La culpa és de l'octubre

Les percepcions imputen al referèndum d'independència les males xifres de l'economia catalana, similars o pitjors a altres territoris

Un veí enfilat a l'escala que neteja el nou cartell de la plaça 1 d'octubre a Cappont | ACN
Un veí enfilat a l'escala que neteja el nou cartell de la plaça 1 d'octubre a Cappont | ACN
Aiats Agustí / Neus Navarro
Barcelona
19 de Desembre de 2017
Act. 19 de Desembre de 2017

L’octubre havia de portar totes les desgràcies econòmiques a Catalunya. Els més malastrucs auguraven increments de l’atur, baixada del nombre de turistes, enfonsament de les vendes del comerç i daltabaixos de facturació. Potser, només potser, s’ha culpat la situació política de les oscil·lacions naturals de l’economia. Trobar un culpable sempre és d’agrair, perquè la culpa és molt negra, i no la vol ningú. Seguint la regla de tres que diu que la celebració del referèndum d’independència de l’1-O ha fet pujar l’atur a Catalunya, també podríem dir que l’ha fet pujar a La Rioja, les Balears i Cantàbria.

Comerç, a Nadal per recuperar l’octubre

L’1-O ha afectat les compres a Melilla...? I és que segons les últimes xifres de l’INE, Melilla és el territori on més han caigut les vendes al detall a l’octubre, un 4,4% respecte al mateix període de l’any passat. La segona en caiguda, ara sí, és Catalunya, on les vendes de les botigues comercials en el mes d'octubre, coincidint amb la celebració del referèndum, mostren una davallada d’un 3,9% en relació amb el mateix mes de l'any passat. Amb tot, un total de 13 comunitats han vist caure les vendes a l’octubre respecte al 2016, sent la mitjana nacional negativa, d’un 1,2%. Per contra, el 2016 un total de 10 comunitats autònomes augmentaven xifres respecte del 2015, entre elles la catalana, amb un 0,2% de creixement.

La inestabilitat política a Catalunya ha fet caure les vendes al detall de Melilla

Xifres i percepcions. Des de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar de Retail (Comertia, que agrupa 60 empreses que sumen més de 4.000 punts de venda), la raó d’aquesta davallada a l’octubre és la coincidència de diferents factors conjunturals, la qual cosa ha generat resultats negatius després de quatre anys de creixement. Segons l’Indicador de Retail Comertia, el context polític ha influït en el consum, “molt sensible davant la incertesa econòmica, que ha repercutit en les vendes”. Un 81% dels seus enquestats ha assenyalat la situació política com un dels motius de la reducció de les vendes. Segons l’associació, la caiguda de les vendes a la ciutat de Barcelona  han estat pitjors “per l’afectació que han suposat les diferents concentracions i mobilitzacions que s’han produït durant diferents dies al centre de la ciutat, que han dificultat els accessos i per tant, ha restat gent a les botigues”.

La incertesa i també el temps, perquè la climatologia d'aquest any respecte de l'any anterior en aquest mes d'octubre és un factor a tenir present: la temperatura a Barcelona ha estat de 2,06 graus per sobre de la mitjana de l'any passat. En definitiva, més calor i, per tant, menys ganes de comprar abrics i bufandes.

Tanmateix, aquest novembre consideren que ja s'han recuperat totalment (53%) i un 7% restant declara no haver tingut afectació negativa de les vendes el mes d'octubre. En resum, el 88% dels empresaris creu que la campanya de Nadal serà bona o molt bona, suficient per arrodonir un tancament d’any, sense dubte, complicat.

Altre dels sectors que s’han queixat aquests dies és el dels editors. El Gremi d'Editors de Catalunya ha apuntat aquest dilluns que la venda de llibres a Catalunya va caure durant els mesos d'octubre i novembre d'enguany un 10% respecte al mateix període del 2016, però confien que els efectes que atribueixen al context general per l'1-O es compensin amb una bona campanya de Nadal.

El referèndum dels contractes temporals

L’atur ha pujat a l’octubre a Catalunya, sí. El nombre d’aturats registrats a Catalunya ha augmentat en 14.698 persones a l’octubre, la qual cosa suposa un increment del 3,67% respecte al mes anterior, fins a un total de 415.071 desocupats.

Però també va pujar l’any passat, quan les llistes de l’atur del Principat es van engreixar amb 7.325 persones. En comparació amb l’octubre de l’any passat, la xifra de desocupats s’ha reduït en un 9,45%, amb 43.335 persones menys inscrites en les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, i encadena 53 mesos de caigudes, des del juliol del 2013.

El referèndum ha fet pujar l'atur de manera molt accentuada a les Balears, la Rioja i Cantàbria

Aquest augment de l'atur a l’octubre és l'increment més alt que s'ha vist en el mes d'octubre des de l'any 2008. La forta pujada de l'atur al final de la temporada d'estiu coincideix també amb una forta disminució de l'atur en el mes de juny on la contractació per la temporada d'estiu va registrar la xifra més elevada de contractes en qualsevol mes des de l'inici de la sèrie el maig del 2005. El referèndum de l’1 d’octubre deu haver fet fora molts treballadors de temporada.

