Fi a un 2023 en què l'economia i les empreses han estat al centre del debat, un cop superada la pandèmia de la covid-19. Un any d'inflació, sequera, noves guerres, transició energètica, digitalització, ús de la intel·ligència artificial i canvis en el mercat laboral que han impactat de prop a les empreses del país. Mentre que la paraula escollida com a neologisme de l'any passat va ser ‘birra’, enguany 'tiet/a' i 'viralitzar', han estat escollits neologismes del 2023. Un grup de música que ha pogut influir en la decisió, mentre la viralització és el pa de cada dia de molts mitjans, entre ells VIA Empresa. De fet, l'aventura suïssa d'un líder independentista, els negocis de la millor futbolista del món, casos d'èxit, il·lustracions o els entrellats dels supermercats, formen part de les notícies més viralitzades del mitjà. A continuació, el llistat complet amb una mirada constructiva del territori.
1. L’aventura suïssa de l’empresari Jordi Cuixart
"Amb molt poc pots fer molt". Aquesta és la premissa de l'expresident d'Òmnium Cultural i membre de Femcat, Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), que fa un any i mig es va traslladar a viure temporalment a Neuchatel, Suïssa. L'objectiu: ser president d'Òmnium Civil Rights Europe i obrir un centre d'R+D de la seva empresa, Aranow Packaging Machinery. La trajectòria de Cuixart, conegut als cercles sobiranistes, s'inicia als 16 anys, quan va agafar una escombra en un taller i es va guanyar el primer sou per fer-se soci d'Amnistia Internacional. El 2003, juntament amb els seus socis Jan Molina i Llorenç Guasch, van apostar per crear una marca líder de maquinària d'envasament monodosis anomenada Aranow Packaging Machinery en un taller molt petit a Sentmenat. L'aposta internacional va ser immediata i la primera venda va ser a Sud-àfrica, la segona a Mèxic i la tercera al Marroc.
En aquests moments, ja compten amb més de 70 agents de vendes arreu del món i 600 clients. A més, el 70% del seu mercat forma part del sector farmacèutic, el 10% nutricional, el 10% d'alimentació i el 5% restant de cosmètica. La companyia s'ha ampliat i es denomina Aranow Machinery Group, que va néixer en el context de la pandèmia mundial. El 2022 van obrir un centre d'R+D de la seva empresa i Cuixart s'ha traslladat a Neuchatel, Suïssa. I sembla que no els ha anat gens malament. Un dels apunts que destaquen els socis d'Aranow és l'ambient business friendly que impregna el país, en què "no sap greu pagar impostos perquè són còmplices de la generació de llocs de treball i creixement de la companyia". Entre els elements més destacats afegeixen que és el millor lloc per créixer internacionalment perquè hi ha competitivitat, seguretat, estabilitat política i garantia d'inversió. I un element definitiu: Suïssa és el país més innovador de la Unió Europea.
2. Els negocis d'Alexia Putellas (i l'efecte expansiu)
Renovarà Alexia Putellas amb el Barça? Què succeix quan el millor treballador et demana un augment salarial i no li pots donar? Una futbolista mediàtica que ho ha guanyat tot i que s'ha convertit en un exemple de marca personal treballada al "mil·límetre", com confessen fonts del seu entorn més pròxim i que l’han convertit en estrella mediàtica de diverses marques i nous negocis. Abans de l'auge del futbol femení, la de Mollet del Vallès era la jugadora millor pagada de la plantilla del Barça femení amb un salari que rondava els 150.000 euros anuals. Una xifra que sorprèn perquè està a anys llum del futbol masculí.
Però, qui acompanya Alexia Putellas en l’àmbit empresarial? Nike és la primera marca que l'ha recolzat des del 2013 amb l’inici de la seva carrera professional amb diverses campanyes al llarg dels anys. A més, SPSG Consulting ha portat a terme un estudi sobre les firmes que la gent associa als esportistes espanyols més destacats i Alexia, de la mà de Nike, ha sigut la més reconeguda amb un 50% dels vots. La futbolista també és imatge de Visa o de la marca de cotxes Cupra, que també és patrocinadora del Barça. També és la cara visible de la marca de rellotges Hublot que compta amb Novak Djokovic, Usain Bolt o Kylian Mbappé. A la llista cal destacar l'empresa dermatològica Martiderm i Allianz des del gener de 2022. En el reportatge es desgranen els nous horitzons d'una futbolista emblemàtica.
