• Economia
  • Demanda dels bancs contra el Govern espanyol pel Castor

Demanda dels bancs contra el Govern espanyol pel Castor

Caixabank, Santander i Bankia reclamen 1.350 milions d'euros amb què van finançar la indemnització a Escal-UGS, controlada per ACS

La plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia | ACN
La plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia | ACN
ACN
Barcelona
04 de Gener de 2019
Act. 07 de Gener de 2019

Caixabank, Banco Santander i Bankia han presentat una demanda al Tribunal Suprem contra el Govern espanyol per exigir la devolució dels 1.350 milions d'euros amb què van finançar la indemnització a Escal-UGS, controlada per ACS, pel tancament del Castor, segons han confirmat fonts del sector bancari.

Les tres entitats van concedir aquest crèdit al Govern espanyol a 30 anys, amb Enagàs com a mediador, però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va dictaminar que se'n paralitzés el retorn. Des del 2016, aquesta quantitat es repercutia als consumidors a través de la factura del gas però una sentència del Tribunal Constitucional va anul·lar el decret llei amb què l'Executiu de Mariano Rajoy acceptava la renúncia de la concessionària i la manera com se l'havia d'indemnitzar.

A l'abril del 2018, Caixabank, Banc Santander i Bankia van reclamar formalment aquesta quantitat al Govern espanyol però davant el silenci administratiu de l'Executiu estatal s'ha optat per reclamar els 1.350 milions d'euros, més els interessos que genera aquest crèdit, davant el Tribunal Suprem, segons han indicat les mateixes fonts. La demanda davant el Tribunal Suprem es va presentar fa uns dies, just abans d'acabar el 2018.

D'aquesta xifra final, que es va començar a amortitzar a partir de 2016 fins el moment que CNMC va paralitzar el pagament corresponent al novembre de 2017, se'n van retornar uns 150 milions. Per això, els bancs també reclamaven els danys ocasionats.

El magatzem de gas submarí va provocar més d'un miler de terratrèmols injectant, en període de proves, petites parts del volum total de gas que havia d'acollir. En una compareixença al Congrés, l'aleshores ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va reconèixer que el fracàs es va deure a un "greu error de disseny".