L'energia és un dels principals costos que ha d'assumir la indústria. El seu preu impacta directament sobre la competitivitat d'una empresa. I en aquest camp, Catalunya té un problema: paga una de les energies més cares d'Europa. Per revertir aquesta realitat, el món empresarial fa una crida a avançar en les energies sostenibles i disminuir la dependència energètica. I és que avui dia els combustibles fòssils continuen sent la principal font.
"El cost energètic de Catalunya és més alt que a la resta d'Espanya i que països com Alemanya o França, que competeixen amb nosaltres", lamenta Francesc Faiges, president de la Cambra de Tortosa, que lidera conjuntament amb les de Terrassa, Manresa i Valls la Comissió d'Economia Circular, Indústria i Competitivitat del Consell General de Cambres de Catalunya per avançar en l'economia verda i la transformació energètica.
El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, explica que el sobrecost que paga Catalunya respecte a altres parts de l'Estat es deu a una legislació espanyola que fa que més de 3.000 empreses catalanes estiguin connectades a la xarxa de 25 quilowatts. Per les tarifes i peatges actuals fa que el cost sigui un 40% superior a si estiguessin connectades a la de 30 o 36 kW. "Això provoca un dèficit de 300 milions d'euros per aquestes empreses", denuncia Talamàs.
300 milions d'euros de dèficit
Aquesta realitat perjudica la competitivitat de les empreses. I la situació afecta encara més, i de forma paradoxal, al teixit empresarial de Tarragona. "Les empreses situades al voltant de l'Ebre i de Tarragona, on es produeix el 90% de l'energia de Catalunya, la paguem més cara", denuncia Josep Maria Rovira, president de la Cambra de Comerç de Valls.
Rovira: "Les empreses situades al voltant de l'Ebre i de Tarragona, on es produeix el 90% de l'energia de Catalunya, on la paguem més cara"
"S'ha de lluitar contra aquesta legislació", reclama el president de la Cambra de Terrassa, que explica com, per exemple al País Basc, el PNB va aconseguir un acord polític a l'Estat per tal de canviar la connexió a la xarxa. Segons els càlculs de les Cambres, a Catalunya el cost de l'energia és un 20% més elevat que al País Basc.
Quina és la solució?
"Hem d'impulsar l'autonomia energètica". Aquesta és la recepta de Talamàs per tal de combatre el dèficit fiscal energètic que pateixen les empreses catalanes. I per fer-ho, la solució és la sostenibilitat, tal com apunta Faiges: "Hem de potenciar el consum d'energies alternatives. És on tenim molt més futur".
Pel president de la Cambra de Valls, la solució també és la producció d'energia renovable de quilòmetre zero. "És el futur de l'economia del país", alerta. Fins que no passi, avisa que el preu de l'energia a Catalunya seguirà depenent de l'Estat. L'única sortida és, assegura, l'energia renovable. "L'energia, si no la generes, per exemple et ve d'Aragó o Galícia i són dependències que tenen un cost. Si volem ser autosuficients, hem d'invertir en la generació d'energia", reclama el president de la Cambra de Terrassa.
A la cua d'Europa
Però la situació a Catalunya en aquest camp és poc esperançadora. "Anem a la cua d'Europa i d'Espanya", lamenta Talamàs. Segons dades de l'Institut Català de l'Energia del 2017, el 80% de l'energia consumida a Catalunya provenia dels combustibles fòssils, mentre que les renovables representaven només un 5%. A més, en 30 anys, des del 1990, només s'ha incrementat un 2%. Unes xifres que no s'expliquen tenint en compte que el sol i el vent no falten al país.
"És una qüestió de política de país. No ha estat a l'agenda, però ara ha de ser una prioritat", afegeix Talamàs. Per una banda, per alinear-se en la lluita contra l'emergència climàtica. Però també per incrementar la competitivitat de les empreses.
Ramon Talamàs: "O ens posem les piles o no hi arribarem mai"
Talamàs apunta que, segons les directrius que ha marcat la Unió Europea, a Catalunya l'any 2030 s'haurà de generar 4.000 megawatts d'energia eòlica i 6.200 d'energia solar. En el primer cas, de projectats només n'hi ha un miler i, en el segon, el nivell actual és del 5%. "O ens posem les piles o no hi arribarem mai", avisa.
És per això que envien un missatge al Govern català. "La Generalitat ha de ser capaç de desencallar els projectes presentats i que no sigui un fre. Sembla que amb la participació de tants departaments sigui difícil fer parcs eòlics", apunta Silvia Gratacós, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa.
Dependre del Govern espanyol
"Estem preocupats pels nivells d'acceptació dels projectes d'energia sostenible. Hem de ser capaços de trobar terrenys que no s'utilitzen, però hi ha confrontació d'interessos. El país necessita això i, anem per aquí, o no ens en sortirem", emfatitza el president de la Cambra de Terrassa.
A més, adverteixen que si des de Catalunya es deneguen projectes d'energia sostenible, les impulsores poden unir-los per fer-los més grans. Quan això passa, l'autorització passa a dependre del Govern espanyol, per la qual cosa la Generalitat ja no podria incidir en el projecte.
El motor de l'economia
A més, l'aposta per l'energia sostenible també pot ser un motor econòmic important en els pròxims anys i desenvolupar una indústria potent. "Pot impulsar l'economia. Per cada deu milions de dòlars en combustibles fòssils, es creen 27 llocs de treball. En renovables, en són 100. Pot donar feina i ser el motor de l'economia", assenyala Ramon Talamàs.
A més, poden ser un impuls per zones més despoblades de Catalunya i que en les últimes dècades han anat perdent capacitat industrial. Per fer-ho, una de les apostes pot ser la biomassa, és a dir, l'obtenció d'energia a partir de la massa forestal. "A Catalunya tenim uns boscos fantàstics que necessiten neteja. Podem obtenir-ne recursos i biomassa, que es paga a un preu sostenible i més barat que l'electricitat o el gas", apunta el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, que assegura que actualment només se n'està aprofitant un 30%.
"Molta biomassa es crema i es destrueix en lloc de convertir-la en energia", explica. A més, destaca que molts d'aquests boscos aprofitables estan situats en la Catalunya més buida i es podria crear una indústria neta i de proximitat que generés llocs de treball allà on més en fan falta, com a les Terres de l'Ebre o al Pirineu. També en aquest camp, Catalunya va molt per darrere de països europeus, especialment els nòrdics.