3. Una droga anomenada deute
En l’època en què el fentanil comença a obrir-se espai als mitjans i a la cultura popular com a la droga més devastadora coneguda mai, pot semblar oportú fer-lo servir de metàfora per parlar d’una altra substància que sovint té el risc de créixer descontroladament al balanç de les empreses fins a rebentar-les per dins: és el deute barat escampat massivament pels mercats en èpoques de tipus d’interès baixos.
Roger Vinton desgrana al Laberint del Poder la situació delicada de la firma farmacèutica Grifols davant de la pilota de deute que se li havia acumulat producte d’un procés accelerat de compres. També parla d'un gegant de l’economia catalana, la siderúrgica Celsa que patia la mateixa malaltia que Grifols, però en una fase més avançada. Amb els exemples vistos de Grifols i Celsa, amb desenllaç de moment oposats, a qui més qui menys li vindrà al cap el Barça, que també pateix aquesta patologia de l’endeutament mòrbid i que sobreviu amb la fragilitat d’un castell de cartes. Una anàlisi que s'ha convertit en un dels articles més llegits de l'any pels lectors de VIA Empresa.
4. Els "reis" de cada província catalana
Catalunya no s'entendria sense la diversitat del seu teixit empresarial, que va des de l'alimentació, fins al tèxtil, passant per l'automoció o el sector serveis i financer. Cada regió té una identitat cultural que la fa única, com també empreses amb gran valor diferencial, sigui per la facturació, el nombre de treballadors o la dinamització que porten a terme a la zona. N'hi ha que, fins i tot, es converteixen en un "petit poble" de la Garrotxa, com és el cas de Noel Alimentaria. En aquesta ocasió, qui lidera la facturació en les seves respectives províncies, segons DataCentic, és la mateixa Noel (Girona) Seat (Barcelona), BonÀrea (Lleida) i Essity (Tarragona). Gemma Fontseca detalla en profunditat el cas de cada companyia amb curiositats que les fan úniques.
5. El pinso fet a Catalunya que mengen gossos i gats de tot Europa
El periodista Bernat Bella presenta cada dilluns un cas d'èxit català. En aquesta ocasió es tracta de Picart, el pinso fet a Catalunya que mengen gossos i gats de tot Europa. Una companyia que va néixer per alimentar animals de granja de proximitat i ara exporta pinso per mascotes a més de vint països. De fet, a mesura que el negoci del pinso per mascotes creixia, el de granja anava disminuint. Fins a l'actualitat, on Picart ha inaugurat una nova planta de 12.000 metres quadrats a Llinars amb una capacitat per produir 40.000 tones de pinso cada any. I no només han deixat enrere Sant Pere Vilamajor, sinó que també han abandonat la fabricació de pinso per animals de granja. Anys després l'empresa se centra exclusivament en menjar per animals de companyia.
"El consumidor cada vegada està més conscienciat del que vol per la seva mascota, que ha pres protagonisme dins de la família. Això fa que siguin més exigents", destaca Joan Icart, que apunta que segueixen uns estandards com si fessin alimentació infantil: "El grau d’exigència ha de ser el mateix".
6. Però tiet, això és la meva mona de Pasqua?
Cada dissabte Toni Galmés il·lustra a la secció del Llapis un succés important de la setmana. En aquesta ocasió va utilitzar la ironia per abordar el preu de les mones de Pasqua d'enguany i ho va comparar amb els mítics ous Fabergé. Coneixeu els ous Fabergé? Es tracta d'una de les mil joies en forma d'ou creades per la casa Fabergé des del 1885 fins a 1917. Els ous estaven fets de metalls nobles o pedres dures decorades amb combinacions d'esmalt vitri i gemmes. El terme "Ou de Fabergé" va esdevenir sinònim de luxe i els ous eren vistos com a obres mestres de l'art de la joieria.
