L’any 1990 es va produir un fet inèdit al món de les retransmissions esportives a l’Estat, com va ser l’aparició per primer cop a la història d’un canal de televisió que oferia partits de futbol sota un sistema de pagament; va ser l’arribada de Canal + a Espanya, en el marc del trencament del monopoli televisiu que havia durat gairebé tres dècades i mitja. El nou canal (que tenia com a companys de viatge en la privatització de l’espectre radioelèctric a Antena 3 Televisión i Tele5) funcionava a partir d’un sistema de subscripció amb pagament mensual que oferia la possibilitat d’accedir tant a partits de futbol com a pel·lícules. Qui no pagava, estava condemnat a veure tota la programació mitjançant un sistema de codificació que transformava les imatges en un garbuix insuportable només apte per obsessos de cert gènere cinematogràfic.
Una dècada més tard, va arribar el següent pas en el futbol de pagament, com va ser l’aparició del sistema conegut com a pay-per-view, on en comptes d’existir abonats pròpiament dits, els seguidors compraven els partits d’un en un, a uns preus no del tot competitius. En aquest entorn, i des de finals dels noranta, les plataformes Via Digital i Canal Satélite Digital (aquesta vinculada a Canal+) van lliurar guerres molt cruentes pel control del futbol televisat. Com que la compra de partits aïllats no acabava de funcionar, els operadors van començar a fer paquets per competicions, que és el sistema que existeix avui dia i que, tradicionalment (des del 2007), ha estat en mans de Movistar, el gran operador estatal vinculat a Telefónica, amb la firma catalana Mediapro com a productora del senyal televisiu.
El 'pay-per-view' era un sistema on els seguidors compraven els partits d’un en un, a uns preus no del tot competitius
A l’ombra de Movistar, complementant les seves emissions gràcies a la possibilitat de compartir drets, va sorgir el 2015 el canal BeIN, que havia estat fundat al Qatar i que per entrar al mercat espanyol va assumir l’estructura i els drets televisius de Gol TV, una cadena exclusiva de futbol que havia posat en funcionament Mediapro el 2008. Abans d’arribar a la Península, la cadena anava oferint programació esportiva sota aquesta marca des de 2012, liderada per executius procedents de Canal + França. La llavor s’havia sembrat un any abans, quan la cadena Al Jazeera va començar a acumular drets de futbol europeu sota el mandat de Nasser Al-Khelaifi, l’extenista que presideix el Paris Saint-Germain (és una de les feines que duu a terme per a la família de l’emir Al Thani). Però l’aventura dels qatarians a Espanya va acabar només tres anys més tard, al final de la temporada 2018/19, atès que es van quedar sense els drets que explotaven, que van passar a mans de la tot poderosa Movistar. Així doncs, l’estiu del 2019 el canal BeIN LaLiga va passar a anomenar-se Movistar LaLiga. A fora d’Espanya, la cadena del Qatar continua oferint futbol -i esport en general- de pagament, amb una branca molt potent als Estats Units.
I coincidint amb la sortida de BeIN de l’Estat, va arribar l’última baula d’aquesta cadena d’operadors i amb qui titulàvem aquest article, la firma DAZN, de difícil pronunciació en català, però que pretén ser un transsumpte de l’expressió anglesa The Zone. Aquesta plataforma va néixer l’any 2016, quan el conglomerat Perform Group va fer la seva primera compra al mercat dels drets d’esport televisat: va aconseguir la llicència per emetre en l’àmbit mundial la lliga japonesa de futbol, coneguda com a J-League. En aquell mateix moment es va produir el canvi de nom, de Perform a DAZN. Quan la plataforma va aterrar a l’Estat ho va fer sobretot recolzant-se en el motor, i en concret en el Campionat del Món de motociclisme que gestiona Dorna. Més tard es van estendre a d’altres esports i avui ofereixen molts partits de la Lliga de Primera Divisió (tenen accés a la meitat dels partits del cada jornada), Fórmula 1, Motociclisme, la Premier League anglesa i la Copa d’Europa de futbol femení, entre d’altres.
La seu de DAZN és a Londres, però per trobar al seu propietari cal anar una mica més lluny, als Estats Units, on hi ha Access Industries, una empresa no cotitzada que, a banda de l’esmentat canal esportiu, és propietari de més del 85% de Warner Music Group i de la plataforma francesa de streaming musical Deezer, entre moltes altres companyies d’entreteniment. No fa gaire temps, el 2022, Access va injectar 4.300 milions de dòlars a DAZN per sanejar els comptes de la filial. Però les inversions d’aquest gegant amb seu a Nova York no acaben en el món de l’entreteniment, perquè la seva cartera també abasta la biotecnologia, l’immobiliari, així com empreses industrials.
La seu de DAZN és a Londres, però per trobar al seu propietari cal anar als Estats Units
Potser algú es pregunta quines persones hi ha darrere d’un conglomerat d’unes dimensions tan exagerades i per trobar la resposta hem de tornar a Londres, on té fixada la residència el fundador i propietari de l’empresa, l’ucraïnès Len Blavatnik (1957). Els fonaments de tot plegat els va posar el 1986, quan ja feia set anys que vivia als Estats Units. Prèviament, havia estudiat Ciències de la Computació a la Universitat de Colúmbia, a Nova York. El patrimoni que avui gestiona la seva firma supera els 35.000 milions de dòlars. Passen les dècades i passen els operadors que exploten els drets televisius del futbol, però una cosa es manté de manera del tot invariable, com és el biaix dels narradors i comentaristes dels partits a favor del més antic club-estat d’Europa, que vesteix de blanc i pernocta a la capital d’Espanya.