El Departament de Territori i Sostenibilitat ha gastat més diners que el Departament d'Empresa i Coneixement en la gestió de la pandèmia de covid-19. La despesa de la Conselleria liderada per Damià Calvet ha incrementat la seva despesa en un 33% respecte la del 2019, mentre que Empresa ho ha fet un 23,9% i Treball i Afers Socials un 18%. Evidentment, el Departament que més ha elevat la seva despesa és el de Salut, però, com pot ser que Territori hagi hagut d'invertir més diners que Empresa, Treball o Cultura? La secretària d'Economia, Natàlia Mas, ho ha explicat ben clar durant una trobada virtual amb periodistes i és que, tot i que la majoria de departaments han augmentat la seva despesa el 2020, el de Territori ho ha fet més que els altres ja citats "per l’afectació molt greu que ha tingut la covid-19 en el transport públic".
La prioritat de la Generalitat ha estat clara des que va esclatar la crisi, ara ja fa més d'un any, i de moment aquesta continuarà sent la seva via a seguir. Això, segons explica el secretari general del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Albert Castellanos, "s’ha notat en la despesa no financera" que, assenyala, "ha estat la més elevada de la història amb 32.151 milions d’euros, un increment del 19% respecte el 2019, i més de 5.000 milions d'euros". Salut a banda, si el Departament de Territori ha gastat més que la resta ha estat perquè ha hagut de fer front a "una activitat extraordinària", mentre que Empresa o Cultura han incrementat la seva despesa perquè han hagut de fer ajudes extraordinàries, cosa que representa un pressupost menor.
Castellanos afegeix un punt més a la qüestió i és que "la Generalitat ha estat amb molta diferència l’administració en àmbit estatal que ha fet ajudes amb major intensitat" amb 880,2 milions d'euros en ajuts directes, quasi un 25% de la despesa extra generada arran de la pandèmia. "Ha estat un any extraordinari en què hem utilitzat tots els recursos disponibles per intentar compensar les conseqüències de la pandèmia", ha subratllat.
Mas: "Territori ha incrementat més la despesa per l’afectació molt greu que ha tingut la covid-19 en el transport públic"
Això sí, també ha volgut deixar ben clar que "som conscients que no és una xifra que serveixi per compensar la caiguda", però, ha insistit, "ha estat l’administració que ha generat més ajudes" amb una mitjana de 221,1 euros per habitant.
Qüestió de prioritats
De fet, aquesta serà la línia a seguir també aquest 2021. La Generalitat activarà -o ja ha activat- nous ajuts, al mateix temps que n'ha ampliat de ja existents. Durant el primer trimestre de l'any, ha mobilitzat 618 milions d'euros per donar suport a autònoms, treballadors en ERTO, micro i petites empreses, així com a programes d'ajuts a la formació. Així, la suma total en ajuts directes des que tot va esclatar ja es quantifica en 1.720 milions d'euros. Per darrere de Catalunya, s'hi troba el País Valencià amb 580,7 milions d'euros en ajuts directes, seguit de la Comunitat de Madrid amb 357,7 milions d'euros, Andalusia amb 331,4 milions i Castella-la Manxa amb 241,8 milions.
L'afectació total de la covid-19 sobre les finances de la Generalitat, la calculen en 4.761,4 milions d'euros, 3.638,2 milions dels quals corresponen a una major despesa destinada a cobrir les necessitats urgents ocasionades per la pandèmia; i els 1.123,2 milions restants reflecteixen el descens dels ingressos com a conseqüència de l'impacte de la crisi sanitària sobre l'activitat econòmica i la mobilitat de la ciutadania.
Castellanos: "La prioritat no era ser prudents, sinó tenir tots els recursos disponibles"
Mentrestant, els ingressos no financers de la Generalitat van arribar fins els 30.281 milions d'euros el 2020, una xifra que representa un increment del 15,7% respecte a l'any anterior. Ara bé, tot i el repunt, la major intensitat de la despesa -que va ser del 19%- va generar un dèficit pressupostari de -1.870 milions d'euros, una xifra que equival al 0,9% del PIB. Tot i així, va tancar el 2020 amb un dèficit del 0,4% que, si bé hauria estat del 0,9% el PIB si no s'haguessin aplicat els ajustos comptables, queda així pel canvi de criteri en la comptabilització dels fons europeus al desembre del 2020.
Sigui com sigui, 2021 comença com acabava el 2020 i amb moltes necessitats d'ajudes que s'hauran de mantenir en el temps. Perquè, com diu Castellanos, "la prioritat no era ser prudents, sinó tenir tots els recursos disponibles". O sigui, "posar tots els recursos a disposició de la ciutadania i de les urgències generades per la covid que permetin donar cobertura a les necessitats extraordinàries del moment, tant a nivell sanitari com social".