Que el moment actual econòmic està carregat d’incerteses no és cap novetat. “La guerra d’Ucraïna ens està canviant tots els esquemes”, apunta Miguel Trias, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, “encara que realment els reptes de l’economia no provenen d’aquesta guerra: el problema energètic i la pujada del preu de l’energia -imparable en l’últim trimestre de l’any 2021-, per exemple, ja afloraven molt abans.” I s’hi sumen molts altres reptes, com pal·liar els efectes de la pandèmia i la crisi sanitària, liderar la transformació tecnològica, impulsar l’ocupació i respondre a les noves necessitats del mercat laboral o reformular la fiscalitat i la relació publicoprivada per tal d’incrementar la competitivitat, tant de les administracions com de les empreses.
Aquests reptes de l’economia espanyola han estat, de fet, els protagonistes d’una taula de debat de la Reunió del Cercle d’Economia que ha comptat amb els principals representants del teixit empresarial de tot el territori espanyol: José Luis Bonet, president de la Cámara de España, José Galíndez, president del Círculo de Empresarios Vascos, Manuel Pérez-Sala, president del Círculo de Empresarios i Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball. La taula, moderada per Trias ha estat marcada per un relatiu optimisme i ha conclòs amb un llistat de deures que uns i altres han posat -en representació de l’empresariat- als dirigents de l’economia espanyola.
En recollim els més destacats. Dotze, un per cada mes de l’any:
1. Accessibilitat de la pime als fons Next Generation
Per a Espanya, “l’oportunitat dels fons Next Generation és històrica”, ha apuntat Bonet. “Ens donen el finançament per fer la transformació necessària quant a sostenibilitat i digitalització, que ens permetrà assolir unes bases per ser més productius i eficients.” Una oportunitat, però, que no servirà de res si no arriba realment al teixit empresarial, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses. “Els fons no seran un èxit si no arriben a les pimes”, ha conclòs Bonet.
2. Visió i posicionament internacional
La Reunió del Cercle d’Economia d’enguany s’ha fet en clau europeista. “Fora d’Europa fa fred”, indicava Javier Faus dies abans de la trobada econòmica, a la presentació de la Nota d’Opinió del Cercle. I sembla que l’empresariat comparteix aquesta visió: “El nostre destí és Europa”, ha afirmat Pérez-Sala, remarcant la necessitat d’establir “una política energètica comuna, una política de defensa comuna i una política internacional comuna”. El president del Círculo de Empresarios creu que només així Espanya sortirà de la“irrellevància internacional”.
Pérez-Sala: “El nostre destí és Europa”
3. Potenciar la competitivitat des de les Administracions
“Només serem empreses competitives, si estem a un territori competitiu”, ha apuntat Galíndez. I per a ser-ho, cal “atraure talent, capital i generar dinamisme social per tal que puguin sorgir idees i projectes empresarials”. Galíndez parla del País Basc, però Sánchez Llibre trasllada el mateix missatge a les administracions locals, posant l’exemple en Lleida. Segons un estudi presentat per la Cambra de Comerç de Lleida i la Foment, en els últims mesos, 425 empreses han marxat de Lleida i han anat a altres regions per la “ineficiència de l’Administració”. Davant d’aquesta situació, Sánchez Llibre ha remarcat la necessitat d’acabar amb les ineficiències de les administracions i millorar la seva competitivitat, justament per ajudar el teixit empresarial a ser més competitiu.
4. Reduir l’excessiva regulació
L’excessiva regulació és també un fre per a la competitivitat. Per això, la pauta que proposa Galíndez és molt clara: el president del Círculo de Empresarios Vascos anima l’Administració a “tenir un departament que es dediqui justament a la desregulació”.
5. Harmonitzar la fiscalització
La necessitat de reformular la fiscalització ha estat en boca de tots els representants de l’empresariat, i el gran protagonista ha estat l’impost del patrimoni. “Reduir l’impost de patrimoni incrementaria l’atracció empresarial”, ha indicat Galíndez, qui ha criticat que aquest impost representa l’1% de tota la recaptació del País Basc. Sánchez Llibre l’ha titllat “d’impost confiscatori” i ha indicat que, si s’eliminés, “es resoldrien molts problemes entre comunitats autònomes”.
Pérez-Sala també creu que s’hauria d’eliminar, per tal d’alinear-nos amb la fiscalitat d’Europa: “la reforma fiscal ha d’anar cap a l’harmonització amb Europa”.
6. Apropar la universitat a l’empresa
El mercat laboral viu un procés de transformació i la universitat ha de ser capaç de respondre a les noves necessitats de les empreses. Segons Galíndez, “hi ha una desconnexió molt gran entre l’empresa i la universitat” i s’ha d’apropar la universitat a l’empresa, justament, “per reduir l’atur juvenil”.
Galíndez: "Hi ha una desconnexió molt gran entre l’empresa i la universitat”
7. Afrontar el repte demogràfic de la despoblació
Galíndez, en representació de l’empresariat del País Basc, ha demanat a l’Administració atendre el problema de despoblació que viu el territori, especialment patent en l’àmbit educatiu. “Volem que el País Basc continuï sent un territori atractiu on viure, treballar i estudiar”.
8. Reforma laboral que resolgui la desocupació
Les últimes dades de l’atur publicades pel Ministeri de Treball reflecteixen una tendència positiva en el mercat laboral: la desocupació s’ha reduït i ha aconseguit la xifra més baixa dels últims 14 anys i, a més, els contractes indefinits han representat la meitat de la contractació. Les xifres, però, no contenten Pérez-Sala, qui ha demanat una reforma laboral que aconsegueixi rebaixar la taxa de desocupació fins al 7%.
9. Decisions governamentals previsibles
Davant el moment d’incertesa que viu l’empresariat, Sánchez Llibre ha demanat que les decisions governamentals siguin més previsibles per tal de rebaixar aquesta incertesa i tensió.
10. Apostar pel creixement
Sánchez Llibre ha fet una picada d’ullet a Ada Colau, fent referència al debat d’ahir, en el primer dia de la Reunió del Cercle, envers el moment i el model econòmic de la ciutat de Barcelona. “Els empresaris catalans continuarem defensant polítiques que vagin en la direcció del creixement econòmic de la ciutat”, ha apuntat, afegint: “estem a favor de l’ampliació de l’aeroport, de permetre la mobilitat dels cotxes, de la llibertat dels ciutadans, del comerç, de la hosteleria…”
11. Lluitar contra l’economia submergida
En la defensa per un ecosistema fiscal competitiu, Sánchez-Lliure ha sumat un repte molt concret: lluitar contra l’economia submergida, “que representa el 25% del PIB. Si reduïm aquest 25 en un 10, aconseguiríem recaptar a Espanya 33.000 milions d’euros i aflorarien un milió de llocs de treball que ara estan submergits”.
12. Racionalitzar la despesa pública
En aquest context d’inflació en què el ciutadà s’està estrenyent el cinturó, els representants de l’empresariat han apuntat que les administracions han de fer el mateix. Segons Sánchez Llibre, s’ha de “racionalitzar la despesa pública i reduir l’impost sobre la renda per al que els ciutadans puguin recuperar cert nivell adquisitiu”.