Feminisme i igualtat són dos conceptes que apareixen als programes electorals de la gran majoria de partits polítics que es presenten als comicis del 14F. Només n’hi ha dos que no inclouen cap menció a la desigualtat de gènere ni parlen de mesures per acabar amb aquesta: el PP i Vox. Un tercer partit, Ciutadans, es refereix a la igualtat però no inclou la paraula feminisme -ni cap de les seves derivades-. “No som un col·lectiu, som la meitat de la població”. Amb aquest reclam ha inaugurat un debat en clau feminista la presidenta de l’associació 50a50 i impulsora del Fòrum Hipàtia, organitzador d’aquesta trobada virtual entre nou polítiques de les llistes de les eleccions autonòmiques d’aquest diumenge. Cada partit -excepte Vox, que no hi ha participat- ha exposat les seves propostes en clau de gènere, la majoria de les quals són econòmiques. Una aplicació real de la llei catalana d’igualtat, mesures per a la conciliació laboral i personal i uns pressupostos amb perspectiva de gènere són les accions que més consens han generat entre les diferents candidates.
Cada una ha tingut només vuit minuts per explicar les propostes del seu partit, fet que ha permès donar veu a totes les opcions però ha impedit aprofundir en les mesures concretes que defensen. Després de cada pregunta, un minut per cap per dir-hi la seva. I hi ha hagut dues convidades d’excepció que han fet ús de la veu col·lectiva per fer peticions a les polítiques. En aquest sentit, Joana Amat, vicepresidenta d’Amat Immobiliaris i presidenta de la fundació Fidem centrada en dones emprenedores, ha reclamat un canvi cultural per millorar la situació de les dones. “La reducció de la jornada en tenir un infant és tant per a homes com per a dones, però els sol·licitants són un 92% dones i només un 8% homes; això talla completament la carrera professional de les dones i no ens podem permetre perdre el talent femení”, ha reivindicat.
Per la seva banda, la presidenta de la fundació Surt contra la discriminació per raons de sexe, Fina Rubio, ha assegurat que “la crisi sanitària, econòmica, social i ecològica” actual posarà de manifest les bretxes que existeixen entre homes i dones i les aprofundirà. És per això que considera que les dones han de ser actrius protagonistes de la recuperació econòmica: “Les mesures per sortir de la crisi han de tenir perspectiva de gènere; no podem estar absents dels llocs en què es prenen les decisions”. De fet, durant la primera onada de la pandèmia, 50a50 va publicar la Declaració feminista davant la crisi derivada de la covid amb el suport de 430 entitats. Una de les propostes que s’hi feia era crear un comitè feminista de seguiment de la pandèmia. Tot i que en aquell moment no van obtenir resposta política, diverses representants de partits s’han mostrat partidàries de fer-ho durant el debat.
"S'ha de retre comptes amb la societat i veure quin impacte tenen els diners invertits en polítiques de gènere", segons Elsa Artadi (Junts)
Ha estat el cas d’Eulàlia Reguant, la número tres per Barcelona de la CUP, i d’Eva Granados, la número dos de l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, pel PSC. Però aquest punt ha estat l’únic en el qual han coincidit Reguant i Granados. La CUP és l’únic partit que proposa una “economia feminista”, mentre que En Comú Podem parla d’una “revolució feminista” per encarar la recuperació econòmica. La resta de formacions suggereixen mesures econòmiques relacionades amb la igualtat de gènere però no relacionen directament economia i feminisme. La representant socialista ha llançat una proposta recolzada per la majoria de les participants en el debat: tenir uns pressupostos amb perspectiva de gènere. Aquest és un llistat d’aquesta i altres mesures en clau de gènere que proposen les formacions:
Uns comptes públics liles
Els recursos públics que es destinen a fomentar la igualtat d’homes i dones en tots els camps és un dels debats clau. “No només pot dependre dels ajuntaments, la Generalitat també hi ha de posar recursos”, ha dit Jèssica González, la número tres de les llistes d’En Comú Podem (ECP) i primera dona racialitzada que concorre a unes eleccions catalanes. En aquesta mateixa línia, la número dos del PDeCAT, Joana Ortega, considera que s’han de fer uns pressupostos amb perspectiva de gènere. “Hi ha d’haver una unitat directiva a cada departament que impulsi polítiques de gènere i sigui una part activa a l’hora d’elaborar els pressupostos d’aquella conselleria”, ha detallat la proposta.
Eva Granados (PSC): "No cal fer més lleis, sinó posar en marxa les que ja tenim"
La mà dreta de Marta Pascal al Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) en aquestes eleccions, Rosa Maria Orriols, també considera que hi ha d’haver un “acompanyament” a l’hora d’elaborar els comptes públics. Granados ha assegurat que des del 2015 ja hauria de ser així, ja que la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes ho preveu així, tot i que “no es fa”. Tant ella com Elsa Artadi, la número tres de Junts per Catalunya, coincideixen en què els resultats d’aquests comptes públics en clau de gènere s’han d’avaluar: “S’ha de retre comptes amb la societat i veure quin impacte tenen els diners invertits”. També vol autocrítica per part del Govern Orriols (PNC). En canvi, Anna Grau, el nou fitxatge de Ciutadans per ocupar el número dos de la llista, no hi està d’acord: “Totes sabem que no es faran uns pressupostos en clau de gènere; no es tracta de fer més intervencionisme, sinó de resultats”, ha dit.
