Quan es publique aquesta crònica, els pares i mares haurem adquirit un 'nou dret' segons el BOE en aquest confinament i podrem passejar pel carrer o per eixe "nou carrer" que ens espera. Només vull enviar un missatge de solidaritat des d'aquestes línies a aquells progenitors que estaran nerviosos, ansiosos, preocupats... Som molts els que ens sentim 'estranys'. Però no centrarem el discurs en els nens que ens acompanyen en aquesta dura època de teletreball que ara la ministra Irene Montero ha vingut a matisar-nos com a "pràcticament impossible" si tens nens petits en la primera entrevista que concedeix després de superar el virus. A qui no li interessen els nens també pot seguir llegint.
Després de tantes setmanes de confinament, és difícil aportar valor perquè tothom diu moltes coses, molta gent publica moltes idees, molts mitjans publiquem moltes informacions però al final queden només les certeses. I en aquesta realitat encara no estan clares, més enllà dels desgraciats recomptes de morts. El 2 de maig és una data llunyana, mireu si no com van canviar les coses del 8 al 13 de març. Aquell últim diumenge lliure, a València fèiem el calendari dels menús de les festes de Falles i avui dia les banderoles encara onegen en el meu carrer, sacsejades pel vent i la incessant pluja que aquesta primavera trista ens ha vingut a obsequiar. Som, més que mai, peons d'una partida. El rei, la dama, el cavall... tots hi són, però cadascun té el seu lloc. On està el vostre?
Per regular els drets de totes les peces que juguen la partida, estan les normes. I a la Universitat de València han creat i impulsat l'Observatori de Dret Públic i Constitucional i COVID-19 a Espanya. En el seu web ja tenen un apartat sobre dret post-COVID ple d'enllaços a diferents estudis sobre la resposta jurídica en diferents contextos com contractació pública, relacions laborals, economia i pandèmia, etc. També recull assajos sobre fake news i violència de gènere: el primer és un tema en boca de tothom, ciutadans enganxats a un mòbil en la mà; el segon és un d'aquells que preocupa a molt pocs... gairebé com abans, diria jo. A València, l'Ajuntament ha comunicat aquest divendres que l'Espai Dones i Igualtat ha atés des que es va decretar l'Estat d'alarma a 430 dones en prevenció de la violència masclista.
Dues d'elles -i això ja és analitzar la lletra petita- han aconseguit un salconduit per poder abandonar el seu domicili, deixant la seua parella/agressor, i podent traslladant-se a un altre municipi, per ser acollides amb els seus menors en el domicili dels seus pares. Són el mateix nombre de dones, dues, que han estat assassinades dins de la seua casa durant el confinament. Una tenia 78 anys i va morir –presumptament- a mans del seu marit el 4 de març a Las Palmas de Gran Canaria; a l'altra la va matar –presumptament- la seua parella a Almassora (Castelló) el 14 de març, davant els seus fills. Tenia la meua edat.
Els nens importen. I tant que importen. Pagaran les pensions futures, pensen molts, trobaran les vacunes del futur, podem pensar. També teletreballaran, conviuran amb robots i tal vegada tornen a menjar la collita de l'hort que tinguen al costat de casa. No és casualitat que l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA) haja activat un web #AlimentsDeProp per posar a disposició de la ciutadania i de les empreses un llistat d’iniciatives del sector agroalimentari identificades per àmbit territorial i per categoria de producte per a augmentar-ne la visibilitat. Vols comprar fruits secs i vius a la comarca de la Selva? Amb dos clics, un llistat. I això perquè no es tenia d'abans?
En aquesta ciutat que em té tancada els llauradors asseguren que hi ha horta i hortalisses per alimentar tota la nostra població amb cinc o sis collites anuals, que és qüestió de pensar en el xicotet comerç i comprar al productor local. Ho diuen en el documental Renaixem que ja circula per YouTube dirigit per David Segarra i que acompanya els agricultors a Mercavalència i al Mercat Central. Té la seua importància en una ciutat que alberga el Centre Mundial per a l'Alimentació Urbana Sostenible CEMAS (World Sustainable Urban Food Centre), el mateix que aquests dies col·labora amb la FAO per analitzar a escala mundial l'impacte i la gestió dels sistemes alimentaris urbans durant la crisi del coronavirus. Què estem menjant ja ho sabem tots: productes frescos i farines. Molt de pa.
Entre coca de llanda i magdalenes, els meus fills passen molt de temps. Però també usen la tauleta tàctil tot i que no sé si formen part del 19,11% de nens que fan un ús excessiu de la tecnologia aquests dies, segons els resultats de la tercera onada de l'enquesta del grup de treball Data Science for COVID-19, dirigit per l'enginyera Nuria Oliver. La directora d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat Valenciana, Ana Berenguer, apunta que resulta "evident" que l'aïllament "està tenint efecte en la població" i apunta que el 40% dels consultats indiquen que no s'han sentit desanimats en cap moment, "un indicador més de l'extraordinària resiliència que està mostrant la societat valenciana en aquests moments tan complexos".
Diu el DIEC que la resiliència és la capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències. Seria una bona notícia ser membres d'un sistema resilient, però no ho podem saber encara. És d'aquelles certeses llunyanes en aquest temps convuls, en què seguim sent peons d'una partida d'escacs. A veure qui guanya.