Paral·lelament, l’atur també va pujar de manera molt accentuada a les Balears, un 21% més coincidint amb una forta destrucció de llocs de feina a l’hostaleria després de l’estiu; la Rioja, amb una pujada del 7,1% amb la finalització de la verema; i Cantàbria, amb un repunt del 3,8%.

L’octubre espanta-turistes

L’any passat es van realitzar a Catalunya el desè mes de l’any un total de 4.555.380 pernoctacions en hotels. Aquesta xifra representava un 3% més. Enguany el mateix mes les pernoctacions contractades en hotels de Catalunya en el transcurs del mes d'octubre s'ha situat en 4.559.039 nits, cosa que suposa un descens del 2,69% en relació amb l'octubre de l'any passat. Aquesta és la segona millor dada de la sèrie històrica de l'Idescat.

Així mateix, l’ocupació hotelera va baixar un punt a Catalunya, del 59,24% al 58,1% d’enguany. Curiosament l’ocupació ha pujat a la demarcació de Tarragona d’un 51,64% fins a un 58,12%.

El referèndum d'independència ha fet pujar l'ocupació hotelera a Tarragona, ha frenat el turisme nacional a Andalusia i ha fet que els visitants internacionals gastin menys a Madrid i Andalusia

El nombre de turistes va caure un 4,7% interanual: l’any passat van visitar Catalunya 1.562.897 turistes a l’octubre i enguany ho han fet 1.489.870. Les xifres mostren que el sector s’ha comportat lleugerament pitjor que l’any passat, però lluny de les apocalíptiques previsions del lobby hoteler Exceltur, que preveia caigudes del 30% en l’activitat.

Si diferenciem entre turista espanyol i estranger, la caiguda del nombre d’espanyols que van venir a Catalunya va ser del 6%. Alhora, el referèndum de l’1 d’octubre també va fer baixar el nombre de turistes espanyols que van visitar Andalusia, on els visitants van caure un 3,3%.

Tot i la caiguda, Catalunya segueix liderant l’arribada de turistes i representa el 20,5% del total de visitants que arriben a Espanya. A més, aquests turistes s’han gastat un 4,9% més que l’any passat. Tot i les escenes de Guàrdies Civils apallissant iaies a les portes de les escoles, els visitants han desembutxacat 1.540 milions d'euros. I, sorpresa, Catalunya és on els turistes més diners es gasten. També és on més creix la despesa mitjana. Per aquesta regla de tres, el referèndum de l’1 d’octubre ha fet que a la Comunitat de Madrid i a Andalusia els turistes es gastin menys diners.

Les empreses marxen d’Extremadura

Pel que fa a la creació d’empreses, l’octubre es va notar en aquest índex al Principat. El nombre d’empreses constituïdes ha crescut un 20,5% en comparació al mes de setembre, fins a les 1.224 companyies. Tot i això, aquesta xifra ha caigut un 14,3% en comparació al mes d’octubre de l’any passat. L’any passat, el mateix mes, la creació d’empreses al Principat va caure un 4,4% mensual. Catalunya és la tercera comunitat on més empreses s’han creat a l’octubre, per darrere de Madrid i Andalusia.

Múrcia, Galícia, Extremadura i Cantàbria han patit la cara més amarga del referèndum: ha frenat la creació d'empreses

No obstant això, per aquesta regla de tres, la cara més amarga del referèndum per la independència de Catalunya l’han patit a Múrcia, Galícia, Extremadura i Cantàbria. En aquestes comunitats autònomes la creació d’empreses ha caigut en un 10%, un 16%, un 27,5% i un 6,1% mensual respectivament.

Pel que fa a la destrucció d’empreses, en termes anuals, el nombre de companyies que han abaixat la persiana ha baixat un 8%, però ni de bon tros ha caigut tant com un any enrere, quan la variació anual va ser del 28,2%. Per tant, es pot afirmar, que el referèndum ha frenat la destrucció d’empreses enguany a Catalunya.

La indústria es recupera, l’habitatge espera

La producció industrial ha augmentat a Catalunya un 7,8% a l'octubre, 9 dècimes per sobre del que ho ha fet al conjunt d'Espanya (6,9%). La dada contrasta amb la de l'octubre del 2016, quan la producció industrial va caure un 0,9% a Catalunya i un 2,3% a tot l'Estat espanyol. La incertesa política a Catalunya, però, va impactar negativament en la indústria de Navarra, on la taxa ha caigut un 11,2%, Castella i Lleó, amb un 11,1% menys i Extremadura, amb un descens del 7,1%.

La incertesa política a Catalunya ha impactat negativament en la indústria de Navarra, Castella i Lleó i Extremadura

El referèndum també ha impactat en la compravenda d’habitatge... sobretot a Extremadura, on només ha crescut un 13,8% anual aquest octubre. A Catalunya ha crescut un 12,4%. Potser és poc, però és la segona comunitat on s’han realitzat més operacions, només per darrere d’Andalusia, amb un total de 5.743 compravendes registrades.