Al Cruïlla de la vida podria ser el títol d'un llibre, una pel·lícula o una sèrie de camins, però en aquest cas és La Tribuna d'aquesta setmana que si m'ho permeteu, és una mica més personal que de costum. Com el seu propi nom indica, al llarg d'aquestes línies parlarem de la visita guiada que vaig fer aquest cap de setmana per conèixer el backstage del Festival Cruïlla i on m'hi vaig trobar cantants i músics, però també empresaris, polítics i periodistes. Després de quasi un any i mig, tothom amb ganes de compartir cultura i música però sobretot comprovar de pròpia pell i a viva veu que la cultura és segura, que l'hem de salvar i no només per amor a l'art sinó per benestar i salut (mental i física).
Avançant pel recinte del Parc del Fòrum ressonava dins meu una frase del col·laborador Genís Roca en un article recent a VIA Empresa: "Amb la salut no s'improvisa, i amb el futur de la cultura tampoc". Pas a pas.
La primera part de l'espectacle era similar a la de l'escalfament abans d'un gran partit o un gran concert en temps de pandèmia: registrar-se i identificar-se, carregar la polsera des del mòbil, comprovar la temperatura, fer-se el test d'antígens a la sala de cribratges i posar-se la mascareta FP2 del mateix festival. En xifres, 450 professionals sanitaris fent tests a 4.600 persones per hora i només 289 positius en tres dies. Un vídeo val més que mil paraules.
La sala de cribatges del Festival @cruillabcn.
— genís roca (@genisroca) July 10, 2021
450 professionals sanitaris fent test d'antígens a 4.600 persones cada hora.
Fins a 75.000 persones en 3 dies.
Un esforç de detecció d'assimptomàtics en el col.lectiu menys vacunat i més vulnerable.@cruillabcn = servei públic pic.twitter.com/ZTSYLLhHOB
"Cruïlla és un festival que ja té per costum incorporar tecnologia i innovar en processos", defensa Roca. I és que al llarg d'aquests 11 anys de vida, el Cruïlla ha sigut el primer de la classe en eliminar l'efectiu i permetre pagar amb una polsera electrònica, les experiències immersives en 5G o el zero plàstic. Del Cruïlla també sorprèn i molt la seva sala de control de dades del públic en temps real.
A la sala de màquines del Fòrum
Això sí, sempre respectant la privacitat i els drets de cada persona i les seves dades gràcies a un comitè ètic, segons insisteixen des de l'organització del festival. Un dels seus treballadors explica en aquest diari que "el Cruïlla és una petita ciutat durant tres dies". Una ciutat que pràcticament no dorm i que ho sap gairebé tot dels seus milers de ciutadans.
"El Cruïlla és una petita ciutat durant tres dies. Una mica com Netflix, fas un festival a mesura per als teus usuaris"
"No tenim dades per influenciar tendències de consum sinó per analitzar interessos del nostre públic", asseguren. A la sala de control de dades s'hi pot visualitzar tota mena de social listening (mencions i percepcions en temps real) de la mateixa manera que se sap quins usuaris repeteixen i des de quan al festival, de qui és l'aniversari per regalar-li un pastís, quants homes i quantes dones hi ha, quins foodtrucks venen més, quina és la beguda més consumida o quins són els grups preferits per al públic. Amb el millor glop d'Estrella Damm, el top 3 és Love of Lesbian, Manel i Vetusta Morla.
El programa de dades que utilitzen al Cruïlla és de Microsoft, té un nom "poderós" i apunten fonts d'aquest diari que és un vell conegut del Departament de Salut. "El Cruïlla és una mica com Netflix, fas un festival a mesura per als teus usuaris i tota l'estratègia de màrqueting es basa en la fidelització", asseguren des de l'organització. Tant és així que la seva base de fidelització no només es manté sinó que creix any rere any. Les dades són poderoses, les dades tenen i donen poder.
La cultura, sempre la cultura
“La cultura s’ha posat al capdavant per trobar solucions i ha demostrat que hi ha models en què es pot garantir la seguretat”, assegurava el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, abans de la celebració del festival. "Fer un concert en directe i projectar-lo per streaming no té res d'innovador. La innovació ha de transformar els continguts. Per què l'artista ha d'anar a buscar el focus i no és el mateix focus qui el segueix a ell?", reflexionava.
Herreruela: “La cultura s’ha posat al capdavant per trobar solucions i ha demostrat que hi ha models en què es pot garantir la seguretat”
Innovar contra la pandèmia potser no és una notícia d'última hora que omplirà grans portades, però sí una actitud i una necessitat per a pràcticament tots els públics. Potser per això, entre passadissos del Cruïlla vaig trobar-m'hi empresaris, alts directius, polítics i exconsellers de la Generalitat. Fins i tot, al budista lama Thubten Wangh, president i fundador de la Casa del Tíbet de Barcelona, que un divendres nit gravava el concert d'Amaral des del seu mòbil. Potser també es això al que es refereix el seu mestre Dalai Lama quan parla en els seus llibres de l'art de la felicitat i l'alegria, el camí cap a la il·luminació i la llibertat o el sentit de la vida.
Parafrasejant l'actor Charles Chaplin, la vida és una obra de teatre i també un festival de música com el Cruïlla que no permet assajos sense tests d'antígens. Per això, canta, riu, balla, plora i viu cada moment, abans que baixi el teló i l'obra acabi sense aplaudiments. Val la pena aplaudir un cop més la salut, la cultura, la música i sobretot la vida!