Iniciem un cicle d’articles en què intentarem descobrir les institucions que desenvolupen un paper clau en la promoció i desenvolupament econòmic de Barcelona, autèntics motors i capital de l’economia de la ciutat. Alguns, ja tenen en marxa projectes que han de ser, en part, causants de la reactivació econòmica i generació de la nova economia, tant de la ciutat com també de la regió metropolitana i de tot el territori català. Entrem en una fase postpandèmia, cal donar respostes a la crisi econòmica i social, a les desigualtats que s’han amplificat. Redistribuir bé la riquesa és un dels reptes. Alguns sectors considerats estratègics han reduït els seus ingressos fins a un 90% en moments de pandèmia. La restauració, el turisme i les fires són exemples dels més perjudicats.
Avui, els agents econòmics treballen també per recuperar aquest pols. Està en joc el futur de la ciutat, definir el seu model per als propers 20 o 30 anys. De la Barcelona referent en benestar i qualitat de vida, amb una forta projecció internacional, hem passat a una ciutat cada dia més desigual, amb una classe mitjana precaritzada, amb un perill de segregació social en alguns barris i amb un futur ple d’incerteses. Barcelona ha de fer front a reptes immediats, com per exemple l’emergència climàtica, com fer una ciutat més sostenible i de zero emissions sense malmetre el progrés econòmic. Per tot això, cal repensar-la.
Iniciem un repàs de les institucions més representatives a la capital catalana i ens fixarem en com s’adapten als nous temps.
CZFB, un agent al servei de la ciutat i l'àrea metropolitana
I és que el futur passa per adaptar-se als canvis i impulsar nous projectes que donin resposta a aquestes necessitats. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona n’és un exemple: una institució pública que fou creada el 1916 pel govern de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona.
Un consorci és una entitat amb personalitat jurídica pròpia en què hi conviuen diferents administracions amb l’objectiu de donar servei i generar activitat econòmica i social en un territori. L’activitat principal d’aquesta institució és gestionar el Polígon Industrial de la Zona Franca i la Zona Franca Duanera, així com administrar els seus actius en immobiliari, desenvolupament logístic i l’organització de fires com a eines per generar riquesa a la ciutat i projecció internacional. Les zones franques o zones de lliure comerç són territoris delimitats on es gaudeix d’alguns beneficis tributaris. En el present, però, també es consideren zones econòmiques, espais d’activitat econòmica diversa.
La figura del delegat especial del CZFB manté sempre un perfil professional 'business friendly' i alhora és representant a la Zona Franca del govern de l'Estat de torn
Es calcula que el Consorci disposa de més de 12 milions de metres quadrats de sòl industrial i urbà. Per fer-nos una idea, és propietari d’edificis coneguts a la ciutat com el que fou l’Edifici 00 de Telefònica al Fòrum, el MediaTic al 22@ o els Nexus I i II de la UPC. També és propietari dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu o el barri de la Marina del Prat Vermell, entre d’altres.
L’entitat ha passat per diferents fases segons els contextos econòmic i polític del moment. Delegats com Enrique Lacalle, Manuel Royes, Jordi Cornet o, avui, Pere Navarro sempre han mantingut la missió d’esdevenir autèntics ambaixadors de Barcelona i “cercadors” de noves oportunitats i negocis. La figura del delegat especial manté sempre un perfil professional business friendly i alhora és el representant a la Zona Franca del govern de l’Estat de torn. El seu òrgan de govern està format per un plenari que presideix l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El conformen secretaris d’estat que representen els sectors del comerç i la promoció econòmica del govern espanyol, els presidents dels grups municipals de l’ajuntament de Barcelona, així com els sindicats i agents econòmics i logístics destacats com Foment del Treball o l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).
Pere Navarro és, des del 2018, l’actual delegat especial de l’Estat, l’home que presideix el comitè executiu i l’equip directiu del Consorci. A Navarro se’l coneix també per la seva trajectòria política com a primer secretari del PSC (2011-2014), candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya (2012) i home clau en l’impuls de l’acord federalista de reforma de la Constitució denominat Acord de Granada (juliol 2013). L’actual delegat manifesta experiència també en el sector privat, ja que ha exercit com a consultor en matèria urbana.
Des de l’arribada del delegat i amb Blanca Sorigué com a directora general, perfil 100% executiu, l’entitat reorienta la seva estratègia i el posicionament de marca. Ara, el seu logo es presenta com a Zona Franca Barcelona, amb una clara vocació d’acompanyar la marca Barcelona, tant en el seu relat com en la seva estratègia d’acció i desenvolupament comercial.
Arriba la pandèmia, venen temps de supervivència, moments perquè la creativitat i la innovació aflorin més que mai; per a això, calen recursos
A més dels seus actius tangibles, el Barcelona Meeting Point (BMP) i el Saló Internacional de la Logística (SiL) van ser esdeveniments, abans de la pandèmia, de clara referència tant a nivell nacional com internacional. Eren grans moments, la Barcelona postolímpica i amb un important dinamisme de la ciutat. Els dos salons eren el punt de trobada per als professionals del sector. Enrique Lacalle, polític del PP, però un gran comercial i home de fires, va ser clau per posicionar-los com a salons referents a Espanya.
Les conseqüències que genera la crisi del 2008, especialment en el sector de la construcció i les infraestructures, obliga la institució a repensar la seva estratègia empresarial. El seu model de negoci es reorienta.
L’estimat i recentment desaparegut Jordi Cornet, delegat del 2012 al 2018, inicia una reestructuració profunda dels actius i de l’organització, la projecta internacionalment, promovent oportunitats per atraure inversió estrangera a la ciutat i generant un ambient de col·laboració i pacte entre les diferents institucions implicades.
