Com quedarà el règim jurídic en el mercat de l'habitatge de lloguer després que el PP, Cs, Podemos i ERC anunciessin que rebutjaran el decret llei del Govern espanyol sobre mesures en el lloguer i l'Executiu de Pedro Sánchez s'hagi quedat sense suports per tirar-lo endavant? El professor de Dret Civil a la Universitat de Navarra Francisco Javier Fajardo ha resumit les claus de sobre com quedarà aquest mercat, segons informa el comparador de productes de finançament personal iAhorro.
Per començar, el decret establia que l'arrendatari havia de limitar la fiança a dos mesos, però, sense aquesta llei, el propietari podrà continuar imposant la fiança que vulgui i podran continuar demanant avals o dipòsits bancaris. A més, tant el propietari com l'empresa intermediària podran tornar a pactar la quantitat dels honoraris de l'agència i la responsabilitat d'aquest pagament.
A més, els contractes, que havien de passar a ser de cinc anys, continuaran tenint una durada de tres anys com a màxim. D'altra banda, l'inquilí de lloguer social d'habitatge per part de les administracions continuarà pagant l'Impost de Béns Immobles (IBI), que la llei suprimia.
Els contractes d'arrendament tornaran a estar subjectes al pagament de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, que és d'un 0,5% de l'import del lloguer. Els desnonaments continuaran fent-se sense contemplar situacions vulnerables i, en el cas dels pisos turístics, la regulació continuarà en mans dels ajuntaments.
Però, què passa amb els contractes signats entre el 18 de desembre del 2018 i el 22 de gener del 2019? Segons Fajardo, estaran subjectes a un règim especial respecte els contractes que es signin després que el Congrés tombi el decret. "Els que van signar durant aquest període, poden comptar amb una pròrroga forçosa de fins a cinc anys" perquè la llei "els empara".