Quan es parla d’Europa, acostumem a barrejar Itàlia amb nosaltres. Només aquí es comet aquest error. Que Itàlia no és un país del nord d’Europa? Sí... i no. Algunes regions del nord, concretament la Llombardia, superen en PIB per càpita a la majoria dels estats federats alemanys. A més, el nord va estar lligat a l'Imperi Austríac i a França fins, gairebé, la unificació. Res tenen a veure amb nosaltres per molt que toquin al Mediterrani. El sud italià és, certament, endarrerit en termes europeus. No pas el nord. Quan algú ens compara amb Itàlia jo acostumo a argumentar que ells fabriquen Ferraris, Lamborghinis, Maseratis, etc. i nosaltres no, és clar. I que, quan toca, ells els poden treuen a passejar.
Hi ha tres sectors en els quals els estats i les empreses han impossibilitat la implantació completa del mercat únic: les finances, l'energia i les telecomunicacions
Doncs bé, l’any passat la Comissió Europea va encarregar dos informes fonamentals per al nostre futur. Curiosament van ser encarregats a dos italians. El futur del mercat únic i com desenvolupar-lo més profundament, al senyor Enrico Letta. I un altre informe sobre competitivitat al senyor Mario Draghi. Dos antics primers ministres de luxe. Europa ha tret l’alta gamma -altíssima gamma- del garatge. I ara el senyor Letta ja ha lliurat l’informe a la Comissió (“Much more than a market”). Què diu aquest document? Analitzem-ho.
El primer que fa el senyor Letta és identificar les llacunes del mercat únic. La veritat és que s’ha avançat molt d'ençà de la creació d’aquest mercat únic. Hi ha lliure circulació de persones, béns i capitals. Demà mateix qualsevol de vostès pot ser contractat per una empresa letona i no tindran cap altra burocràcia per empadronar-se a la ciutat on hagin de viure. O si volen transferir diners. O traslladar el que vulguin per cotxe o tren o avió. O participar en concursos públics. En resum, com si estiguéssim als Estats Units. Però hi ha tres sectors en els quals els estats i les empreses han impossibilitat la seva implantació completa. En general, per l’obsessió dels governants a aixoplugar les seves empreses. I les empreses, confiades en el fet que els estats les protegiran. Aquestes àrees són: les finances (sobretot banca), l’energia i les telecomunicacions. I l’informe Letta diu que no aprofundir totalment en el mercat únic per aquestes àrees capen les possibilitats d’Europa. Sembla que ara les coses estan prou madures per a procedir a què els estats es treguin les pors i els vicis del passat, i el pla proposa les accions a dur a terme entre ara i el 2029. Amb la incorporació d’aquestes tres potes, la integració del mercat únic serà completa. Si vostès es paren a pensar en la seva vida quotidiana i analitzen les seves relacions amb aquests tres sectors, vostès mateixos hi detectaran els forats. Som-hi!
1. Mercat Únic Financer
Aquí els catalans patim una triple limitació. La Gran Recessió del 2007 ens va deixar sense sistema financer propi. Parlo de la desaparició de les caixes d’estalvi. Vull recordar que representaven el 50% del sistema financer català. I encara esperem un debat al Parlament. Gran vergonya! Limitació número u. Addicionalment, com a resultat de la intervenció d’Espanya per la Unió Europea (sí, sí, el sistema bancari espanyol va estar intervingut, ho recorden?) i el favoritisme en el procés de concentració, ens vam quedar amb pocs, poquíssims bancs amb un cert volum: CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell. I prou. El ciutadà català es troba presoner d’un mercat oligopolístic. Limitació número dos.
