Des d'aquest dimecres ja es poden començar a confirmar els esborranys de la Campanya de la Renda 2017. Cada any es presenten gairebé 20 milions de declaracions, de les quals un 70% surt a retornar. Una xifra que podria ser més alta si se segueixen els consells que ofereixen els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), els qui recomanen tenir molt en compte les peculiaritats de cada comunitat autònoma i revisar bé tots els paràmetres si es fa mitjançant la nova app per no oblidar algunes deduccions importants.
I amb l'objectiu de fer més senzilla aquesta tasca de revisió, Gestha desgrana els 10 oblits més freqüents.
1. Els rendiments del treball
Algunes despeses deduïbles dels rendiments del treball que han d'incloure's a la declaració són les quotes sindicals, així com a col·legis professionals, sempre que la colegiación sigui obligatòria per treballar i amb un límit de 500 euros anuals; les despeses en advocats per defensar-se enfront de l'empresa, amb el límit de 300 euros anuals; o les despeses que pugui originar la mobilitat geogràfica de l'empleat i que ascendeix als 2.000 euros. D'aquest últim avantatge, no obstant això, només poden beneficiar-se els contribuents aturats inscrits en l'oficina d'ocupació que acceptin un lloc de treball que obligui a canviar de residència habitual. I s'aplicarà tant en el període impositiu en el qual es produeixi el canvi de residència com en el següent.
Es poden desgravar fins a 500 euros per les quotes sindicals i la col·legiació professional obligatòria
D'altra banda, els treballadors amb discapacitat que es trobin en actiu, en funció del grau de discapacitat, ara poden desgravar-se entre 3.500 euros i 7.750 euros.
2. La titularitat dels immobles
En les comunitats autònomes de règim comú, els habitatges i locals buits generen el que es denomina Imputació de rendes immobiliàries, un ingrés que s'estima en un percentatge del valor cadastral de l'immoble. En aquest aspecte cal revisar que aquestes imputacions –el tractament fiscal de les quals va empitjorar després de la reforma de 2015- siguin correctes, és a dir, que no inclogui habitatges que ja no siguin de la nostra propietat, que siguin de diversos titulars o que estigui habitada per l'excònjuge.
En general, es considera que els immobles urbans, excepte l'habitatge habitual i el sòl no edificat, generen una renda a efectes fiscals del 2% del valor cadastral -l'1,1% si el valor ha estat revisat a partir de l'1 de gener de 1994-. Però com la reforma fiscal va reduir aquest termini als 10 anys anteriors al que es presenta la declaració, en aquest cas 2017, la tributació d'aquests immobles ha augmentat al 2% del valor cadastral si el procediment de valoració col·lectiva de caràcter general del municipi és anterior a 2007.
3. Els guanys patrimonials
Igual que els incentius del Pla PIVE a la compra d'un vehicle o les ajudes per a la compra o reforma d'un habitatge solen venir assenyalades, els guanys patrimonials han d'estar incorporats en la proposta de declaració per evitar que l'Agència Tributària practiqui una liquidació i imposi una sanció.
Respecte als guanys patrimonials per transmissions d'immobles i altres béns, els tècnics recorden l'anomenada “destralada fiscal” immobiliària, que suposa la supressió dels coeficients de correcció monetària a partir de 2015. I en relació als anomenats coeficients d'abatiment, que permeten disminuir part de les plusvàlues en les vendes de béns no relacionats amb activitats econòmiques adquirits abans del 31 de desembre de 1994, s'apliquen solament fins a un import de 400.000 euros (a País Basc i Navarra no existeix límit) i a la part proporcional del guany obtingut fins al 20 de gener de 2006 (aquesta pot quedar lliure de tributació).
Incentius com el Pla PIVE o les ajudes a habitatge han d'estar incorporats per evitar sancions
En aquest punt, els tècnics destaquen les exempcions disponibles per als guanys patrimonials quan els majors de 65 anys o les persones que es trobin en situació de dependència severa o de gran dependència transmetin el seu habitatge habitual. Una altra exempció per a les obtingudes pels majors de 65 anys amb la venda de qualsevol tipus de bé, sempre que l'import de la venda es destini a la creació d'una renda vitalícia assegurada, amb un límit de 240.000 euros i en un termini de sis mesos.
La tercera exempció per a les assolides després de la transmissió de l'habitatge habitual en el moment que l'import obtingut es pot reinvertir en l'adquisició o rehabilitació d'un altre habitatge habitual en un termini de dos anys.
També estaran exemptes en un 50% els guanys patrimonials que es posin de manifest quan es transmetin immobles urbans adquirits entre el 12 de maig i el 31 de desembre de 2012.