Eren moments en què calia mirar cap a les noves tecnologies i la digitalització, però també sortir al món a vendre i atraure noves oportunitats per a la ciutat. Llatinoamèrica, la Xina, els Emirats Àrabs, el nord d’Àfrica… eren els països estratègics per visitar, però també era indispensable cuidar la Barcelona de l’emprenedoria digital, que creixia amb força. Calia aprofitar l’oportunitat per esdevenir un ecosistema digital referent al sud d'Europa. Alguns unicorns neixen a Barcelona i es desenvolupen en aquest entorn emprenedor.
Arriba la pandèmia, venen temps de supervivència, moments perquè la creativitat i la innovació aflorin més que mai. Per a això, calen recursos, i el Consorci no es vol quedar al marge.
Pere Navarro i Blanca Sorigué ho tenen clar. Aposten per la impressió 3D, es crea el 3DFactory Incubator, l’embrió del que serà el Dfactory, un gran espai a la Zona Franca que s’inaugurarà el novembre. La pandèmia obliga a repensar de forma ràpida noves maneres de promoure l’activitat econòmica de la institució i donar resposta a les necessitats del moment.
L'esperit emprenedor dels que avui dirigeixen el Consorci no acaba amb la incubadora d'impressió 3D, sinó que dona lloc a l'esdeveniment BNEW
En moments de crisi, sorgeixen grans oportunitats. És en ple confinament quan el Consorci activa la incubadora d’impressió 3D, en col·laboració amb empreses i hospitals, per fabricar 400 aparells respiradors per donar aire a pacients malalts de covid-19.
Però l’esperit emprenedor dels que avui dirigeixen el Consorci no acaba aquí. Es rumoreja que, gràcies a un brainstorming express de Navarro, Sorigué i l'equip durant els dies de confinament domiciliari, decideixen organitzar, amb un marge de poc més de tres mesos, un nou esdeveniment disruptiu i innovador lluny de la clàssica fira o saló, la Barcelona New Economy Week (BNEW).
BNEW, un projecte de ciutat
BNEW és un projecte que es gesta en un format híbrid, presencial i virtual, pensat per donar respostes al món postpandèmia, garantir la internacionalitat i ajudar a la reactivació econòmica de la ciutat. Sortíem dels tres mesos de confinament estricte i a l’octubre del 2020 encara no es podien fer gaire filigranes, a causa de les restriccions.
La primera edició ja va ser un èxit. Durant quatre dies, hi van participar prop de 400 experts i s'hi van connectar al voltant de 10.000 persones a través d’una plataforma digital creada expressament per a l’esdeveniment. La logística, el sector immobiliari, el comerç electrònic, la indústria digital i les zones econòmiques van ser les verticals escollides. Van ser quatre dies d’intensos debats des de diferents espais emblemàtics de la ciutat convertits en platós de televisió, com la Casa Seat, el Movistar Center o el mercat de La Boqueria, entre d’altres. La imatge era potent, de força, projectava ganes de recuperació. Totes les administracions es van bolcar en l’esdeveniment, especialment el govern de l’Estat i la Casa Reial. Fins i tot, Felip VI va cloure a Barcelona els intensos dies de debats i conferències
Tothom, però, es pensava que seria un esdeveniment passatger, fruit del moment. Aquests dies es demostra el contrari. Aquest 5 d’octubre engega la segona edició. Quatre dies d’un segon any que promet ser la consolidació del projecte. Un esdeveniment B2B que “vol esdevenir una nova manera de relacionar-se, trencant barreres entre sectors que abans no es parlaven o no es connectaven entre ells”, assegura Blanca Sorigué.
La ciutat fa temps que no exerceix de comercial, li costa anar pel món a vendre nous projectes
L’organització incorpora nous espais emblemàtics de Barcelona perquè sigui “un projecte de ciutat”, segons l’anomena l’organització. Enguany s’hi afegeixen també l’Antiga Fàbrica Damm on es parlarà del futur de l’ecommerce o La Pedrera. El Roca Gallery, el Movistar Center, Casa Seat i La Boqueria repeteixen gràcies a un programa dens en què s’hi afegeixen nous temes de debat i reflexió, com la gestió del talent, el futur de la mobilitat a les grans ciutats, la importància de la ciència i la salut i la ciutat, com a espai on viure i treballar dignament.
Una segona edició en què ja hi tenen confirmats prop de 800 speakers, en set espais de ciutat i 10 sectors per debatre i reflexionar. Aconsello visitar el web de la BNEW on podreu consultar el programa.
“La primera setmana d’octubre s’inaugura el curs econòmic a Barcelona, la ciutat vol estar al món i ho farem a través de la BNEW”, assegura Pere Navarro. Ho tenen clar. Més de 142 països seran presents al certamen, sense dubte, una immillorable oportunitat per tornar a projectar tots els nostres actius. La ciutat fa temps que no exerceix de comercial, li costa anar pel món a vendre nous projectes. Oportunitats com aquestes cal aprofitar-les, i institucions com el Consorci que apostin tan fort per Barcelona i la seva regió metropolitana són d’agrair, fet que també ens obliga a estar atents als seus projectes de futur.
Apunteu a l’agenda la inauguració del nou edifici DFactory al novembre, un gran espai de 100.000 metres quadrats i amb una inversió total de 100 milions d’euros per al desenvolupament de la indústria 4.0 on es connectaran grans companyies, pimes i startups. De ben segur que se’n sentirà força a parlar.
L’aposta per la nova economia i la creació d’un ecosistema que generi a mitjà termini nova empresa és el full de ruta d’aquesta organització. Serà indispensable no perdre-li la pista al Consorci. Avui viu un bon moment, no ho podem desaprofitar.