El consum de pa i cereal normalment té una relació inversa amb el creixement de l'economia. En èpoques de crisi, incrementa el seu consum, mentre que en èpoques de bonança, es redueix. La caiguda d'un 8% de la despesa en aquests aliments el 2017 respecte a l'any anterior és una prova, doncs, de la recuperació de l'economia. Així es desprèn de l'estudi de l'Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya, presentat aquest dijous. L'informe posa de manifest que la despesaalimentària de les llars catalanes durant el 2017 ha baixat un 1,2%, cosa que s'explica perquè durant els anys de recessió va ser un dels elements del consum total que menys va frenar la seva despesa, segons ha explicat el catedràtic d'economia aplicada de la UAB, Josep Oliver. En contrast, el consum total de les famílies a Catalunya durant el 2017 ha crescut un 4,1% i arriba als 77.368 milions d'euros.
Per a l'economista, ens trobem en un triple xoc que transforma el consum de les llars. D'una banda, l'envelliment de la població, ja que les persones més grans tendeixen a consumir menys. En segon lloc, la polarització de les rendes, amb una caiguda de les famílies que ingressen menys de 2.000 euros al mes i augmenten les que tenen uns ingressos superiors. I finalment el creixement d'un 0,9% de noves llars, tant per la immigració com per la sortida dels joves de les famílies. De fet, un dels increments més grans es produeix en les llars unipersonals, és a dir, aquelles formades per un sol membre, mentre que cauen les de 3 o més membres. Tot això produeix profundes transformacions socials que inevitablement afecten el consum.
L'envelliment, la polarització de les rendes i el creixement de llars transformen el consum
I és que, mentre que les famílies joves (entre 16 i 44 anys), són les que consumeixen més en alimentació, amb un increment del 3,9% respecte a l'any anterior, també són el grup on s'han format menys llars noves. Una dada que contrasta amb les llars de més de 65 anys, que incrementen en nombre però redueixen el consum.
Oliver ha destacat també que actualment el consum alimentari a Catalunya representa un 17,5% del consum total de les famílies, una reducció respecte al 18,4% de l'any anterior. Segons l'economista, aquesta tendència hauria de continuar així l'any vinent i situar-se al voltant del 16%, com la majoria de països europeus i que demostraria la plena recuperació de l'economia.
Retorn a la dieta mediterrània
Analitzant en profunditat els productes que conformen la cistella de la compra en alimentació de les llars catalanes, s'observa un cert retorn cap als productes que conformen la dieta mediterrània. L'estudi posa de manifest la caiguda de la despesa en pa i cereals (-8%), olis i greixos (-5,6%), carn (-3,4%) i peix (-3,2%). En canvi, el cafè, te i altres begudes no alcohòliques creix prop del 6%, la fruita avança un 4,4%, les configures, mel, xocolata i gelats augmenten un 4%, els sucs i refrescos un 2,3% i les hortalisses, llegums i tubercles un 1,4%. "S'observa la tendència cap a productes més saludables i la moda pel vegetarianisme o veganisme", afirma Oliver. Un fet molt positiu per a l'economista, ja que "la dieta mediterrània fa que l'esperança de vida augmenti fins a una de les més altes del món".