dones a la candidatura conjunta que rondava el 40%. Actualment, les dones només ocupen un 10% del total de vocalies i un 22% de les cadires d'organitzacions empresarials de la Cambra de Barcelona.
Crous i Torres van oficialitzar aquest divendres la seva candidatura conjunta en una trobada al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Entre el públic, es va deixar veure Isa Moll, coordinadora de 50a50. "Continuem treballant per millorar la candidatura i mantenim converses amb les dones de 50a50 per arribar a un acord", assegurava llavors Martina Font, codirectora de Font Packaging Group i membre del ple i del comitè executiu de la Cambra.
El dissabte va ser jornada de reflexió coincidint amb la marxa enrere del Govern espanyol pel que fa al vot per correu postal a les Cambres. "Són molts i moltes les que aquest cap de setmana ens esteu animant a arribar a un acord amb 50a50 per acabar de conformar una candidatura de base, àmplia, fresca, renovadora i de canvi. Sapigueu que per nosaltres no quedarà. Fa mesos que hi treballem", assegurava la candidatura de l'exdirectiu de Damm en un tuit aquest diumenge al capvespre. El retuit de 50a50 no es feia esperar.
Tot semblava que arribaria a bon port... Però no ha estat així. Fonts d'aquest mitjà posen de manifest que es negociava no només amb la quota de dones o les vicepresidències sinó també amb els noms d'Isa Moll i la portaveu de 50a50, Carol Daunert, en dos epígrafs dins la candidatura de Crous. Però, a hores d'ara, el trident capitanejat per Enric Crous, José Maria Torres i Anna Mercadé s'ha trencat en dos per desavinences en les negociacions camerals.
Tot i això, la candidatura de Crous i Torres inclourà dues dones que formen part de l'associació 50a50. Una d'elles és Imma Amat, presidenta del consell d'administració d'Amat Immobiliaris i secretària general de FemCat. L'altra es donarà a conèixer aquest dimecres quan es faci públic la llista definitiva dels 40 candidats del nou tàndem. Queda pendent saber quin serà el seu nou lema (els anteriors eren Dels Nostres i Les empreses al capdavant!).
Mentrestant, 50a50 que opta per no presentar cap candidata presidenciable a les eleccions camerals disputarà alguns dels seus epígrafs. I ho farà amb més força que mai després que Anna Mercadé hagi deixat l'Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra en clau electoral. Segons apunten fonts de VIA Empresa, Mercadé ha decidit desvincular-se de l'ODEE per "evitar qualsevol mala interpretació i dissipar les inquietuds d'algunes persones determinades o institucions davant la seva clara voluntat de facilitar l'entrada de dones a les institucions catalanes”.
"Fuis-moi je te suis, suis-moi je te fuis". Una dita francesa on l'ordre dels factors no altera el producte ni la crònica d'una ruptura en 72 hores. Tot i que diuen, aquells que encara en tenen, que l'esperança és l'últim que es perd.