4. Els canvis en la situació familiar
A l'hora de fer la declaració de la renda cal reflectir els naixements, defuncions i especialment els canvis de l'estat civil que afecten la possibilitat de reduir la base imposable amb l'import fixat judicialment de les pensions compensatòries a favor del cònjuge i les anualitats per aliments. Igualment, podran reduir la progressivitat amb l'import fixat judicialment de les anualitats satisfetes per decisió judicial per aliments als seus fills sense dret a aplicar el mínim per descendents. Així mateix, s'han de tenir en compte les situacions de discapacitat, tan personals com a familiars, especialment les sobrevingudes o agreujades durant 2017.
Un error comú és que els fills menors de 25 anys presentin la declaració per obtenir devolucions petites que impossibiliten que els pares els puguin incloure
Els tècnics assenyalen que és un error bastant comú que fills menors de 25 anys o de qualsevol edat amb una discapacitat igual o superior al 33%, que convisquin amb els pares, presentin la declaració per petits treballs o rendes entre 1.800 i 8.000 euros per obtenir una petitíssima devolució, perdent els pares la possibilitat d'incloure'ls en el mínim per descendents de la seva declaració. Així, pot ser preferible que aquests fills no presentin la declaració si no estan obligats, ja que la devolució que puguin obtenir serà menor que la pèrdua del benefici dels pares al no poder incloure'ls en el mínim per descendents. Si els ingressos del fill no superen els 1.800 euros, sí poden presentar la declaració sense que els pares perdin el dret a incloure'ls en el mínim per descendents.
Els contribuents també poden beneficiar-se de les noves ajudes familiars, sota la fórmula de deduccions en la quota estatal de l'IRPF a favor de determinades situacions. Concretament, la deducció la poden cobrar els membres de les famílies nombroses, els qui tinguin ascendents o descendents amb discapacitat, així com les famílies monoparentals amb dos fills sense dret a anualitats per aliments. Aquesta deducció pot superar l'import de les retencions per IRPF, per la qual cosa se li ha denominat “impost negatiu”. D'igual manera, per a la deducció per fill amb discapacitat cal que aquest tingui el seu propi NIF i que no obtingui rendes superiors a 1.800 euros si presenta la seva pròpia declaració, o a 8.000 euros si no ho fa. Aquests mateixos límits de renda s'apliquen per a ascendents.
Per a la deducció per fill amb discapacitat cal que aquest tingui el seu propi NIF i que no obtingui rendes superiors a 8.000 euros si no fa la declaració
L'import d'aquestes deduccions és d'1.200 euros anuals, o de 100 euros al mes si se sol·licita anticipadament, excepte per a les famílies nombroses de categoria especial, que reben 2.400 euros a l'any. Cal no oblidar la deducció per a les mares treballadores amb fills menors de tres anys, també d'1.200 euros anuals o de 100 euros al mes si se sol·licita anticipadament.
Gestha detalla que les deduccions són compatibles entre si, excepte les de família nombrosa i les de família monoparental amb dos fills, la qual cosa suposa que una família nombrosa estàndard amb un fill amb discapacitat cobraria 2.400 euros a l'any, però si té un ascendent amb discapacitat, podria deduir-se altres 1.200 euros.
A més, si en una família nombrosa un dels progenitors treballa (cal cotitzar a la Seguretat Social), però no ha de presentar declaració en guanyar menys de 22.000 euros a l'any, pot cedir el dret a deducció a l'altre progenitor i evitar el tràmit de la declaració.
5. Les deduccions autonòmiques
És particularment important dedicar una mica de temps a repassar les deduccions autonòmiques, ja que encara que siguin desconegudes pel contribuent poden suposar importants beneficis fiscals -despeses per estudis dels fills, per adopció, lloguer d'habitatge…-.
Els tècnics d'Hisenda recomanen descarregar el Manual de la Renda a la web de l'Agència tributària i llegir l'índex i repassar els apartats que interessi a cada persona.
6. Les deduccions per lloguer d'habitatge habitual
Encara que la deducció estatal per lloguer d'habitatge habitual ha desaparegut, es manté vigent per als contractes signats abans de l'1 de gener de 2015. Així, els inquilins amb contractes anteriors a aquesta data poden seguir deduint-se el 10,05% de les quotes en el període impositiu pel lloguer del seu habitatge habitual, sempre que la seva base imposable sigui inferior a 24.107,20 euros anuals.
La deducció estatal de lloguer es manté vigent per als contractes d'abans del 2015, però algunes comunitats tenen les seves pròpies deduccions
També algunes comunitats autònomes tenen establertes deduccions al lloguer amb altres requisits, com Andalusia, Aragó (vinculat a determinades operacions de dació en pagament ), Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Madrid i Comunitat Valenciana.
Al País Basc existeix una deducció de lloguer d'habitatge habitual del 20%, amb un límit de deducció d'1.600 euros anuals; si els contribuents tenen menys de 30 anys o són família nombrosa la deducció passa al 25%, amb un límit de deducció de 2.000 euros anuals. A Navarra, la deducció és del 15%, amb el màxim d'1.200 euros anuals, amb uns requisits, i del 20%, amb el màxim d'1.500 euros anuals, si els contribuents tenen menys de 30 anys o formen una unitat familiar monoparental.
