“La primera empresa que vaig fundar vaig ser jo mateix perquè no tenia res més que em pogués fer guanyar diners”. El món artístic i el món empresarial han anat de la mà per a David Callejón, més conegut com David Guapo, des que va començar a emprendre. De fet, considera que "separar una part de l'altra és un error". La segona cara, la d’emprenedor i inversor, és la menys coneguda i també la que el mateix Callejón considera secundària. Com explica al primer First Tuesday de l’any a Barcelona, és soci fundador de GOI, una startup de logística.
Considera que emprendre és una etapa: "Per a mi, t'emmarca com a amateur; en algun moment deixes de ser emprenedor". Però el seu principal consell en aquest àmbit és "no preguntis, perquè la gent opina". Ell, assegura, no ho va fer quan va començar el projecte GOI amb la seva cosina, Yaiza Canosa. La facturació de l'empresa ha arribat als 6 milions d'euros i ara busca tancar una ronda de finançament d'entre 3 i 4 milions.
Una altra de les lliçons que ha après en emprendre ha estat que la idea inicial s'assembla molt poc a la que acaba tenint èxit i que és el mercat que decideix el rumb que prendrà una empresa: "Si no t'hi adaptes, et quedes estancat". De fet, GOI va començar com "un BlaBlaCar de paquets petits". Si algú que feia un trajecte determinat tenia lloc en el cotxe i algú volia enviar una caixa o algun objecte a la mateixa ciutat, se l'emportava. Ara, el seu principal client és Ikea i també reparteixen per a Amazon i Leroy Merlin, entre altres.
Una de les lliçons que ha après és que la idea inicial d'una empresa s'assembla molt poc a la que acaba tenint èxit; el mercat decideix
"Així com vam anar entrant al mercat, vam veure la capacitat de creixement i professionalització que teníem", assegura Callejón. Entre els objectius més immediats de l'empresa hi figura l'expansió internacional. "És important sortir a altres mercats el més aviat possible", indica. L'inversor Carlos Blanco, que dirigeix l'esdeveniment, li pregunta sobre tenir un negoci amb una familiar i Callejón fa broma: "Molt millor que muntar un negoci amb la parella! En el nostre cas, vaig decidir fer-ho perquè és professional i competent; qui ha aixecat GOI ha estat ella".
Espectacle i informàtica
La primera feina de David Guapo ja va ser en el sector logístic, lluny dels escenaris. Una empresa a Esparreguera el va contractar quan tenia 18 anys. Va arribar a ser cap d'oficina. En la seva experiència laboral no hi han faltat feines de cambrer en bars i restaurants, però la seva vocació sempre ha estat -i continua essent- la música.
L'inversor Carlos Blanco i l'emprenedor David Guapo durant el First Tuesday de gener a Barcelona | Alba Llull
"Vaig començar a actuar en bars, però la gent no para atenció i vaig decidir que faria humor per aconseguir captar-la; com que vaig veure que agradava, vaig participar en alguns concursos i vaig començar a fer-me conegut", relata els seus inicis. Va arribar un punt que va passar de guanyar 15 euros la nit a fer-ne 100. Ara, per cada esdeveniment cobra uns 10.000 euros i per una actuació al teatre, al voltant de 5.000.
"Què fas amb tots aquests diners?", pregunta Blanco. "Em retiraré jove, ja tinc 39 anys, l'any que ve si tot va bé...", respon Callejón. El primer que va fer en començar a guanyar diners va ser fundar la seva pròpia productora, Meriendacena, per "gestionar-me els esdeveniments". A l'hora va establir una consultora d'informàtica, tot i que no la va mantenir a llarg termini.
"Tot el que he guanyat, ho he invertit en immobles o startups; crec que és bo tenir una cartera repartida"
De fet, quan va decidir endinsar-se en el projecte de la seva cosina, va destinar-hi tots els recursos que havia aconseguit amb la consultora i amb Meriendacena. No han estat els únics negocis que ha tingut, però sí els més exitosos. Pel camí -"no m'agrada la paraula fracàs"-, ha quedat, per exemple, la primera plataforma que gamificava un programa de televisió: "Vam signar un contracte amb Mediaset, però no va sortir com teníem previst".
Trobar seguretat en el sector immobiliari
David Guapo no veu gaire consolidat el seu paper com a inversor; no es considera un "inversor en sèrie", però sí que ha participat en projectes com Goin -una aplicació d'estalvis-. Ara bé, "tot el que he guanyat, ho he invertit en immobles o startups; crec que és bo tenir una cartera repartida". El primer que té en compte a l'hora de posar diners en alguna iniciativa és la persona que hi ha al darrere.
Entre els seus projectes de futur no humorístics hi ha internacionalitzar GOI i "guanyar diners; si com a emprenedor només et dediques a emprendre, no tindràs mai estabilitat". I aquesta estabilitat la busca en el sector immobiliari, que li dóna "seguretat, perquè és físic" i on creu que és bàsic invertir. Però amb la cara que es queda és amb la d'humorista, diu. Tot i que es dedica el 50% del temps als negocis i l'altre 50% a l'humor, "el més rendible i el que té més repercussió directa és fer riure".