7. El rànquing definitiu dels supermercats catalans: quin és el que més factura?
Que sigui econòmic, de proximitat, que disposi de descomptes, que els seus productes estiguin etiquetats en el seu idioma habitual, que existeixi un compromís social del productor, que sigui ecològic… El consumidor català, en l’actualitat, és cada vegada més exigent amb els supermercats, i així ho demostra el darrer informe de resultats Els hàbits de consum de Catalunya elaborat per l’Agència Catalana de Consum. Davant aquest escenari, quins són els supermercats amb seu a Catalunya que més facturen? David Lombrana analitza a VIA Empresa el cas de bonÀrea i Bon Preu que formen part del club dels 2.000 milions, juntament amb altres sorpreses.
8. El pantà de Sau: d'un poble submergit a una economia "en perill"
Una església en un pantà? No és una ficció, ni tan sols un capítol de Crims. És Sant Romà de Sau, un poble de tan sols 100 habitants que a principis del 1940 va rebre una carta que els deia a grans trets "o us traslladeu als pobles veïns o us afogueu". Després de dècades de construcció, el 1963 va néixer el pantà de Sau, un embassament que va engolir un poble sencer amb el campanar de l’església com a únic element visible. Una decisió encertada? Hi ha controvèrsia entre partidaris i detractors. Amb el temps s'ha vist que, a més de produir electricitat, emmagatzemar i canalitzar l'aigua del riu Ter, el pantà és un recurs turístic de proximitat de primer ordre, però que el 2023 s'ha trobat en una situació límit. Estem davant la fi del pantà de Sau? Una història que val la pena conèixer des del principi, amb el canvi climàtic de rerefons. I sobretot, per poder trobar respostes. El reportatge tracta la greu sequera que pateix Catalunya, un turisme encuriosit, el tancament dels accessos a l’embassament i un ecosistema que es lamenta de les enormes pèrdues econòmiques.
9. El cava català: del prestigi al low-cost amb l'ombra del boicot
La història del cava català és la d'una "desgràcia" que hagués pogut tenir un altre transcurs per convertir-lo en un producte glamurós com el xampany francès o els espumosos italians. Una beguda lligada a la zona del Penedès que produïa vins espumosos d'alta qualitat i que el 1972 van aconseguir un cop d'efecte amb la Denominació d'Origen (DO) Cava per regular i protegir la producció. Unes dècades de popularitat en l'àmbit nacional i internacional - amb anuncis de televisió milionaris i elevada facturació- mentre poc després vivia l'altra cara de la moneda amb el boicot anticatalà, l'aposta per una producció massiva, la baixa remuneració als pagesos, escissions i la venda de dos emblemes a inversors estrangers: Freixenet i Codorniu. Una història amb un desenllaç trist i nostàlgic d'un passat que ho prometia tot. El reportatge tracta la "guerra" del cava i la "invisibilització" als mitjans catalans.
10. Catalunya, terra de hubs tecnològics
Com un degoteig constant, gota a gota, hub a hub, Catalunya ha superat aquest estiu el centenar de hubs tecnològics que han decidit instal·lar-se al territori. Fa uns mesos la Mobile World Capital Barcelona, Acció i l’Ajuntament de Barcelona presentaven l’informe Tech Hubs Overview amb un gran anunci: a Catalunya la implantació de hubs tecnològics s’havia duplicat en només cinc anys, passant de 43 l’any 2018 a 96 el 2023. Però des del febrer el degoteig no ha cessat i amb els anuncis d’AstraZeneca, Numintec (Telavox), Lufthansa, Unilever i Blue Tech Port, Catalunya assolia aquest estiu el centenar de hubs tecnològics al territori.
Es tracta d’una tendència a l’alça que, segons càlculs de Barcelona Digital Talent, es mantindrà -com a mínim- fins al 2025 i resultarà en 20.000 llocs de treball i 2.000 milions d’euros de facturació anual. Segons l’informe de la Mobile World Capital Barcelona (MWCB), actualment a Catalunya hi ha “més de 15.000 llocs de treball estables en empreses de tecnologia que fixen el seu centre de treball a Catalunya i que generen un impacte econòmic superior a 1.400 milions d’euros anuals”. Elena Busquets, directora de VIA Empresa, presenta un mapatge per la terra dels hubs.