• Economia
  • Desafiaments digitals a Catalunya: navegant pels quatre reptes

Desafiaments digitals a Catalunya: navegant pels quatre reptes

Ens cal una aposta clara per gestionar i invertir en els reptes per tal de poder consolidar-nos com un pol de referència d’àmbit mundial

Edificis d'oficines al 22@, Barcelona | iStock
Edificis d'oficines al 22@, Barcelona | iStock
Barcelona
27 de Gener de 2024

Més enllà de les previsions i de les prediccions sobre les tendències en l'àmbit digital (com ara la intel·ligència artificial, la supercomputació, la realitat virtual o la robotització) vull analitzar els quatre reptes en el panorama digital a Catalunya; uns desafiaments que inclouen el sistema universitari i la transferència de tecnologia, les infraestructures tecnològiques i de recerca, els ecosistemes de startups i el teixit empresarial vinculat.

En primer lloc, el nostre sistema universitari sempre ha destacat a l’Estat espanyol com un dels més competitius en l’àmbit de recerca i captació de fons i universitats, com és el cas de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que destaca en aquest aspecte. A part de la nostra xarxa de centres CERCA o el BIST, n’hi ha que excel·leixen en molts camps. Segurament la gran mancança, sobre la qual hem parlat a VIA Empresa algunes vegades, continua sent la transferència de tecnologia, la connexió amb el mercat i el sistema d’innovació i transferència lligat al teixit de petites i mitjanes empreses que és la nostra base productiva. Per altra banda, l’informe de l’Observatori Universitari destaca, entre altres, mancances importants en el seu finançament per equiparar-se els models més competitius arreu del món. Afegint-hi una clara evidència en la mancança de sistemes de finançament privats com ara el fundraising, molt presents en models anglosaxons que aquí no s’han acabat d’implementar i que podrien obrir noves oportunitats.

Paral·lelament, sabem que moltes empreses multinacionals han instal·lat hubs d’innovació i recerca avançades al nostre territori (Microsoft o Nestlé, per exemple), atrets per un ecosistema molt potent i competitiu, segurament també lligat el que destacàvem abans. Caldrà, però, vetllar perquè aquesta connexió i aquest sistema funcioni com a tal, i impulsi altres i també tingui efectes positius no solament en termes de talent, o per les mateixes empreses, sinó en el territori i en el nostre teixit productiu per exemple.

La gran mancança continua sent la transferència de tecnologia, la connexió amb el mercat i el sistema d’innovació i transferència lligat a les pimes

Lligat amb l’anterior explicació, el nostre país també destaca per les seves infraestructures. Les de recerca com el sincrotró Alba o el Barcelona Supercomputing Center amb l'acabat d'inaugurar Marenostrum 5, són de primer nivell mundial. Respecte a les tecnològiques, recentment publicava el Departament de Presidència de la Generalitat que s’havien superat els 5.000 quilòmetres de fibra òptica pública, donant cobertura a més del 91% del territori, i en els rànquings europeus com el DESI Catalunya destaca per les seves infraestructures i graus de cobertura. Segurament aquí el repte és continuar invertint en infraestructures tecnològiques vinculades a les disrupcions que marcaran el futur, les xarxes de comunicació avançades o la computació quàntica per exemple.

El rol de l’empresa

El MareNostrum 5 podria emmagatzemar prop de 1.300 còpies de tots els llibres catalogats al llarg de la història | BSC
El MareNostrum 5 podria emmagatzemar prop de 1.300 còpies de tots els llibres catalogats al llarg de la història | BSC

Si fem un salt al cantó més empresarial i comencem pel nostre ecosistema startup, les dades són impressionants. A l’informe d’Acció del Barcelona & Catalonia Startup Hub del 2022, destaquen que som el 5è millor ecosistema a la Unió Europea (UE) per crear una startup, el 3r hub de la UE preferit pels fundadors per crear una startup, 4rt ecosistema de la UE en nombre de scaleups, amb més de 2.200 empreses emergents identificades (amb un augment de més del 80% des del 2016). També destaca una alta aposta per la tecnologia en els sectors del healthtech, foodtech, industria 4.0, deeptech, o edtech, moltes d’elles amb inversió important en R+D.

El sector TIC a Catalunya: més de 120.000 treballadors, més de 17.000 empreses, un 8,3% del PIB i creixement sostinguts en el temps

Aquesta història d’èxit, del treball de molts agents públics i privats al llarg dels darrers 20 anys, cal continuar treballant l’aposta, que també depèn de molts factors que abans destacaven, i d’altres com el talent, i que fan competitiu el nostre ecosistema. També caldrà treballar pel seu creixement, que implica consolidar que siguem també la regió de creixement, consolidació i escala de les nostres startups. I, evidentment, a part de molts factors també depèn de la capacitat d’inversió i captació de capital internacionalment.

Finalment, gaudim d’un potent sector TIC, amb dades que ja vam comentar del Baròmetre del Cercle Tecnològic, que també són destacables. Més de 120.000 treballadors, més de 17.000 empreses, un 8,3% del PIB de Catalunya i creixement sostinguts en el temps. Els reptes, entre molts, el talent, en tenim i molt bo, però ens cal més, i ens cal encara més capacitat d'atracció. Per altra banda, que aquest teixit a part de ser competitiu globalment, també es vinculi a la transformació digital del nostre sector, encara lluny de consolidar-se, i que, per tant, es faci valdre i pugui ser el veritable motor de la competitivitat de la nostra economia.

Tenim molts dels elements necessaris per afrontar el futur de manera competitiva en el nostre país i també hem vist que tenim molts reptes que hem anat destacant: transferència de tecnologia, finançament universitari, impacte en el teixit productiu, infraestructures tecnològiques de futur, més captació d’inversió i capital per creixement i escala i, finalment, més talent TIC. Ens cal una aposta clara, ens cal gestionar i invertir en aquests reptes per tal de poder consolidar-nos com un pol de referència d’àmbit mundial, a la vegada que enfortir i fer competitiu el nostre teixit i la nostra economia.