Sap comunicar bé l'economia social? Per a molts experts, ho podria fer molt millor. I és que a Europa el tercer sector conforma el 8% del PIB i a Espanya podria oscil·lar fins al 10%, segons les últimes xifres. També hi ha una part de treball no remunerat i, sovint vocacional, que no entra a les estadístiques oficials i que podria elevar encara més les xifres. Ara bé, una declaració amb intensions: “S’equipara l’economia social amb la precarietat i no és veritat”. Així ho plasmen al Cicle de Converses d'organitzacions amb impacte de l'Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) amb la presència d’Oriol Amat, economista i catedràtic de la UPF; Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa i Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers. Un debat sobre el cooperativisme, la importància de l'empresa familiar, el llegat al territori i per desmentir molts mites.
Per aterrar a fons el concepte, Xavier López, consultor en aliances i economia social, té clar que a l'economia social hi ha entitats molt diverses, com ara Caixa d'Enginyers o Acabus que formen part del mercat "pur i dur", fins a fundacions i ONG. Unes organitzacions similars a les empreses familiars -amb qui comparteixen molts valors-, lluiten pel llegat, el propòsit, per tenir cura de l'entorn i, sobretot "no funcionar amb els criteris clàssics del capital", malgrat que moltes d'elles poden ser parcialment sense afany de lucre i algunes, arribar a facturar més de 1.000 milions d'euros com la que més ingressa que, amb diferència, és la Federació Farmacèutica SCCL, comercialment coneguda com a Fedefarma. Aquesta firma, amb més de 2.900 socis cooperativistes i 95 anys d'història, es dedica a la compra col·lectiva de fàrmacs i la distribució entre petites farmàcies. El 2022 van facturar 854 milions d'euros, una xifra de negoci no gaire llunyana d'empreses populars com Casa Tarradellas (1.100 milions, el 2023).
El 8% del PIB europeu està relacionat amb l'economia social, mentre que a Espanya podria oscil·lar fins al 10%
De fet, durant els últims cinc anys, el nombre de companyies que s'estructuren sota el règim de l'economia social ha augmentat un 46%, fins a un total de 4.566 corporacions entre les quatre províncies catalanes. I una dada positiva: durant el 2008, tan sols el 30% de la població confessava sentir interès per l'economia social, mentre que amb la crisi financera del 2008 i la de la covid-19, ha augmentat fins al 50%, amb una quota de mercat que va del 7% al 10%. I d'aquí les noves oportunitats que, segons els experts del debat, es poden generar.
El paradigma de Caixa d'Enginyers
Com és possible que les finances, sent un instrument tan útil i necessari per a la població, sigui tan controvertit? Per a Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, "el sector de cooperatives de crèdit té gran rellevància a Europea", amb més de 200 milions d'europeus que formen part de bancs cooperatius, sobretot els francesos, que assoleix una quota del 60%. "La regla comuna és que les cooperatives de crèdit no han donat cap problema en cap moment. Encara més, cap cooperativa de crèdit ha estat rescatada", confessa Cavallé. I té clar que "les cooperatives no es venen, ni venen l'èxit del benefici, sinó que la feina important és el dia a dia dels socis i que tinguin bon servei".
Cavallé (Caixa d'Enginyers): "Cap cooperativa de crèdit ha estat rescatada"
L’entitat venia de créixer en socis de forma extraordinària en els anys més intensos del Procés: el 2016 en tenia 142.000 i ara 215.000; el 2018 va ser el seu millor any, amb un fort repunt del 16,8%. Actualment, suma una base de 215.489 socis-clients. Caixa d’Enginyers es veu amb capacitat per continuar creixent i aspira a guanyar força més socis aquest 2023 a través d'alguna campanya o amb noves oficines. Al pla per a aquest any, tenen establert créixer en 20.000 socis. L'entitat té 33 oficines a tot Espanya, 22 de les quals a Catalunya. Finalment, l’entitat va registrar l'any passat un benefici net d'11,7 milions d'euros amb un descens del 22,7% respecte a l'exercici precedent. Aquest resultat, conseqüència de les caigudes als mercats de renda fixa i la borsa, és similar al dels exercicis precedents previs al rècord del 2021.
