Fa 30 anys, sent resident de cirurgia, es començaven a realitzar les primeres cirurgies mitjançant laparoscòpia a Espanya. La discussió entre els cirurgians era enorme, hi havia posicions radicals a favor i en contra (sobre tot en contra). Per a les intervencions per laparoscòpia es col·loquen trocars (3 o 4 en el cas d'una colecistectomia) que permeten l'accés a la cavitat abdominal de la càmera i els instruments per extirpar la vesícula sense que el cirurgià introdueixi la seva mà, en cap moment, a la cavitat abdominal. Comentaris com "la suma de les incisions dels trocars és més gran que la incisió que es realitza per a una cirurgia tradicional oberta, per tant, és una innovació inútil". Van trigar anys en adonar-se que l'agressió a la paret abdominal era de vital importància i sempre molt menor quan es feia per laparoscòpia.
Es van trigar anys per poder demostrar (problemes estadístics) els beneficis que per als que realitzàvem cirurgia laparoscòpica eren evidents des del principi: recuperació més ràpida, millor visualització de les estructures ... en definitiva millors resultats per al pacient. A més, amb el temps es van perfeccionar els equips i aquesta situació no va fer sinó millorar. Les indicacions de la laparoscòpia es van anar ampliant a altres tipus d'intervencions quirúrgiques, apèndix, estómac, intestí prim, còlon, recte ... Es va haver de vèncer un altre gran repte: Les intervencions per càncer, sobretot el de còlon i recte. Els detractors deien que els trocars i l'ús del gas produïen disseminació de la malaltia dins de la cavitat peritoneal. Una altra vegada el temps va posar les coses al seu lloc quan es va demostrar que aquesta afirmació era falsa. Definitivament la laparoscòpia és avui dia el mètode d'abordatge de la major part de les afeccions abdominals, exceptuant comptades excepcions.
Des de fa uns anys s'ha iniciat una 2a revolució, complementària a la laparoscòpia. Es tracta de la cirurgia robòtica.
Moltes de les discussions entre experts, entre laparoscòpia i robòtica, s'assemblen a les antigues entre laparoscòpia i cirurgia oberta ( "Tota la vida s'ha fet així, perds el tacte, no es controla tota la cavitat abdominal ..." es deia).
He estat molt afortunat de fer servir el robot (Da Vinci) des de la seva arribada a Espanya i igualment he pogut gaudir del desenvolupament tecnològic dels diferents models.
Parlem de robot, però ens estem referint a l'única plataforma robòtica d'implantació àmplia a nivell mundial, perquè robots quirúrgics en desenvolupament o l'inici de la seva implantació n'hi ha molts, però el Da Vinci és l'únic que es reconegut a dia d'avui.
Aquesta plataforma robòtica obre una nova etapa en la cirurgia. Un cop col·locat al pacient permet visió en 3D, els dispositius que disposa es basen en una tecnologia anomenada "endowrist", és com tenir diverses mans diminutes dins del pacient. La precisió d'aquests dispositius és realment superior als laparoscòpics, el que permet més grau de llibertat que la mà humana. Altres avantatges és que disposa de diferents espectres de llum que combinats amb substàncies com el verd indocianina és possible realitzar, durant la intervenció que s'està duent a terme, una visualització de la situació funcional i morfològica en alt contrast d'artèries, via biliar, urèters ...
Tot l'exposat es pot resumir en un millor coneixement anatòmic i funcional, i amb això, major facilitat per a l'execució i major seguretat per al pacient.
Un altre factor a tenir en compte és la comoditat. El cirurgià opera assegut. El cansament envaeix i pot arribar a disminuir les capacitats de psicomotricitat i concentració, sobretot en les intervencions més llargues. Operar assegut ajuda a disminuir el cansament físic i amb això millorar el resultat.
"Estem assistint a l'inici d'una nova era en el món de la cirurgia a la qual haurem d'estar molt atents ja que les novetats i possibilitats que esdevindran a curt i mig termini són inimaginables"
Actualment es van incorporant noves tècniques abans rebutjades per l'ús de la robòtica. És curiós que les diferents tècniques que s'incorporen a la robòtica no retrocedeixin cap a la laparoscòpia.
En la cirurgia bariàtrica realitzem totes les tècniques que es fan per via laparoscòpica mitjançant el robot Da Vinci. Els pacients perceben menys dolor en l'etapa postoperatòria, això permet una recuperació funcional més ràpida amb un ingrés hospitalari més curt. A poc a poc els cirurgians apreciem els avantatges de disposar d'un equip que permet millor visualització i precisió en els moviments. Aquest fet incrementa la qualitat de l'acte quirúrgic amb el que es milloren els resultats. Globalment tota la incorporació de la tecnologia al quiròfan permet comptar amb més ajudes que incrementen l'objectiu d'optimitzar la seguretat del pacient.
Finalment he d'explicar que la veritable revolució de la robòtica consisteix en la capacitat d'introduir dos nous factors:
- Capacitat de realitzar intervencions a distància i el telementoring, encara no perfeccionat, però l'arribada del 5G amb velocitats d'internet molt més grans a les actuals, permetent realitzar moviment sense retard. Aquest fet possibilitarà desenvolupar intervencions amb el cirurgià triat en qualsevol part del globus i el pacient a l'hospital seleccionat. D'altra banda, aquesta mateixa qualitat permetrà al cirurgià expert assessorar i fins i tot prendre els comandaments des de qualsevol lloc davant la crida del cirurgià menys expert en una situació problemàtica (Telementoring).
- Incorporació de les megadades i intel·ligència artificial.
La plataforma robòtica funciona com el model Mestre-Esclau. És a dir, el cirurgià té control absolut sobre el robot. Els inicis en el camp militar no van ser massa positius quan el robot era autònom i per això es va decidir canviar a aquest model.
Totes les dades dels moviments realitzats pels braços i pinces per tots els robots del món es combinen i s'analitzen. Sembla que en el futur es podran sumar aquestes dades i limitar aquells moviments del robot potencialment perillosos. Més encara es preveu que quan les diferents tècniques diagnòstiques, sobretot la Ressonància Magnètica Nuclear que és innòcua per a l'organisme, es pugui desenvolupar en temps real i dissenyar la intervenció sobre un model informatitzat basat en aquestes imatges reals realitzat tantes vegades com es vulgui fins quedar satisfet. Un cop dissenyada la intervenció a dur a terme, les dades s'introduiran en el robot que podrà dur a terme amb tota exactitud el procés quirúrgic.
En definitiva, estem assistint a l'inici d'una nova era en el món de la cirurgia a la qual haurem d'estar molt atents ja que les novetats i possibilitats que esdevindran a curt i mig termini són inimaginables.