En el període 2013-2017, el preu del lloguer a Barcelona va créixer un 33%. Un increment al que molts analistes veuen una causa principal: l’esclat de la ciutat com a destí turístic de primer nivell i la conseqüent multiplicació d’allotjament destinat als visitants, ja sigui autoritzada o sense llicència. Una situació a la que, inevitablement, plataformes com Airbnb contribueixen de forma decisiva i encara més quan acaba de sortir del forn que la capital catalana és la ciutat que més hostes seus ha acollit amb 1,39 milions durant el 2017. El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va analitzar la correlació entre turisme i habitatge en el debat Economia col·laborativa i encariment de l’habitatge a Barcelona.
La vicepresidenta de l’Associació de Veïns de La Barceloneta, Carmen Piera, aporta la visió sobre com viu un dels barris més visitats de la ciutat la multiplicació de l’allotjament turístic. “A l’agost de 2014 va esclatar la nostra particular bombolla immobiliària, que va trobar resposta en l’Administració amb el compromís de no donar més llicències per apartaments”. La realitat, però, va ser molt diferent. “En l’actualitat, a La Barceloneta només hi ha uns 60 pisos per turistes legals, però l’oferta il·legal està descontrolada; segons el nostre recompte hi ha pocs menys d’un miler de locals destinats a visitants”, descriu Piera.
Piera: "Cada pis destinat al turisme suposa que una família desaparegui del barri"
La representant dels veïns denuncia una pujada de preus que ha anat dels 400 euros al mes de mitjana a una forquilla que pot anar dels 800 fins els 2.500 euros, mentre que les pernoctacions ja es cotitzen entre els 35 i els 500 euros per nit. “És una situació insostenible per un barri humil, ple de pensionistes, i que provoca que mota gent acabi a serveis social o a la taula d’emergència en l’habitatge”. Piera conclou amb contundència: “Cada pis destinat al turisme suposa que una família desaparegui del barri”.
Factors més enllà del turisme
El soci fundador de PROMO Assessors Consultors, Agustí Jover, adverteix que els estudis amb dades oficials donen una imatge allunyada de la que descriu Piera, però alerta que això és a causa de l’alta activitat submergida que existeix a la ciutat. “Entre 2008 i 2013 el sector turístic va ser el salvament de barris com la Barceloneta, però avui s’ha convertit en el seu pitjor maldecap”.
De totes maneres, considera que el turisme i l’economia col·laborativa no són les úniques raons que expliquen l’espectacular pujada de preus del mercat del lloguer a Barcelona en els darrers anys. Per demostrar-ho, Jover compara l’evolució de la Barceloneta amb altres menys turístics.
Jover: “Entre 2008 i 2013 el sector turístic va ser el salvament de barris com la Barceloneta, però avui s’ha convertit en el seu pitjor maldecap”
“Les dades ens diuen que, entre el 2013 i el 2017, el preu de lloguer a La Barceloneta va créixer un 30%, però en altres gens afectats pel turisme com Nou Barris el percentatge també s’enfilava al 25%”, indica l’expert, que considera que l’augment de preu té més a veure amb la tensió actual entre oferta i demanda a la ciutat. “Després de la crisi es va deixar de generar oferta immobiliària, però es continua generant nova demanda: gent que s’instal·la a la ciutat, persones que s’independitzen,...el lloguer i la compra competeixen per un mateix estoc d’habitatges, i avui la gran majoria de persones opten pel lloguer, pel que els preus pugen”. Traduït en xifres: en l’actualitat la demanda d’habitatge és cinc cops superior a l’oferta existent.
Tot i això, Jover entén que els apartaments turístics i l’anomenada economia col·laborativa tenen un impacte especialment alarmant en barris amb les característiques de La Barceloneta. “L’Eixample també està ple de turistes, però allà els carrers són amples i els edificis tenen ascensors. Els barris del litoral de Barcelona són de carrers estrets, amb construccions antigues i sense ascensors, el que genera tot tipus de sorolls i degradació de zones comuns”.
Una solució metropolitana
Piera adverteix que els veïns de La Barceloneta no estan en contra dels visitants, sinó “del turisme invasor” i reclama “un registre real de pisos turístics al barri, monitoritzar les web que ofereixen pisos turístics per detectar apartaments il·legals, precintar aquests habitatges, retirar les llicències dels que fan un mal ús dels seus permisos i iniciar campanyes divulgatives als països d’origen dels turistes explicant la degradació que comporta el model de turisme actual”.
El control dels apartaments turístics a Barcelona no és una qüestió menor. A dia d’avui, només el portal Airbnb compta amb 18.490 ofertes d’allotjament a la ciutat, mentre que les llicències d’habitatge d’ús turístic no arriben a les 10.000.
Al marge d’aquesta supervisió, Jover reclama un canvi en la concepció de la ciutat. “Cal entendre Barcelona com el que realment és: una gran ciutat amb la seva zona metropolitana. Cal una política turística més àmplia, que entengui que estem en una gran metròpoli i descongestioni les zones mes explotades. O diversifiquem o morim d’èxit”.