L'habitatge, el top manta, el turisme i la mobilitat centren les més de dues hores de debat que ha tingut lloc en la seu de Pimec a Barcelona en motiu de les eleccionsmunicipals del 26 de maig. Malgrat que, en un principi, hi havia confirmades moltes de les primeres figures dels partits, finalment han assistit al debat altres representants. Els punts d'acord entre les diverses forces s'han fet palesos quan s'ha parlat dels problemes fonamentals de la ciutat de Barcelona i les discrepàncies han arribat quan s'han discutit les solucions. A Barcelona s'ha de regular el creixement del preu de l'habitatge? A quin model turístic s'ha d'aspirar? Com i en quant de temps es pot solucionar el problema del top manta? Aquestes són algunes de les preguntes que han vertebrat les argumentacions dels representants polítics.
Jordi Martí (Barcelona en Comú), Ferran Mascarell (Junts per Catalunya), María Luz Guilarte (Ciutadans), Miquel Puig (Esquerra Republicana de Catalunya), Montserrat Ballarín (Partit Socialista de Catalunya), Òscar Ramírez (Partit Popular Català) i Eulàlia Reguant (CUP Capgirem Barcelona) han estat els polítics que han assistit l'acte.
El mercat regularà el preu de l'habitatge?
Tots els participants coincideixen en el greu problema que té Barcelona amb l'habitatge. Jordi Martí ha apuntat la gran diferència que existeix entre la ciutat comtal i les principals ciutats europees. "Barcelona té un 2% d'habitatge públic, mentre que altres ciutats arriben al 10%, el 20% o el 30%". Per això, Martí proposa el 30% d'habitatge públic en cada nova promoció i el 50% en les zones que més ho necessitin. En aquest punt, Eulàlia Reguant aposta pel 50% en totes les noves promocions. Una mesura amb la qual no està gens d'acord el representant del Partit Popular, Òscar Ramírez, que ha negat la necessitat d'aplicar-la, i que també s'ha manifestat en contra de qualsevol intervenció de l'administració en els preus. Per contra, Miquel Puig i Jordi Martí consideren que les lleis del mercat no funcionen en termes d'habitatge i que és necessari un control de preus.
Esquerra Republicana i Barcelona en Comú consideren que en el sector de l'habitatge no funcionen les lleis de mercat i que, per tant, l'Estat ha d'intervenir, mentre que el Partit Popular s'hi oposa frontalment
Tots han coincidit, també, en la necessitat de construir promocions d'habitatge públic i privat. María Luz Guilarte ha promès que un teòric govern de Manuel Valls construiria 10.000 habitatges a Barcelona. Mentre que la representant socialista, Montserrat Ballarín, ha assegurat que un hipotètic govern del PSC construiria 1.000 cada any. Ferran Mascarell, per la seva banda, ha posat l'accent en la importància d'aconseguir un preu del lloguer assequible. Al final del bloc, a Ballarín se li ha recriminat que tots els habitatges de promoció pública que va construir Jordi Hereu, qui va ser alcalde socialista de Barcelona, van ser per vendre i no per llogar, amb la qual cosa s'han perdut.
Top manta i comerç
La representant de Ciutadans ha assegurat que un govern amb les seves sigles eliminaria el top manta en 90 dies. Ballarín, la representant socialista, s'ha mostrat d'acord amb la importància de lluitar contra aquesta activitat, però considera "impossible" fer-ho en 90 dies. Miquel Puig, d'ERC també considera greu la pràctica del top manta, però no creu que s'hagi de fer un tractament de xoc, sinó anar combatent-la a poc a poc. Una moderació que contrasta amb la "tolerància 0" del Partit Popular i també amb el silenci de la Cup, que ha passat de puntetes sobre el tema.
Ciutadans vol eliminar el top manta en 90 dies i la resta de forces polítiques, excepte la Cup, que ha passat de puntetes sobre el tema i el Partit Popular, que també aposta per la tolerància 0, consideren que s'ha de lluitar sense tanta contundència
Per on no ha passat de puntetes Eulàlia Reguant ha estat per la importància de cuidar el petit comerç de proximitat i els mercats: "estem en contra de les grans superfícies. Necessitem que els barris tinguin tot el bàsic perquè funcioni el comerç local". En un altre ordre de les coses, Òscar Ramírez ha afirmat que el Partit Popular reduiria la pressió fiscal de les Pimes i, d'altra banda, Ciutadans i Junts per Catalunya han mostrat la seva intenció de crear un Consorci de Promoció Comercial.