Què pot fer la Generalitat?
Grau s’ha mostrat molt contrària a promoure qualsevol llei relacionada amb la igualtat de gènere, perquè considera que “el que necessitem és realisme i autocrítica”. Si bé la majoria de les candidates han coincidit en què s’ha d’aplicar la llei d’igualtat vigent, la periodista pensa que “ja no hi som a temps; s’hauria de refer sencera, hi ha moments que fa riure”. En aquest sentit, ha sentenciat que “es prometen grans polítiques intervencionistes i no es compleix res”. I ha afegit: “Sembla que tot sigui possible formant un comitè i una lleieta; el col·lectiu femení és heterogeni i té problemes molt heterogenis”.
Joana Ortega (PDeCAT) creu que sí que “cal implementar la llei de debò i que sigui d’obligat compliment”. També Artadi identifica aquest aspecte de la norma i defensa “passar de la voluntat a l’obligatorietat”. Lorena Roldán, número dos i gran sorpresa de la llista del PP després d’abandonar Ciutadans al desembre, també és del parer que cal “desplegar la llei d’igualtat”. Amb una opinió propera a la de Grau però amb més voluntat transformadora, Eva Granados (PSC) considera que “no cal fer més lleis, sinó posar en marxa les que tenim” i advoca per aplicar el règim sancionador previst.
ECP i ERC veuen imprescindible la creació d'una conselleria específica, que segons els comuns es denominaria "de Feminismes i LGTBI" i per a Esquerra seria "d'Igualtat i Feminismes"
Com a administració pública, tant ECP com ERC veuen imprescindible la creació d’un departament que els comuns denominen “de Feminismes i LGTBI” i la número dos d’ERC, Laura Vilagrà, anomena “d’Igualtat i Feminismes”. La nova conselleria d’Esquerra seria “transversal, tindria el comandament de les polítiques vinculades a la dona i treballaria amb totes les altres conselleries per tractar els temes concrets de cadascuna”, segons Vilagrà. González (ECP) ha retret a la candidata d’ERC que durant els cinc anys que han format part del Govern no ho hagin fet.
Si la Generalitat fos taronja o blava, llançaria ajudes directes noves a les quals hi poguessin accedir dones però que no fossin exclusivament destinades a les professionals i emprenedores. “Les dones autònomes i empresàries estan patint moltíssim; les hem d’ajudar i, per tant, hem d’incrementar les línies d’ajut”, segons Roldán (PP). Grau (Cs), per la seva banda, ha dit que “és evident que hi ha moltes més dones precaritzades que homes; el que s’ha de fer és donar ajuts directes no només a les dones, sinó a tots els sectors més afectats, entre els quals hi ha les dones”. Com a polítiques públiques també han destacat la gratuïtat de les escoles bressol de zero a tres anys -defensada per ERC i PSC- i una redefinició del model de cures actual.
"S'ha de reconèixer la feina que fem les dones en les cures, fet que ens exposa a les feines més precàries", asegura Eulàlia Reguant (CUP)
Gairebé totes les candidates han estat d’acord en què el pes de les cures durant la covid-19 -i també abans d’arribar la pandèmia- recau en les dones i que cal posar fi a aquesta situació. És per això que tant la CUP com ECP volen crear un sistema públic de cures, “per minimitzar l’impacte en les dones, socialitzar-les i abordar-les de manera compartida”, segons Reguant. La candidata per la CUP també ha destacat que s’ha de “reconèixer la feina que fem les dones en les cures, fet que ens exposa a les feines més precàries”. Per la seva banda, Vilagrà (ERC) parla de “revaloritzar la feina de cures” i Orriols (PNC), de “coresponsabilitat” en aquest àmbit. “Si l’administració s’encarrega de les cures alliberarà les dones”, ha conclòs Jèssica González (ECP).
Tant les propostes en cures com les que volen que les escoles bressol siguin gratuïtes per a tothom van en la direcció de facilitar la conciliació de la vida laboral, de cures i personal. Això s’aconsegueix amb una reforma horària que recolzen la CUP, Junts, el PNC, ERC i el PDeCAT, que demana consens en aquest tema.
Igualtat a les empreses
Aconseguir que el sector privat també s’impliqui en aquesta societat més amable amb les dones és un altre dels reptes que identifiquen diversos partits. La bretxa salarial i la necessitat de comptar amb més dones directives han centrat bona part del debat. Per fer front a la diferència de sous entre homes i dones, Anna Grau (Cs) creu que s’ha d’optar per “visibilitzar-la”, sense aplicar cap acció concreta. En canvi, Orriols (PNC) és molt més contundent: “Fins que no fem passar vergonya a les empreses no hi haurà un canvi cultural per igualar els salaris: hem de fer públiques les bretxes salarials”.
Una de les mesures concretes que han recolzat tant el PP com la CUP és el reforç del cos d’Inspecció del Treball. “Hem d’augmentar el cos d’inspectors, però també formar-los en matèria de gènere i establir de forma obligatòria la coordinació amb les entitats feministes”, ha afirmat Eulàlia Reguant (CUP). Una altra de les opcions, que han destacat PDeCAT, la CUP i Junts és establir l’absència de bretxa salarial com un requisit perquè les empreses puguin optar a la contractació pública. Les voluntats -o manca d’aquestes- de cada partit polític en matèria de gènere han quedat exposades.