La política americana ha viscut un mes d'agost d'alta intensitat i que ha deixat el president Donald Trump en una situació realment delicada. La guerra comercial amb la Unió Europea, la Xina i Mèxic-Canadà ha estat la gran protagonista en política exterior alhora que el Kremlingate ho ha estat en política interna. Michael Cohen (ex advocat personal de Donald Trump) i Paul Manafort (ex cap de campanya de Donald Trump) han estat declarats culpables en els seus judicis i ingressaran a presó abans que acabi l'any. La reacció del fiscal especial Robert Mueller III no s'ha fet esperar i, davant la victòria en aquests dos primers casos, la seva reacció ha estat fulminant: presentar més càrrecs contra els dos.
Un NAFTA negociat
Després de la polèmica amb Corea del Nord i l'acord amb l'Iran, el president Trump va iniciar una croada contra el lliure comerç i va anunciar aranzels a la Xina, la UE, Canadà i Mèxic posant en risc els tractats comercials que els americans havien signat amb aquests territoris. Durant el mes de juliol tant la Xina com la UE van ser els dos principals objectius de Trump -que varen acabar amb dues taules de negociació que encara no s'han resolt-. Aquesta setmana el govern americà va anunciar inicialment que havia renegociat el NAFTA (Canadà, Mèxic i els Estats Units) però el cert és que l'acord comercial que finalment s'ha anunciat és només amb Mèxic i de caràcter preliminar.
La polèmica ha saltat quan alguns analistes han afirmat que aquest acord no és tal i que es tracta només d'una operació propagandística de Peña Nieto i Donald Trump. El cert és que hi ha una mica de caos i la documentació encara no ha estat publicada, però independentment de si realment hi ha un acord comercial o no, el rellevant aquí és que el president Trump està obert a negociar tractats comercials -i per tant una guerra comercial a gran escala és evitable-, ja que no té problemes per celebrar en públic acords comercials. A més a més, en ser una versió preliminar és possible que si el Canadà s'hi incorpora, acabi essent una versió renegociada del NAFTA. L'acord preliminar, de fet, només tracta sobre automòbils -la resta de sectors afectats és marginal-. S'hi estableix que el 75% del vehicle s'ha de construir als EUA o Mèxic per no pagar aranzels -actualment aquest percentatge és del 62,5%-. Pel que fa a la mà d'obra per muntar els automòbils s'estableix un mínim del 40% guanyant 16 dòlars l'hora com el mínim per poder aplicar aranzels del 0%.
Judicis per desnonar la Casa Blanca
El Kremlingate ha viscut un mes d'agost realment espectacular que ha sacsejat la política americana. A principis d'agost va començar el judici a Paul Manafort on se'l va acusar de 18 delictes. El Gran Jurat va necessitar 15 dies per assolir un acord en vuit acusacions deixant les altres deu sense veredicte. En els vuit casos jutjats el veredicte fou de culpable i per tant Paul Manafort ingressarà a presó a finals d'aquest any, però abans l'espera el segon judici a Washington DC. Algunes fonts expliquen que el fiscal especial encara té més acusacions per seguir pressionant Manafort per tal que es presti a col·laborar amb la justícia. El jutge va declarar judici nul en les altres deu acusacions sense veredicte -gràcies al fet que un membre del jurat es va oposar a condemnar Paul Manafort- i per tant el fiscal pot tornar a acusar Manafort per aquests delictes, cosa probable sabent que només un membre del jurat ha tingut predisposició contrària a la condemna. La gran sorpresa la vàrem saber el mateix dia que el Gran Jurat del Cas Manafort va fer públic el veredicte: el fiscal especial i Michael Cohen -ex advocat personal de Donald Trump- van arribar un acord sobre la imputació pendent on Michael Cohen es declara culpable i accepto entre tres i cinc anys de presó.
L'acord va obrir el terreny especulatiu sobre si aquest acord implicaria a Trump, però la mateixa nit l'advocat de Cohen, en prime time, va acusar el president d'estar implicat en els delictes comesos per Cohen, cosa que assenyala que no existeix un acord amb Mueller i, per tant, Cohen té interès a tancar un acord més general sobre el president Trump. Posteriorment l'advocat de Cohen es va desdir i va deixar tothom una mica perplex però Robert Mueller III va aconseguir que un jutge federal proporcioni immunitat a un membre de la Fundació Trump -David Pecker- amb el que probablement aviat tindrem la tercera acusació a Cohen. Diversos analistes expliquen que tant Mueller com Cohen tenen interès en un acord de llarg abast, però qui té la paella pel mànec és Robert Mueller donat que ja és pública prou informació per saber que Michael Cohen podria acabar els seus dies a la presó. I això implica que si vol sortir-ne, haurà d'entregar el cap del president Trump.
El cert és que l'acusació pública i la declaració de Michael Cohen davant el jutge tot just abans de declarar-se culpable són elements prou forts per imputar i acusar Donald Trump. A més a més, hi ha causes en joc pendents a Nova York -on el president Trump no pot indultar gràcies a la iniciativa de l' exfiscal general de Nova York, Eric Schneiderman i Barbara Underwood (la seva segona)-. Així que hi ha tres estratègies possibles:
- Imputar Donald Trump i que a causa de la immunitat presidencial la cosa acabi al Suprem.
- Imputar i suspendre el procés legal fins que Trump abandoni la Casa Blanca.
- Imputar, acusar i desallotjar-lo de la presidència a través dels tribunals.
Tant la primera com la tercera semblen massa arriscades i amb poques perspectives així que el sentit comú diu que Mueller optarà, abans o després, per la segona. El que implica és que les midterms del vinent mes de novembre seran decisives, ja que si els demòcrates recuperen una de les dues càmeres, podran blocar l'acció legislativa trumpista i si aconsegueix les dues, podria iniciar un procediment d'impeachment.
McCain, DEP
L'altra notícia destacada ha estat la mort del Senador John McCain. En les seves últimes voluntats el Senat ha volgut que George Busch i Barack Obama facin els discursos de comiat i, a més, no ha convidat el president Trump (tot i que podria anar-hi igualment si la família el convida). La mort de McCain ha deixat un spillover inesperat: els republicans tenen ara 49 senadors al Congrés i per tant no podran confirmar al nominat al Tribunal Suprem fins després de les eleccions de novembre, assumint que renovaran la majoria que ara tenen (51-49). Les enquestes estan molt ajustades i en molts casos els demòcrates guanyen ambdues càmeres. Tant les midterms com el KremlinGate entren en dos mesos vibrants que, segur, seran decisius per a la presidència de Donald Trump.