7. Les deduccions per compra d'habitatge habitual
Així mateix, la deducció estatal per adquisició d'habitatge habitual, que també va desaparèixer, continua sent aplicable per a aquells que la van comprar o que van realitzar algun pagament per a la seva construcció abans de l'1 de gener de 2013. Aquests mantenen el dret al desgravament en 2013 i anys successius, sempre que hagin deduït per aquest habitatge en 2012 o en anys anteriors. En aquest cas, poden deduir-se fins a un 15% de les quantitats invertides amb un límit de 9.040 euros.
Cal revisar la deducció per la compra d'un habitatge, l'absorció i fusió d'entitats pot provocar errors en la informació descarregada
Per això, és imprescindible comprovar que aquesta deducció consta en l'esborrany, ja que en alguns casos, per errors de l'entitat financera, especialment després dels processos de fusió i absorció d'entitats, no apareixen les dades del préstec hipotecari, o en existir més d'un préstec Hisenda no ho inclou en desconèixer quin es va destinar a la compra de l'habitatge. Igualment, Gestha anima a verificar l'import, comprovant si hi ha primes per assegurances de vida o canvis en les hipoteques que hagin de sumar-se al càlcul.
Els contribuents que hagin realitzat alguna despesa en obres de rehabilitació o ampliació de l'habitatge habitual abans de l'1 de gener de 2013, sempre que aquestes obres s'haguessin acabat abans d'1 de gener de 2017, també han de revisar a fons l'esborrany. Igual que els contribuents que s'haguessin gastat diners a adequar els seus habitatges a les persones amb discapacitat abans de l'1 de gener de 2013, sempre que haguessin conclòs abans de 2017.
A més, l'excònjuge que ha deixat l'habitatge familiar comprat abans de l'1 de gener de 2013 i que segueix pagant tota o una part de la hipoteca de l'immoble on resideixen els fills menors no ha d'oblidar corregir el seu esborrany per incloure la part de la deducció per habitatge habitual. I els tècnics aclareixen que aquesta deducció és compatible amb la de lloguer a la qual pugui tenir dret o amb la deducció del seu propi habitatge habitual si va ser adquirida abans de l'1 de gener de 2013, amb el límit conjunt dels 9.040 euros d'inversió.
8. Les aportacions als partits polítics i els donatius
La solidaritat i la ideologia desgraven, de manera que les aportacions als partits polítics donen dret a una deducció del 20% de les quotes d'afiliació. La base màxima d'aquesta deducció serà de 600 euros anuals i estarà constituïda per les quotes d'afiliació i aportacions previstes en la Llei sobre finançament dels partits polítics. Així mateix, l'última reforma fiscal va introduir importants millores en algunes deduccions per donatius sempre que hagin estat certificades per l'entitat beneficiària.
9. Plans de pensions
Malgrat que l'esborrany té incloses les aportacions a plans de pensions d'acord a les dades subministrades per la gestora, convé verificar-les abans de validar-ho. I és que aquestes aportacions permeten rebaixar la base imposable. En aquest sentit, la reforma fiscal va reduir la quantitat límit que es pot aportar, des dels 10.000 fins als 8.000 euros, sempre que no superi el 30% dels rendiments del treball i activitats econòmiques, independentment de l'edat.
També es poden reduir a la base imposable les aportacions a plans de pensions realitzades pel cònjuge del contribuent quan aquest percebi rendiments del treball o d'activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros a l'any. En aquest cas, el límit de l'aportació ha augmentat de 2.000 a 2.500 euros.
Gestha recorda que l'estalvi fiscal d'aquestes aportacions oscil·la entre un mínim del 19 o el 21,5% fins a un màxim del 45 o el 48% de la inversió realitzada, segons les variacions de les escales de gravamen aprovades per les comunitats autònomes.
10. Les clàusules sol
Les quantitats retornades procedents de les clàusules sol de les hipoteques no han de ser oblidades a l'hora de confirmar l'esborrany. Si bé el normal és que aquest adverteixi d'aquests ingressos i de la necessitat de regularitzar-los, el contribuent ha de realitzar les modificacions corresponents.
Gestha aclareix que els diners que es va pagar al banc, i que aquest retornarà després, és el reintegrament d'un pagament indegut, per la qual cosa no constitueix renda. De forma paral·lela, tampoc s'integraran a la base imposable els interessos indemnizatoriosrelacionats amb les clàusules sol.
No obstant això, hi ha una excepció en els casos en què aquests interessos es cobrin en metàl·lic i haguessin format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions establertes per les comunitats autònomes caldrà regularitzar aquestes deduccions indegudes dels quatre exercicis no prescrits de 2013 a 2016. Igualment succeiria si s'haguessin considerat com una despesa deduïble en rendiments per lloguer o activitats econòmiques.