Feia mesos que ho tenia pendent i semblava que el confinament era l’ocasió especial per posar-ho en pràctica: volia provar la meditació. Sense massa pretensions, sense parafernàlia ni posicions de lotus. Una meditació d’estar per a casa.
"Tots sabem que si no fas meditació no ets ningú"
Tots sabem que si no fas meditació no ets ningú. Qualsevol famós en ser preguntat pel seu dia a dia, invariablement comença pels deu minuts de meditació. En feia Steve Jobs, en fa el Bill Gates i ho explicava Kobe Bryant fent de professor de mindfulness.
Mai no he estat fan de Microsoft, i Bill Gates m’havia despertat sempre entre desinterès i animadversió. Se’m feia estrany un xicot que havia deixat d’escoltar música als vint anys perquè el distreia de la seva feina, per molt que m’agradi programar. Confesso que vaig ser dels que vaig gaudir quan un espontani li va estampar un pastís a la cara a Brussel·les el 1999.
Va ser quan va deixar Microsoft per dedicar-se amb cos i ànima a la seva fundació que em va començar a interessar. Vaig tenir l’ocasió de veure’l a Davos fa quatre o cinc anys, i era un altre: l’home més ric del món i icona de la computació ja no tenia com a objectiu ser present en el major nombre possible d’ordinadors sinó que volia ser present en el major nombre possible de vàters. El seu projecte vital actual és el de la producció en sèrie d’un vàter autònom que no necessiti energia per funcionar ni aigua ni clavegueram. El canvi de percepció és sincer: ara no puc mirar el vídeo del pastís a la cara sense pensar que l’espontani és un imbècil.
"Bill Gates ja no té com a objectiu estar present en el major nombre d’ordinadors sinó en el major nombre de vàters"
Si voleu saber tot sobre el nou Bill Gates us recomano els tres capítols del documental “Inside Bill’s Brain” a Netflix. A banda d’estar molt ben realitzat —amb dos fils narratius simultanis, l’un amb la història de la seva vida i l’altre amb els seus projectes de present i de futur— l’actitud vital del seu protagonista és de nota. Destaquen l’escena de l’hamburguesa (el seu menjar preferit) amb el seu amic i magnat Warren Buffet en un bar de carretera i la imatge recurrent d’ell portant una cistella plena de llibres de paper per tot arreu.
Torno a la meditació. Va ser l’escriptor Sam Harris qui em va acabar convèncer de provar-ho al seu podcast (altament recomanable) de “Making Sense”. Fa uns mesos en llarga conversa sobre el cervell i la vida amb l’escriptor i biòleg evolutiu Richard Dawknis (autor d’“El gen egoista” i creador del concepte de “mem”) va cantar les bondats de la meditació. Confesso que aquella part em va avorrir però em va deixar amb la mosca darrera l’orella.
Aquest matí m’he aixecat una mica més d’hora que de costum (horari de confinament, tot va una hora més tard) i finalment m’hi he posat. He buscat un pas a pas de com meditar en cinc minuts a Youtube, l’he seguit i m’ha funcionat. He tingut un bon dia, he estat més despert, ràpid en la presa de decisions, he passat menys estona davant de la pantalla i m’he sentit en pau amb mi mateix. Ara ja ho podré dir quan m’entrevistin.
En propers lliuraments d’aquest diari de confinament ja us compartiré els projectes que vull encarar quan em jubili.