Catalunya podria convergir amb els països europeus cadpavanters si es digués adéu -o almenys es reduís- al dèficit fiscal, però també s'aprofitessin els diners per "gastar-los bé". Aquesta és la conclusió de l'estudi Convergència amb els frugals i dèficit fiscal presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona, en l'últim acte que presidia Joan Canadell al capdavant de la institució abans de renunciar al càrrec per submergir-se en el món de la política de cara a les eleccions del 14-F. "Gastar bé per fer una economia més eficient i sostenible, de més valor afegit, més internacionalitzada i competitivitat i més mediambientalment sostenible". Aquest és l'objectiu que, sumat a un futur proper sense dèficit fiscal, situaria el territori català a uns nivells de benestar similars als de, per exemple, Àustria o Dinarmca, i que seria tan fàcil com invertir molt més en R+D, educació i infraestructures.
Segons ha explicat en una nova roda de premsa híbrida entre la Llotja de Mar i el Zoom el cap d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, l'informe neix amb l'objectiu de donar resposta a dues preguntes. La primera versa sobre les condicions que permetrien a l'economia catalana convergir en PIB per càpita i benestar amb els països frugals; la segona, sobre l'impacte que comportaria una reducció o eliminació del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat. Si bé és cert que només amb aquest segon element no n'hi hauria prou per elevar Catalunya al nivell d'aquests països, també ho és que sense més i millor inversió la convergència amb els frugals no seria una realitat.
Clar i contundent, Rovira ha admès que "ens hem quedat una mica enrere" en aquest sentit perquè, assegura, "l'economia ha tendit a divergir a la baixa enlloc de convergir en PIB per càpita". I quina és, doncs, la solució perquè Catalunya convergeixi amb els països capdavanters? Segons Rovira, la cosa seria que el PIB català creixi un 1,9% anual en els propers 20 anys, però tampoc "no és només una qüestió de PIB", sinó també de benestar i consum, tant públic com privat. L'estudi posa de relleu que justament el consum "ha crescut a un ritme molt inferior al que ho ha fet el PIB per càpita i, apunta Rovira, "podem saber segur que si Catalunya hagués tingut un millor finançament en aquest període no hauríem vist aquest gap tan important".
Rovira: "Podem saber segur que si Catalunya hagués tingut un millor finançament en aquest període no hauríem vist aquest gap tan important"
És precisament per tot això que agafa força la importància de configurar un marc institucional de qualitat que afavoreixi les inversions productives a llarg termini en capital humà i tecnològic que beneficiï la inversió, a més d'aprovar un marc legal que garanteixi "la cohesió social, unes administracions públiques àgils, eficients i transparents i un elevat nivell de consens públic-privat sobre els objectius de país a llarg termini". Com alerta Canadell, "hem de canviar aquesta estratègia perquè enlloc de convergir, divergirem".
Més benestar a Espanya, menys a Catalunya
Que el dèficit fiscal no sigui la solució definitiva per convergir amb els països top d'Europa, no vol dir que no sigui un "gran esculli" que limiti Catalunya. En aquesta línia, Canadell recorda que el territori català "ha anat creixent abans de la crisi", però ha insistit en la idea que, "com sempre hem dit els independentistes, si una part d’aquests diners se’n va a Madrid i no serveixen per invertir a Catalunya, la resta d’Espanya millora el benestar i nosaltres caiem". Però això també depèn en gran part d'Espanya.
Canadell: "Si una part d’aquests diners se’n va a Madrid i no serveixen per invertir a Catalunya, la resta d’Espanya millora el benestar i nosaltres caiem"
A l'octubre del 2020, Foment del Treball aconseguia reunir tots els representants polítics i socials amb l'objectiu d'anar tots a l'una en matèria d'infraestructures i de la manca d'inversió que l'Estat porta protagonitzant amb el territori català des de fa anys. En aquell acte, el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, feia una petició contundent al ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, a qui li pregava que no es prengués aquell acte "com a un acte més". De fet, Faus lamentava que "l'Estat no és conscient que Barcelona és la segona capital a Espanya i les inversions dels últims 30 anys ho reflecteixen" i recordava que "el tema de les infraestructures és una de les causes de desafecció política de les que ja parlava el president Montilla".
De fet, la Cambra ja xifrava a finals del 2019 en 45.000 milions d'euros el "deute de l'Estat amb Catalunya" acumulat en els darrers anys per la manca d'inversions en infraestructures, una xifra a la que Canadell ha tornat a fer menció per assegurar que sense aquest dèficit "tindríem un país molt més vertebrat i segur que captaríem molta més inversió estrangera", al mateix temps que "farien que Catalunya hagués tingut una millora claríssima d’infraestructures que haurien millorat la connectivitat, exportar més i generar més riquesa". I això, tornant al principi, ha d'anar de la mà d'incrementar les inversions en R+D, en educació i formació i en infraestructures.
L'adéu de Canadell
Canadell ha tancat amb la presentació d'aquest contundent estudi la seva etapa com a president de la Cambra de Comerç, culminant la roda de premsa amb la seva dimissió i un emotiu discurs de comiat. "Trobaré a faltar aquestes classes magistrals", ha fet saber a Rovira, mentre també ha subratllat que renuncia "amb nostàlgia però havent complert els objectius marcats". "Hem ajudat el petit i mitjà empresari i les xifres demostren que hem fet costat a milers d’empreses i autònoms, sobretot en temps de pandèmia", ha recordat.
Canadell: "Deixo la Cambra amb nostàlgia però amb satisfacció perquè els independentistes som capaços de gestionar-la"
"Deixo la Cambra amb nostàlgia però amb satisfacció perquè els independentistes som capaços de gestionar-la", ha insistit, al mateix temps que també ha aplaudit la gestió de tot l'equip per "situar la Cambra més a prop del que li tocava i marcant una estratègia de llarg recorregut". Ara treballarà per aquests objectius des del Parlament -si surt escollit a les eleccions-, des d'on, ha promès, treballarà per l'aprovació d'una nova Llei de Cambres que els permeti tenir el "reconeixement de funcions" que contempla la llei espanyola, així com el fiançament corresponent, que és el principal motiu que el va fer presentar-se a les llistes dels comicis catalans.
Després de 20 mesos al capdavant de la institució, Canadell deixa la Cambra en mans de Mònica Roca, tal i com ja estava previst que passés al juny d'aquest any, i serà la primera dona que la presidirà en els seus 130 anys d'història. Perquè, com diu Canadell, "el nostre era un projecte d’equip" i ha demanat que "si us plau, no perdeu l'ambició. Si ho féssiu, no podria perdonar-me mai haver dimitit en el dia d'avui". I, mentrestant, espera continuar "somiant que estem creant les bases per fer una Catalunya independent i pròspera".