Primer, l'atzar –a través d'una boleta que extrauran– marcarà els temes de civil i fiscal que hauran de desenvolupar en el primer examen, de tipus oral. En la segona prova, que també serà oral i durarà una hora, els aspirants a notari hauran de demostrar el seu domini sobre temàtica mercantil, notarial, registral i hipotecària... I així successivament, fins a arribar a l'última prova on molts aspirants ja hauran caigut de la terna. L'oposició és, per tant, l'única via per accedir a una professió de prestigi i el procés dura tot un any.
En la tarda d'aquest dilluns, 831 aspirants de tot l'Estat espanyol inicien a Barcelona les oposicions a notari en la seu del Col·legi Notarial de Catalunya, que acull les proves després de 15 anys sense fer-ho. Només hi ha 90 places (més altres 10 reservades per a candidats amb discapacitat reconeguda) i quatre exàmens de complexitat per davant. Però la clau està en la dedicació i l'estudi. Els que aproven han estat una mitjana de vuit anys preparant l'examen per poder donar fe dels contractes, testaments i altres actes extrajudicials conforme a les lleis.
"La preparació és molt llarga i molt dura", afirma Josep María Valls Xufré, notari de Barcelona i que des d'aquest dilluns actuarà com a president del tribunal 1 de les oposicions 2015. Pel professional, aquesta quantitat de temps "no és cap bestiesa, el que és important és que valguis per estudiar i que vagis fent un camí que durarà uns anys, sense desanimar-te", assegura.
Aquest matí el president del Col·legi Notarial de Catalunya, Joan Carles Ollé, ha participat en el programa Els Matins de TV3, on ha afirmat que "el temps de durada necessari per dominar el temari és, més o menys, de dos anys, però avui dia la gent també estudia molt després de llicenciar-se. Màsters o postgraus i, per tant, està acostumada", ha destacat. Segons Ollé, aquestes són unes oposicions "difícils, però depèn de cadascú com se les prepari".
El president dels notaris catalans també ha assenyalat que estan "convençuts" de les bondats del sistema d'oposicions: "És el sistema més just perquè garanteix la igualtat", ha afegit. Valls Xufré, que va ser preparador per aquestes oposicions durant 10 anys, avisa als seus alumnes de la facultat que "la nostra oposició és molt difícil, però n'hi ha d'altres que també ho són; i fan por, evidentment, perquè és una aposta de futur. Potser això és el que psicològicament fa retreure's més a la gent, perquè en el cas d'un metge fent la residència ja guanya diners, i en cada etapa s'assoleixen uns resultats, però a les oposicions no, no assoleixes els resultats fins al final i no saps si seràs o no seràs", exposa.
La seguretat laboral, l'anhel
És com una marató. Només és possible convertir-se en funcionari públic autoritzat si se superen les oposicions que es convoquen cada dos anys i que cal preparar a consciència. En canvi, la recompensa és la seguretat laboral i professional que atorga; i és habitual que es valori la remuneració dels notaris. Sovint s'escolta la frase "en altra vida, em faig notari" o "de gran, notari". I és que aquesta és una professió ben vista, entre les més prestigioses, però també de les més difícils d'accedir-hi. "Totes les professions que s'encaminen dins de la funció pública donen una seguretat. Però si ets notari, tens la mateixa seguretat que si ets farmacèutic i compres la farmàcia", argumenta Valls Xufré.
El funcionament dels notaris està regulat per la seva doble condició de professionals i funcionaris. Qui tregui millor nota podrà triar destinació, amb les conseqüències que la decisió comporta, tal com destaca el president del tribunal. "Sent notari tens un mínim assegurat, però aquest mínim té un interrogant: els riscos de tota empresa. Una cosa és ser notari a Barcelona i una altra ser notari a Villaburros de Entremedio, per exemple", apunta amb ironia.
El motiu radica en què els notaris estan obligats per llei a pagar una assegurança per començar la seva activitat, però després els ingressos i les despeses depenen de com es comporti el client. "Per exercir no cal fer una inversió més de la que suposa crear l'empresa, però l'assegurança és més alta depenent de la categoria de la ciutat", explica.
El notari guanyarà molts diners?
També es parla molt de la seva elevada remuneració i sovint es diu que "el notari guanya molts diners". Però arran el comentari el president del tribunal assegura que "es pot preguntar als notaris de poble i també a Barcelona. Aquí 15 notaris han hagut de plegar des que la crisi ha començat perquè no han portat bé l'empresa però als seus empleats els havien de pagar. I molts no han tancat sinó que han marxat a un poble, on és més barat, perquè en aquesta ciutat hi ha unes despeses importants com a empresa que som", declara el notari.
En la gestió de compravenda d'un habitatge, si pagues a la notaria 100.000 euros, per exemple, vora 90.000 són impostos, i d'aquests, només entre 2.000 i 3.000 euros seran per al notari. És el que assegura el notari, que critica que "la gent només veu els 100.000 euros que paga" però que opina que "haurien de fixar-se en els honoraris del notari".
Segons apunta, un testament val igual per un contribuent que per un altre: 50 euros. "Hi ha una sèrie d'actes que estan taxats, honoraris i documents que no tenen quantia i que estan per sota del cost que per a nosaltres representa. Ara bé, quan una persona revela un poder adquisitiu determinat, aleshores els honoraris són proporcionals. En aquest cas, una escriptura d'un milió d'euros no és 10 vegades més cara que una escriptura de 100.000 euros, hi ha uns tants per cents decreixents. No és tant el que la gent es pensa", deixa córrer.