Torna la desorientació, la incertesa, la "improvisació" i la "irresponsabilitat". Tornem al principi, però, tornem a començar? Des que el Govern espanyol va anunciar que passada la Setmana Santa aixecaria les restriccions laborals, han sortit diferents veus criticant la mesura en veure que, tot i tornar-se a obrir la possibilitat que sectors no essencials puguin reprendre l'activitat el 14 d'abril, no hi ha cap protocol clar d'actuació per garantir la seguretat dels treballadors, prevenir nous contagis de covid-19 i assegurar la tornada perquè la crisi sanitària no torni a fer un rebrot. "Els empresaris es menjaran la mona amb molts mals de caps i preocupacions" perquè "és una irresponsabilitat no donar-nos normes clares per poder treballar de manera segura", adverteix el president de Pimec, Josep González, en roda de premsa via Zoom.
Primer va ser el president del Govern, Quim Torra, qui va tornar a avisar l'Executiu central que aixecar el confinament total no era una bona idea. A ell, s'hi va sumar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que ja apuntava aquest dimarts que "si no hi ha tests i EPIs per al dia de la tornada, no s’hauria de poder començar l’activitat de nou el dia 14". De fet, la Cambra ha llançat una nova consulta per als empresaris per poder fer una estimació de quants tornaran a reprendre l'activitat passats els festius perquè l'equip de treball liderat pel doctor Oriol Mitjà pugui elaborar un pla de desconfinament. Perquè el Govern de l'Estat encara no ho ha fet i aquesta és, precisament, la reivindicació dels agents socials.
"Continua el ritme d'improvisacions" perquè "se situa en una posició molt incòmoda i d'irresponsabilitat a aquells que han de prendre decisions". "Irresponsabilitat" és la paraula més pronunciada en aquesta roda de preguntes telemàtica. I és que està clar que molts empresaris volen tornar a aixecar les seves persianes, però es topen amb la dicotomia de la seguretat i d'unes pautes fantasma per evitar que el brot de coronavirus torni a propagar-se. "Suposo que hi haurà una bona quantitat d’empreses que voldran tornar a treballar perquè les angoixes econòmiques són molt fortes", ratifica González. Les quatre setmanes d'estat d'alarma han suposat pèrdues d'entre 32.000 i 34.000 milions d'euros per a les pimes i autònoms de Catalunya, segons quantifica Pimec.
Torna la guerra política?
Malgrat que la petició constant de mesures "més ràpides i valentes" per part de polítics i empresaris catalans -també d'altres comunitats- no ha afluixat durant les dues setmanes de confinament total, sí que és cert que les tensions entre governs s'han vist rebaixades des que, finalment, el Govern de Pedro Sánchez va optar per restringir qualsevol activitat que no fos essencial. Però ara tornem al començament de tot. A aquelles primeres setmanes en què Torra i els agents socials demanaven per activa i per passiva a l'Executiu estatal que s'aturessin completament les àrees de treball de sectors no estratègics.
"Ja sabem que hi ha discrepàncies entre Catalunya i Madrid, però ara no toca i hem d’apel·lar a la seva responsabilitat perquè es posin d’acord". El president de Pimec insisteix en què les administracions vagin a una i més ara perquè, posa de relleu, "quan falten cinc dies de festius per tornar a treballar, estem amb la incertesa de com hem de fer les coses". "No hi ha criteris clars dels elements de seguretat, simplement s’ha dit que s'ha tornar a treballar, mentre no se sap res dels EPIs ni dels tests i, a efectes d’activitat, no hi ha protocols", denuncia.
González: "No hi ha criteris clars dels elements de seguretat, simplement s’ha dit que s'ha tornar a treballar, mentre no se sap res dels EPIs, dels tests o dels protocols de seguretat en la mobilitat"
Però la cosa va més enllà i ja no només es tracta de si les empreses comptaran -o no- amb les mesures necessàries per garantir la seguretat entre els seus treballadors quan reprenguin l'activitat, sinó que a tot plegat s'hi suma el fet que "el tema de la mobilitat, ha quedat totalment en incògnita". "Només s’ha decidit que a partir de dilluns s’afluixi el confinament", critica González. Això comporta que la tornada es faci amb "un gran interrogant" perquè, a més, "sabem que hi ha molta gent que està en una situació asimptomàtica i té una alta capacitat d’infectar" i, mentrestant, subratlla el president de la patronal catalana, "ens falten protocols i criteris d’actuació, ens falten tests, mascaretes...".
Més crèdit per empreses i autònoms
Mentre la reunió organitzada ahir per Pimec amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, donava una mica de llum a treballadors, pimes i autònoms, encara hi ha feina a fer. Els 10.000 milions d'euros per a petites i mitjanes empreses i treballadors per compte propi de la primera línia de crèdit posada en marxa pel Govern espanyol ja es va esgotar dimarts. Això posa de manifest la necessitat d'aquest col·lectiu i, tot i que els de Sánchez donaran llum verda aquest divendres a un segon tram de 20.000 milions d'euros més per a totes les empreses, Pimec reclama que aquesta vegada no sigui el 50% per a pimes i autònoms i l'altre 50% per a grans empreses, sinó que es destini més crèdit al primer grup. I és que les grans empreses només han gastat 4.000 milions d'euros dels 10.000 milions que tenen disponibles.
El president espanyol també ha anunciat que el Consell de Ministres ampliarà el límit d'endeutament de l'ICO amb 10.000 milions d'euros, que podria beneficiar 130.000 empreses i autònoms més. Però mentre l'Executiu central amplia els crèdits, els bancs augmenten interessos, motiu pel qual la patronal catalana demana que es posi un topall del 2% per "evitar abusos". "Els interessos han d'estar d’acord amb aquesta garantia del 80% i no podem abusar, les entitats han de prendre consciència del moment que patim", reclama González. I no només això. La mesura s'està adoptant lentament, tant que, de fet, "l’efectivitat de les línies ICO i la disposició dels diners encara estan per començar".
González: "Quantes més mesures posem en marxa, menys tancaments d’empreses i pèrdues de llocs de treball es produiran"
"Les mesures de xoc econòmic s’han de fer amb més rapidesa i encara en queden per posar en marxa: hem de fer un paquet molt ampli que contempli totes les dificultats que passarà aquest col·lectiu", insisteix el president de Pimec perquè, com assenyala, "quantes més mesures posem en marxa, menys tancaments d’empreses es produiran i menys pèrdues de llocs de treball". "Si no s’entén això per part del Govern espanyol, anem malament", sentencia.