L’any 2019, el dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat es va situar en 20.196 M€, un import equivalent al 8,5% del PIB català. Així ho indica el darrer càlcul de la balança fiscal, elaborat pel Departament d’Economia i Hisenda, segons el qual Catalunya va aportar a l’Estat el 19,6% dels seus ingressos totals, mentre que només va rebre el 13,4% de les despeses efectuades en el conjunt de l’Estat. El càlcul s’ha elaborat amb el suport i assessorament de persones expertes de prestigi internacional en hisenda pública i balances fiscals.
Després de presentar les dades, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va qualificar el “maltractament econòmic” de l’Estat envers Catalunya de “sistemàtic, endèmic i deslleial”. A parer seu, aquest dèficit “afecta el moll de l’os de la capacitat del país per fer política i les possibilitats de progrés i benestar de tota la gent que hi viu”. En aquest sentit, va assegurar que “si Catalunya disposés dels impostos que es recapten al país, la Generalitat podria invertir gairebé 2.700 euros addicionals per ciutadà”.
Giró va posar de manifest que el sistema de finançament s’està convertint en “un procediment de control polític per sotmetre un país que vol fer sentir la seva pròpia veu”, en lloc de ser un mecanisme just d’assignació dels recursos disponibles, i va fer notar que aquest greuge s’ha anat repetint al llarg de la història. “Fa més de 35 anys que els catalans paguem pràcticament un delme a Espanya i no sabem ben bé a canvi de què. De fet, el conseller va precisar que els 20.196 milions d’euros representen el 53% del pressupost anual de la Generalitat o, dit d’una altra manera, l’equivalent al pressupost que el Govern català ha destinat aquest any als departaments de Salut, Educació i Drets socials.
Aval dels experts
Per la seva banda, la catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Núria Bosch, va defensar com a experta externa els criteris metodològics que s’han utilitzat en l’elaboració de les balances fiscals. Pel que fa als dos mètodes de càlcul possibles (càrrega-benefici i flux monetari), Bosch va explicar que, tot i que les dues aproximacions estan avalades per la teoria de la Hisenda Pública i es fan servir internacionalment, “posem més èmfasi en l’aproximació del flux monetari perquè és una dada més objectiva”. Aquest sistema “comptabilitza la despesa allà on es fa, allà on es territorialitza. Els ingressos es tenen en compte allà on s’originen, on hi ha el fet imposable”. A més, el càlcul del flux monetari “demostra l’impacte econòmic que té en un territori l’acció del sector públic”. En canvi, “en l’aproximació càrrega-benefici s’han de fer moltes hipòtesis”.
Núria Bosch: "Posem més èmfasi en l’aproximació del flux monetari perquè és una dada més objectiva"
D'altra banda, la subdirectora general de Finançament i Sostenibilitat Financera, Montse Bassols, que va ser l’encarregada de presentar l’estudi, va destacar, en aquesta aproximació del 2019, han fet servir “la mateixa metodologia dels últims anys, que és la validada pels experts” i que, en el cas de la despesa que no tenien territorialitzada, “hem agafat el pes que tenia cada un dels programes de l’Estat el 2015 i el 2016 i hem aplicat aquests percentatges a cada un dels programes de despesa”. Bassols també va fer notar que l’estudi s’ha fet de l’exercici 2019 perquè “si preníem com a referència els anys 2020 o 2021, l’impacte de la pandèmia podia haver afectat el resultat”.
La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat s’ha calculat segons les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la de la incidència càrrega-benefici, tot i que la metodologia del flux monetari és la que mostra la diferència real entre els recursos que l’Estat obté a Catalunya i la despesa efectiva que hi acaba fent, i, per tant, és la que mostra l’impacte econòmic sobre el territori. D’acord amb aquesta metodologia, el 2019 Catalunya aporta el 19,6% del total d’ingressos del sector públic de l’Estat i rep el 13,4% de la despesa total que aquest efectua, amb un resultat de 20.196 M€, equivalents al 8,5% del PIB de Catalunya. Es tracta d’un percentatge superior en mig punt al del 2016, el darrer any en què es va calcular la balança amb totes les dades disponibles.