És l'obra més important de l'Estat espanyol, però encara no està -del tot- en marxa. El Corredor Mediterrani, l'eix ferroviari tan anhelat i que no hi ha manera que es converteixi en una realitat executada al 100%, és només un dels exemples que resten competitivitat, no només a Espanya, sinó a la resta d'Europa i, segurament, a una part del món. La manca d'inversió en infraestructures -o, millor dit, d'execució de les inversions promeses-, és el pa de cada dia, de cada any i ja de cada dècada. Precisament per això, VIA Empresa i Ibercaja han organitzat un debat que ens afecta a tots i que, cada vegada més, cala en un volum més gran de la societat, un debat que torna a posar de manifest la importància d'unir tot l'Arc Mediterrani perquè Europa guanyi competitivitat. Batejat com a Infraestructures en l'Arc Mediterrani, l'acte virtual retransmès en directe via Youtube ha reunit diverses veus expertes en la matèria que han tornat a reclamar una planificació correcta de les infraestructures necessàries a tots els nivells i, sobretot, que aquesta planificació vagi acompanyada de la inversió que li correspon perquè d'això en depèn l'economia, la riquesa dels territoris i la creació i consolidació de molts llocs de feina.
Sota aquesta premissa donava la benvinguda als ponents i lectors del diari que ens han seguit el director territorial d’Ibercaja, Jaume Rebull, després que el director de VIA Empresa, Víctor Costa, donés per inaugurada la jornada. "Aquest és un debat d'especial transcendència per a les empreses i el teixit productiu de l’Arc Mediterrani" perquè, assenyalava, "si hi ha falta d’infraestructures, hi ha retard econòmic" i, justament, les infraestructures, "provoquen riquesa i llocs de feina", deia Rebull.
El dèficit en infraestructures ha deixat de ser notícia des de fa molt de temps, però la pandèmia de covid-19 ha portat sota el braç encara més incerteses en aquest terreny. Segons l'economista i col·laborador d'aquest mitjà, Enric Llarch, aquesta situació ha posat de manifest com el "retorn intermitent dels controls fronterers obstaculitza el transport de mercaderies", una situació que, tot i ser reversible, també s'agreujarà amb el Brexit i que ens ha de fer pensar que "molts paradigmes que semblaven inamovibles comencen a ser qüestionats i més si tornem a tenir una altra pandèmia".
Llarch: "Molts paradigmes que semblaven inamovibles comencen a ser qüestionats i més si tornem a tenir una altra pandèmia"
Aquestes previsions -que ja ens han colpejat en l'actualitat-, s'haurien de sumar amb una planificació de les infraestructures que "hauria d'estar encarrilada amb el model de país que volem per als pròxims 15 o 20 anys" i, per tant, com escriu Llarch en aquest diari -i ha reiterat durant el debat-, "les prioritats hauran de ser diferents si prioritzem esdevenir la base logística europea per distribuir les importacions asiàtiques".
En aquest sentit, tornem al debat de sempre. "Cal una gestió descentralitzada de les infraestructures, oberta al màxim, també a la col·laboració público-privada". De fet, seran aquest tipus de col·laboracions les que ens guiaran de manera més ràpida i eficient cap al futur perquè, com ha posat de relleu el director d'Estudis d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Cristian Bardají, "la pandèmia continua fent vigent aquesta sensació que hi haurà més col·laboració público-privada, més que res pels terminis d’execució perquè els reptes del sector públic català, espanyol i europeu són saber gestionar bé aquesta quantitat de diners".
Vincles inqüestionables
Tot plegat serà vital per no quedar-nos enrere en la lliga de la competitivitat, alhora que també donarà punts a la resta de països interconnectats pel Mediterrani per guanyar-ne encara més. Així ho ha expressat el subdirector general d’Estratègia i Comercial del Port de Barcelona i president de la International Association of Ports and Harbors, Santiago Garcia-Milà, que a més també té l'encàrrec de liderar la nova Àrea d’Innovació i Estratègia de Negoci de l'enclavament públic. "Si no estem relligats per un corredor, no hi ha res a fer en qüestions econòmiques i de competitivitat", ha advertit, perquè tot això comportarà que es configuri amb més força "tot un eix de relacions".
