La cultura sempre ha sigut aquella petita peça del puzle que no acaba d'encaixar en el món econòmic. Un valor intangible a ulls de les grans empreses o inclòs quelcom que s'ha de rescatar perquè no s'extingeixi. La crisi de la covid no ha deixat a la cultura en bon lloc i ha estat a punt de destrossar-la, tot i això, sembla que en mig d'una llarga recuperació, la cultura també està renaixent. El Círculo Ecuestre organitza una conferència, sota el nom de La cultura com a dinamitzador de l'economia que relata com els teatres, cinemes, la música i els museus són elements claus per reflotar una societat, però també la seva economia.
Una de les primeres patacades que ha patit la cultura és la poca intervenció per part de l'Estat, ja no només durant la pandèmia, sinó en general. El pressupost que s'inverteix en cultura amb prou feines és d'un 1,5%, una xifra que està molt per sota de la mitja europea: "Només cal anar aquí al costat, a França i Portugal inverteixen al voltant d'un 3% en cultura", lamenta Silvia Martí, VP Corporativo, comunicació interna i institucional del Grup Moventia.
En aquest sentit, la ponent posa de manifest la necessitat de cuidar la cultura i dedicar-li els diners que es mereix, un argument que també comparteix Anna Gener, CEO de Barcelona Savillis Aguirre Newman, qui recorda que "si s'empobreix la cultura, també ho fa la societat". És per això, que la demanda creixent de noves mesures i lleis a favor del retorn cultural cada vegada agafen més força. "La cultura fa millors a les societats, si arreglem la cultura, no patiu que la sanitat hi anirà al darrere", somriu Ramón Agenjo, vicepresident de la Fundació Damm.
A més, Gener també recorda que la cultura sí que forma part de manera activa en l'economia i, durant la pandèmia, ha estat de gran ajuda per a totes les persones confinades a casa: "Posem per exemple els generadors de contingut cultural; ells han estat treballant i han estat cobrant, això demostra que són també agents econòmics", afegeix. Per aquest motiu doncs, cal ampliar els horitzons de la cultura i adaptar-la als nous temps, perquè tot i que la cultura "no és una despesa, és una necessitat humana", segons Agenjo.
Agenjo: "La cultura fa millors a les societats, si arreglem la cultura, no patiu que la sanitat hi anirà al darrere"
Però no tot han estat males notícies o desvaloració en el món cultural. Eusebio Güell, president de la Fundació Güell, explica com la seva fundació aconsegueix formar a joves que es volen dedicar al món de la cultura i l'art: "El retorn dels artistes ha sobrepassat les nostres expectatives", afirma el president al parlar de no només la compensació monetària sinó la parte més sentimental de la professió.
Cultura i empresa
En moltes ocasions pensem que les empreses només interactuen amb la cultura per patrocinar-la, és aquella relació estrictament de mecenatge que fa que una empresa, per moral o ètica, vulgui invertir en algun projecte cultural. Del que no són conscients les empreses és que la cultura també aporta coses a l'empresa i hauria de ser un element per tenir en consideració: "La cultura és compromís i talent i les empreses també necessiten aquestes qualitats per a tenir bons resultats: necessiten la cultura", descriu Martí. A més, Gener també explica que la cultura seria molt més eficient si "adoptessin tècniques empresarials", és a dir, començar a aconseguir finançament per no dependre sempre de les subvencions, ja que així "ets lliure".
Sigui com sigui, el que està clar és que la relació entre cultura i empresa va molt més enllà del mecenatge clàssic, perquè tal com explica Agenjo, moltíssimes empreses fan mecenatge avui dia, tot i que elles encara no ho saben: "Hem de deixar enrere aquella idea del mecenatge antic i pensar que qualsevol col·laboració amb la cultura és ajudar-la", afegeix el vicepresident de la Fundació Damm. Però, el que també queda clar és que aquestes empreses que s'esforcen en ajudar a la cultura mereixen un reconeixement. És per això, que Güell es mostra molt a favor de implementar una etiqueta cultural a les empreses, ja que "és una bona idea que s'acabarà estenent per totes les empreses".
Una digitalització imminent?
Una altra de les grans incògnites d'aquesta nova era per a la cultura és la digitalització. Està clar que durant el confinament la cultura va ser un gran al·licient, però molts programes, teatres o músics van haver d'adaptar-se a les noves necessitats: "El Polònia, el programa que nosaltres patrocinem, feia els seus programes des de casa, en confinament", explica el vicepresident de la Fundació Damm. Per tant, està clar que la cultura es va saber adaptar, en alguns aspectes, a aquesta nova normalitat.
"Crec que acabarem tenint una cultura híbrida entre el presencial i el digital", reflexiona Güell. El president de la Fundació Güell, recorda que la presencialitat és molt important per a la cultura i crea una certa comunitat. Un argument que també comparteix Anna Gener, que remarca la importància d'assistir als actes culturals i estar envoltat de desconeguts fent el mateix: "La màgia dels esdeveniments presencials és insubstituïble". Tot i això, els ponents estan d'acord amb el fet que la digitalització és imminent en molts sectors i la cultura no serà menys.
La cultura sempre formarà part de les societats i podríem dir que és un dels sectors més resilients de la civilització. És per això, que tant a Espanya com a Catalunya es necessita fer un recordatori de la importància de la cultura i donar-li la retribució que es mereix, perquè tal com va dir Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial quan els seus assessors li van recomanar que invertís menys en cultura i més en defensa: "Si traiem els diners de la cultura perquè anem a la guerra, senyors?".