• Economia
  • La demanda d’habitatge creix quatre vegades més ràpid que la construcció de noves llars

La demanda d’habitatge creix quatre vegades més ràpid que la construcció de noves llars

Així ho apunta l’estudi 'La demanda d’habitatge. Quo Vadis?' impulsat pel Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB

L'estudi atribueix aquest desajustament, entre d'altres factors, a la immigració | iStock
L'estudi atribueix aquest desajustament, entre d'altres factors, a la immigració | iStock
ACN | Redacción VIA Empresa
Barcelona
19 de Juliol de 2023
Act. 19 de Juliol de 2023

La demanda de noves llars va créixer quatre vegades més ràpid que l'oferta d’habitatgesde nova creació en el període entre 2014 i 2020. Segons un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, durant aquest temps, s’han incrementat en 220.000 les unitats residencials. D’aquestes, 175.000 són formades per persones immigrants. En canvi, només s’han finalitzat 50.000 llars. Els investigadors insten les administracions a resoldre aquesta problemàtica i desigualtat amb més polítiques públiques.

L’estudi titulat La demanda d’habitatge. Quo Vadis?, publicat a la revista Perspectives Demogràfiques de la UAB, analitza la relació entre la demografia i la demanda residencial. La demanda, diu, ja no mostra una tendència lineal i previsible, sinó que té un caràcter cíclic. Precisament, és la immigració la que, assegura, explica el creixement de 41.000 unitats residencials més només durant l’any 2019.

Segons l'estudi, la demanda ja no mostra una tendència lineal i previsible

Un creixement de demanda que no és tant estable en el temps com ho pot ser el de la població endògena. El descens de la natalitat de les persones nascudes a Catalunya és clau. La recerca posa l’exemple de la pandèmia de la covid-19, que va ser el segon moment de crisis de demanda, després de la crisi financera del 2008.

L’autor es pregunta si la incertesa sobre una demanda basada en el fenomen de la població estrangera, podria ser el motiu que hagi desincentivat als constructors i promotors. Si aquest model es manté i consolida, “sorgiran necessitats d’habitatge insatisfetes generals per primera vegada en 50 anys”.

Més polítiques públiques d’habitatge

El futur, conclou, “continuarà marcat per crisis i cicles” en els quals la immigració seguirà sent protagonista. L'informe considera que, si l’oferta no respon a la demanda real, “l’acció pública ha de garantir que la nova oferta sigui sensible a la demanda immediatament”. L'autor de la recerca creu que això s’hauria d’assolir amb una renovació de les polítiques públiques d’habitatge, siguin per mitjà del sector privat o amb promoció pública.