Un peatge dins la ciutat?
Pel que fa a la mobilitat, Jordi Martí ha demanat que es reflexioni sobre el model que existeix avui dia a la ciutat. Barcelona en Comú aposta per donar importància al transport públic i per rebaixar als 30 km/h la velocitat màxima intraurbana. Miquel Puig, d'Esquerra Republicana, encara va més enllà i optaria per posar impostos dissuasoris als vehicles privats dins la ciutat. Una mesura que no comparteixen socialistes i populars. Aquests últims sí que apostarien per construir aparcaments als afores de la ciutat, per tal que hi entrin menys cotxes.
La mobilitat té una relació directa amb el medi ambient. Ferran Mascarell ha proposat el pla de "baixar el verd del Tibidabo i de Collserola a Barcelona" i el Partit Socialista i Ciutadans han refermat el seu compromís amb l'agenda 2030. Aquests últims, a més, han assegurat que plantarien, en el cas d'arribar a l'alcaldia, 10.000 arbres en vuit anys. Miquel Puig ha donat importància a l'aposta pels vehicles elèctrics i per la instal·lació de punts de recàrrega. A banda de tot això, Montserrat Ballarín també ha asseverat que el govern del PSC prioritzaria la T-Mobilitat i la gratuïtat del transport públic en moments de màxima concentració.
Barcelona en Comú i Cup Capgirem Barcelona aposten per reduir als 30 km/h la velocitat dins Barcelona, per tal de rebaixar les emissions de gassos
De la mateixa manera que Barcelona en Comú, la Cup també troba necessari baixar la velocitat als 30 km/h i, a banda, reconduir el model de transport de Barcelona, "totalment pensat per al vehicle privat". Igual que la majoria dels seus oponents, però amb un punt més d'èmfasi, Reguant ha afirmat el compromís del seu partit amb el Bicing.
Colau ha domesticat l'Airbnb?
Així ho ha afirmat Jordi Martí, que ha assegurat que el govern Colau ha tancat 5.000 habitatges turístics, "no perquè tinguem cap mania al turisme, però perquè volem descontaminar turísticament la ciutat". Seguidament, se li ha dit que la dada que ha donat és falsa perquè aquests pisos continuen sent gestionats per Airbnb, encara que amb una altra etiqueta. Mascarell ha observat que el turisme no és dolent, però que ha de créixer amb qualitat, mentre que Ciutadans ha acusat el govern Colau d'anar contra el turisme i, per tant, contra l'economia. Miquel Puig, d'ERC, en la mateixa línia que Mascarell, no troba que el turisme sigui dolent, però sí que s'ha de fer créixer en millors condicions, sobretot en termes d'habitatge. Fins i tot ha carregat contra Jordi Martí: "Vostès tenen els inspectors d'habitatge turístic desmoralitzats".
Eulàlia Reguant de la Cup ha estat l'única representant que s'ha mostrat contrària al turisme i la seva formació aposta pel decreixement turísric a Barcelona
Montserrat Ballarín també s'ha sumat a la lluita contra els apartaments turístics il·legals i, a més, ha assegurat que Barcelona ha de reivindicar el 100% de la taxa turística. En sintonia amb la resta de forces, considera imprescindible atraure un turisme de qualitat. Aquí, cap al final del debat, ha arribat el moment de màxim desacord entre Eulàlia Reguant (Cup) i la resta de representants polítics. "La turistificació de la ciutat té implicacions en l'habitatge, el medi ambient, el comerç, les activitats laborals, etc. i gairebé sempre són negatives". "Apostar pel decreixement turístic", ha sentenciat, "és apostar per un model socioeconòmic diferent".
El debat ha acabat amb un torn de preguntes, que ha servit polítics per refermar els bucs insígnia dels seus programes electorals, que tot just començaran a ser espremuts fins a l'extenuació per arribar amb les màximes possibilitats d'entrar al govern que es formarà arran de les eleccions del 26 de maig.