“El principal repte és preservar i cuidar la salut financera dels socis, no solament hem de fer inclusió financera, també protegir les persones des del punt de vista financer i treballar amb codis ètics”, destaca Cavallé.
Abacus i un milió de socis
"Però vostè, des d'Abacus, competeixen amb Amazon"? Aquesta és una de les preguntes que més rep Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa, i ella respon clar i contundent: "nosaltres coexistim al mercat, que ja és molt". "Volem ser rendibles, eficients i útils", continua. Una cooperativa amb més de 50 anys d'història que té diverses vessants de negoci: des de les llibreries (amb 47 establiments a tot Catalunya), fins a un portal web, una central de logística a Vilanova del Camí, l'Abacus escolar, l'aposta per l'àmbit STEAM, l'Abacus Media amb diverses capçaleres o l'Abacus Editorial (amb cinc editorials), entre altres. Abacus va tancar el 2022 amb 95,3 milions d’ingressos, 1,2 milions d’excedents i un creixement del 8,5%
Rojo (Abacus Cooperativa): “Volem societats riques, no persones riques”
Rojo també exemplifica la importància de l'economia social amb la comparativa amb la Fageda i el seu lideratge en la quota de mercat dels iogurts. "Si ara pregunto quants iogurts produeix la Fageda durant un any, molts em respondrien 200.000 unitats". La resposta: 100 milions. "Si vols que les persones puguin treballar, necessites que la capacitat d'impacte i supervivència siguin l'adequada", precisa la membre d'Abacus. "I el model de la companyia de la Garrotxa és d'èxit, pel que significa socialment i econòmicament". “Volem societats riques, no persones riques”, destaca Rojo.
La resiliència del sector
L'economista Oriol Amat aprofita per lligar el cooperativisme amb l'empresa familiar i el seu llegat. I ho té clar: "Aquests dos models tenen un percentatge de supervivència més alt perquè pensen més enllà del curt termini”. En aquests moments persones hi ha 2,5 milions de catalans que són socis i estan vinculats a una cooperativa. "Si anem per sectors el que té més pes és la part agrària, que va néixer a finals del segle XIX amb la fil·loxera", continua el catedràtic. "El cooperativisme neix per necessitat perquè els pagesos es van trobar que s’havien quedat sense res. També hi ha cellers modernistes impressionants. Després tenim el cooperativisme de consum, d’habitatge i d’entitats de crèdit", continua.
Amat (economista i catedràtic de la UPF): "El cooperativisme i l'empresa familiar tenen un percentatge de supervivència més alt perquè pensen més enllà del curt termini"
Una de les declaracions més sorprenents que recorda Amat té a veure amb les declaracions del premiat economista Milton Friedman, que el 1970 va plantejar en el seu article The Social Responsibility of Business is to Increase its Profits, que l'única responsabilitat social de l'empresa seria guanyar tants diners com fos possible. Per sort Amat apunta que hi ha hagut evolució i que les cooperatives treballen amb un diversos comptes de resultats: des de la part econòmica, fins a la social. "En els bans cooperatius el ventall salarial pot ser fins a un màxim de 10 vegades més que a un treballador mitjà, mentre que als grans bancs és de 800 la diferència". A més, moltes entitats cooperativistes de banca "no donen crèdit a empreses de tabac i que financien armament, ja que tenen una manera d'operar diferent". I, sobretot, és "molt important distingir el que es diu del que es fa". I conclou: "L’economia social produeix efectes beneficiosos, tan en el sector mercantil i públic, per tal que tingui en compte tots els resultats".
El futur de les empreses de l'economia social
Cap a on van les empreses que pertanyen a l'economia social? Molts d'ells tenen clar que "anirà a més" perquè la població té més inquietuds que volen expressar-les en maneres de produir i consumir diferents. "Sobretot si fan més intercooperació entre elles", precisa el catedràtic Amat. I Elena Busquets, directora de VIA Empresa i moderadora del debat, conclou que "aquest creixement també el percebem des dels mitjans, amb un interès cada vegada més gran per part de les audiències sobre la sostenibilitat o empreses amb impacte." "Ara bé -precisa Busquets- per aconseguir que siguin temes atractius, els hem d'escriure amb doble dosi d'enginy".