Aquest estiu, un dels temes estrella del món del futbol ha estat l’acord entre l'LFP de Tebas (la patronal del futbol professional) i la firma d’inversió CVC, pel qual els clubs cediran part dels seus ingressos futurs a canvi d’una injecció immediata de diners per part del fons, una inversió que es formalitzarà com a préstec a llarg termini. D’entrada, semblava el gran acord de la dècada per ajudar a sanejar els clubs després dels desperfectes produïts per la pandèmia i, no menys important, la bombona d’oxigen que permetia el Barça retenir Messi, però aviat les costures es van començar a desfer quan Barça i Reial Madrid van considerar que existien més contres que pros a l’hora de valorar l’acord. No entrarem en els detalls al voltant de l’operació, que sí que han signat la majoria de clubs, sinó que aquí el que ens interessa és analitzar la figura dels inversors, els esmentats CVC. No és el primer cop que parlem d’ells, perquè en l’article on analitzàvem el funcionament del mundial de motociclisme, el que organitza Dorna, van aparèixer fugaçment per indicar que anys enrere havien estat els propietaris d’aquesta empresa d’esdeveniments esportius i també per recordar que durant un bon grapat d’anys (2006-2016) van ser els accionistes principals de la mítica Fórmula 1. Així doncs, ja hem vist de passada tres operacions (LFP, Dorna, Formula 1) on han intervingut. Però això només és una part petita de tot el seu ingent potencial, que veurem tot seguit.
La xifra de 115.000 milions de dòlars és d’aquelles que fan marejar i que ens costaria d’escriure si haguéssim de posar-hi tots els zeros. Doncs aquest és el volum d’actius que gestiona CVC, un dels grans fons d’inversió del món. Tot aquest volum grandiós de recursos prové únicament d’uns 300 inversors, la majoria fons de pensions que fa molts anys que treballen amb aquesta entitat. A diferència d’altres sospitosos habituals, com BlackRock o Vanguard, que fonamentalment inverteixen en empreses cotitzades, CVC està molt enfocada a l’anomenat private equity, és a dir, entren al capital d’empreses que no cotitzen a borsa (curiosament, a Espanya una de les seves principals inversions és una gran cotitzada, com veurem més endavant). També tenen una branca de crèdit, és a dir, deixen diners a projectes on no entren com a accionistes, sinó com a prestadors; aquest era el cas precisament de l’operació amb l'LFP. En general, la seva estratègia és entrar en empreses que donen dividends de manera consistent, o bé en societats que a partir d’una reestructuració poden resultar més rendibles. Segons ells mateixos diuen, no acostumen a accedir al capital de les empreses de manera hostil, sinó que ho fan de manera pactada amb els gestors del negoci que volen adquirir i miren de sincronitzar els seus interessos.
A l'Estat espanyol, CVC és accionista de Deoleo, Naturgy, Exolum, Cortefiel, Vitalia Home i, fins i tot, la Universidad Alfonso X El Sabio
Als lectors de premsa econòmica, la firma CVC els resulta molt familiar per causa de les inversions que tenen a l’Estat espanyol, que són molt rellevants. Per una banda, són accionistes clau de Deoleo, líder mundial del mercat de l’oli d’oliva, una empresa on van entrar l’any 2014. En un article anterior, vam donar molts detalls sobre aquesta companyia. Són també presents a Naturgy (l’antiga Gas Natural Fenosa) des de 2018 i a d’altres empreses de menor volum com Exolum (l’antiga CLH, una companyia sorgida de Campsa que es dedica al sector dels hidrocarburs), Tendam (antiga Cortefiel), Vitalia Home (dependència i tercera edat) i, fins i tot, la Universidad Alfonso X El Sabio. Precisament, l’operació de compra de Cortefiel va ser una transacció que els va donar molt renom a l’Estat, tant pel prestigi de l’empresa de comerç tèxtil, com pel volum de l’operació. En un llunyà món precrisi, l’any 2005, la família Hinojosa es va vendre el seu negoci secular (Cortefiel va ser fundat el 1880) per 1.400 milions d’euros a un consorci format per CVC, Pai i Permira. A nivell mundial, la cartera de la firma agrupa un total de 103 empreses participades, a les que cal afegir les 63 en les quals ja han finalitzat el seu cicle inversor i han desfet la posició.
Els orígens de CVC
A aquestes altures, probablement molts lectors es preguntaran d’on dimoni surten aquestes tres lletres que donen nom a la companyia. La resposta cal buscar-la als inicis de la seva vida, perquè a finals de la dècada dels 60 el banc nord-americà Citibank (en aquell moment Citicorp) va crear una companyia subsidiària per agrupar les seves participacions empresarials. El nom triat va ser Citicorp Venture Capital, i d’aquí les sigles CVC (el terme venture es fa servir en el món financer per referir-se a inversions en determinades empreses que encara no estan cotitzades a borsa).
No sembla que s'albiri en el futur un canvi de model, sinó més aviat al contrari, un increment encara més gran del protagonisme d'aquests vehicles, sovint titllats de fons voltor
Amb el pas dels anys, ja a la dècada dels 90, CVC es va desvincular del banc per esdevenir una empresa independent sota la denominació de CVC Capital Partners, i poc després ja era una de les firmes capdavanteres a Europa en aquest tipus d’inversions. Les tres persones que lideren la companyia són Steve Koltes, Donald Mackenzie i Rolly van Rappard, els tres amb el rang de cofundadors i copresidents. A l’Estat espanyol, la persona clau és Juan Arbide Estensoro, un enginyer industrial format a un centre vinculat a la Universitat de Navarra -que pertany a l’Opus Dei- i amb passat professional a Procter & Gamble, Boston Consulting Group, Credit Suisse i Atlas Capital.
Ja fa anys que diferents fons d’inversió (d’empreses cotitzades, de no cotitzades, d’immobles, etc.) van guanyant pes dins del món dels negocis. No aporten coneixement de cap sector en especial, però tenen dues eines clau: diners gairebé il·limitats i domini de les operacions financeres. No sembla que s’albiri en el futur un canvi de model, sinó més aviat al contrari, un increment encara més gran del protagonisme d’aquests vehicles, sovint titllats de fons voltor.