Llansó: "Hem de canviar de model perquè fer les infraestructures per fer-les no té cap sentit"
En aquesta línia, Bardají veu la llum al final del túnel al final de la pandèmia i sosté que "hem de fer un reset quan s'aixequin les restriccions perquè en sortirem diferent", cosa que passa per tenir clar que el Corredor Mediterrani és essencial "per connectar-nos amb el cor d’Europa". De fet, com ha recordat el vicepresident de Foment del Treball i president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, Joaquim Llansó, el Corredor Mediterrani "és l’obra més important de tot l’Estat espanyol" perquè "si agafem des d’Algesires fins la Jonquera, ens trobem que representa el 48% de la població espanyola, el 44% del PIB espanyol" i moltíssimes coses més. Precisament per això, ha afegit, si "Catalunya som la porta del sud d’Europa, hem d’aprofitar aquest avantatge geogràfic".
I és per això que, en l'acte organitzat per Foment a principis d'octubre Construint ponts amb les infraestructures, el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, demanava al Ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, que no se'l prengués "com a un acte més" perquè, l'avisava, "el dèficit d'infraestructures que tenim és realment alarmant i això va de què ens estem jugant el futur d'aquest país". A tot plegat, Llansó hi sumava un punt més a la qüestió i és que, a parer seu -i de molts altres experts- "hem de canviar de model perquè fer les infraestructures per fer-les no té cap sentit: fer un aeroport a veure si arriben els avions no té cap sentit o fer un tren d’alta velocitat esperant que arribin passatgers tampoc". I aquí tornem al mateix punt de sempre, de repensar la manera de planificar les infraestructures: Volem centralitzar-ho tot o potser seria més adient descentralitzar la seva gestió i tenir en compte tots els territoris de l'Estat?
Del Corredor Madriterrà a la mirada europea
Sobre tot això també n'ha parlat l'enginyer de la plataforma Quiero Corredor, Xavier Lluch, qui ha ironitzat amb el Corredor Atlàntic o altrament conegut com a "Corredor Madriterrà". Perquè si només pensem en Madrid i no veiem més enllà de les fronteres, la competitivitat cada vegada quedarà més en un segon terme. "Hem de procurar que les infraestructures siguin utilitzables i el món ferroviari té una rigidesa i convé que faci esforços per posar-se al dia", ha assenyalat, al mateix temps que ha afegit que "amb un ample de via diferent, els estocs de locomotores són els espanyols, i difícilment tindríem l’oportunitat de veure competència amb els operadors europeus i oferir serveis en igualtat de condicions". Justament amb aquest argument sota el braç, Lluch ha insistit en la idea "d’oferir una infraestructura mínima que sigui utilitzable per als operadors" perquè, només així, ens establirem com la veritable porta d'Europa.
L'impulsor del projecte de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani, Pau Caparrós, ha reclamat -i recordat- en aquest sentit que "cal repensar les Rodalies" perquè el transport de passatgers és la qüestió fonamental" i cal fer-ho, encara més, en un moment en què "el cotxe privat és un problema per a les ciutats, per a les regions metropolitanes i per al medi ambient". "Necessitem una agenda per a la mobilitat valenciana que inclogui Rodalies però també altres alternatives", ha continuat, mentre ha sentenciat: "Això ha de ser compatible prioritzar les infraestructures que lliguen l’economia amb una mobilitat pensada per a les persones de escala europea com fa Holanda, Alemanya o França".
Lluch: "Amb un ample de via diferent, els estocs de locomotores són els espanyols, i difícilment tindríem l’oportunitat de veure competència amb els operadors europeus i oferir serveis en igualtat de condicions"
Però el coordinador adjunt del Corredor Mediterrani, Antonio Vicente, aporta un toc més d'optimisme a la qüestió i sosté que, "tot i que no és tan ràpid com voldríem, la infraestructura del Corredor avança malgrat la pandèmia", al mateix temps que recorda que "el 2021, que serà l’any del ferrocarril, farà que aquest mitjà de transport centri el més possible l’atenció de la societat".
Sigui com sigui, la situació sembla que continua cronificada i, com assenyala Llansó, les útlimes dades del primer semestre no demostren que canviï la tendència: si l'execució pressupostària de l'Estat espanyol a Catalunya és d'entre el 60% i el 70%, aquest any -i presumiblement sense que la pandèmia hagi tingut temps ha influenciar- serà d'entre un 50% i un 60%. "Per això diem que s’hauria de descentralitzar moltíssim tot el tema de decisions", persevera el vicepresident de Foment. Del Corredor Madriterrà a un Corredor Mediterrani de veritat, que uneixi tot l'Arc des d'Algesires fins a Budapest i que atorgui a Europa, Espanya i Catalunya la competitivitat que es mereix. Paraules d'experts dixit.