Com a resultat de la intervenció d’Espanya per la Unió Europea i el favoritisme en el procés de concentració, ens vam quedar amb pocs bancs amb un cert volum
Ara bé, l’informe del senyor Letta intenta que el mercat bancari europeu sigui únic. I acabar amb les limitacions (l'una i la dos) que els clients catalans patim. Però, addicionalment, acabar amb una limitació (la tres, per nosaltres) que els europeus en general pateixen: no poder ser clients dels bancs que existeixen a Europa. Es tracta que, si els bancs ho volen, puguin establir-se a qualsevol estat membre de la UE sense limitacions. No hi ha dubte que el fet augmentarà la competitivitat bancària i redundarà en benefici dels clients particulars i empreses. Als europeus potser se’ls treu una llosa de sobre. Als catalans se’ns en trauran tres!
2. Mercat Únic de l'Energia
Si miren vostès els preus dels cotxes, o de qualsevol altre bé, dins dels països de la UE no hi trobaran massa diferència. Varien segons el poder adquisitiu que, lògicament, els productors aprofiten. Un cotxe a França o a Alemanya potser val 500 euros més. O 2.000, depenent dels models. Mai mantenen diferències acusades perquè, altrament, sortiria un comerciant i compraria cotxes a Espanya per vendre’ls a Alemanya, posem per cas.
El preu d’una unitat d’energia neta (sense impostos) venuda a França no té res a veure amb el preu a Catalunya
Aquest fenomen, però, no té lloc amb el kw/hora d’energia. El preu d’una unitat d’energia neta (sense impostos) venuda a França no té res a veure amb el preu a Catalunya. O a Polònia. Aquest fet col·loca les empreses en desigualtat de condicions a l’hora de competir. I, encara que els costos de transport sempre s’han de considerar, la Unió Europea ha d’unir les xarxes al llarg de tot el territori -les xarxes hi són, però no estan empalmades entre els estats- i, per afegitó, l’electricitat s’ha de poder transportar i conduir a través de tot el territori per compensar les mancances i els excessos regionals a cada punt. En aquest aspecte els catalans també hi sortirem guanyant.
3. Mercat únic digital i de telecomunicacions
Aquí estem en una situació similar al de la banca. Les empreses estrangeres es poden instal·lar a qualsevol territori, però, abans, han d’esdevenir “nacionals” i adaptar-se a les regulacions i limitacions de cada estat. Sense parlar de les quotes i les restriccions que, en general, les empreses de telecom petites han de pagar i patir per l’ús de les xarxes desplegades per les empreses de telecomunicacions “nacionals”. Un maldecap. El Parlament i el Consell ja van fer una gran tasca en abolir el “roaming” dins la UE. Malgrat tot, encara falta feina a fer.
Les empreses de telecom petites han de pagar i patir per l’ús de les xarxes desplegades per les empreses de telecomunicacions “nacionals”
Perquè més enllà de les telecomunicacions hi ha el món digital. I ara els poso un exemple. Vostès no s’han trobat mai que la companyia de vídeos en streaming que tenen contractada no emet una sèrie que s’ha estrenat, posem per cas, a Itàlia? Si busquen, en veuran la raó: n’ha comprat els drets Movistar. O sigui, un consumidor espanyol no té els mateixos drets de consum que un italià. I viceversa. Com és possible que una empresa multinacional com Netflix, posem per cas, no, pugui emetre el mateix a tot el continent? Doncs això és un mercat digital fragmentat; no un mercat únic. Amb això pretenen acabar, també, les mesures de l’informe Letta.
Resum
Qui es pensi que la Unió Europea roman impassible davant dels reptes, s’equivoca. Es fan moltes coses a escala europea el benefici de les quals s’atribueixen com a pròpies els estats membres. Seria bo obrir una finestra informativa que ens posés al dia de què significaria la no-Europa. Una mena de versió real continental del famós film ¡Qué bello es vivir!
Restem a l’espera de l’informe Draghi que, coneixent-ne l’autor, podrà ser moltes coses, però mai acusat de falta de sentit pràctic i pragmatisme. Mentre esperem que els pròxims cinc anys s’eliminin aquestes barreres que he comentat i que ens molesten en el dia a dia (“che ci danno fastidio” diria el senyor Letta). Perquè, a més dels avantatges individuals per particulars i per empreses, completar el mercat únic tindrà unes repercussions macroeconòmiques de grans dimensions.