A grans trets, la fotografia de l’economia catalana és difícilment millorable. El país suma quatre anys de creixement robust i les previsions indiquen un augment del 3% en el PIB per aquest 2018, un índex similar al registrat al 2017. De fet, l'economia catalana ha crescut un 3,3% al primer trimestre, quatre dècimes per sobre del PIB espanyol. Les exportacions i inversions estrangeres creixen igualment a bon ritme, compensant així la progressiva pèrdua del mercat interior que es va arrossegant des de l’esclat de la crisi al 2008. Malgrat tot, el país té deures pendents de resoldre si vol que aquest creixement sigui consolidat i serveixi per aguantar millor el proper període de desacceleració.
“Els patró de creixement de la productivitat actual és millor que l’anterior a la crisi, però ens hem de preguntar quina part s’explica per la destrucció d’ocupació i quin és el valor de les nostres exportacions”, resumeix el professor de la Universitat Pompeu Fabra, Xavier Cuadras, al 3er Congrès d’Economia i Empresa de Catalunya, organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC).
Sobre la qualitat del treball, el professor recorda que la taxa de pobresa entre els treballadors a Catalunya es la quarta més alta d’Europa, només per darrere de Romania, Grècia i Espanya. A aquesta evident situació de precarietat, Cuadras hi afegeix una perspectiva de futur alarmant. “Entre el 35% i el 47% dels llocs a Catalunya tenen un risc d’automatització elevat. No vol dir que hagin de desaparèixer en els següents anys, però sí que hauria de portar a diversos sectors a canviar la seva relació amb el mercat de treball”, adverteix.
Cuadras: “Entre el 35% i el 47% dels llocs a Catalunya tenen un risc d’automatització elevat"
El professor lliga aquest fet a la “polarització actual del mercat de treball, on cada cop hi ha més distància entre els llocs més i menys remunerats i s’està aprimant la franja del mig, amb els problemes de desigualtat que això comporta”.
La precarització dels mercats laborals també està lligada a l’impacte massiu que va tenir la crisi sobre els indicadors de pobresa. Cuadras considera que Catalunya té una “reflexió pendent sobre els mecanismes de protecció social que posa a l’abast de la societat”, però incideix en un problema específic, com és la pobresa femenina. “A diferència de la masculina, que va al ritme dels cicles econòmics, la pobresa femenina s’està convertint en un problema estructural que cal abordar”.
Exportacions de més valor
L’altra gran repte per l’economia catalana, segons els experts, és la millora en la qualitat de la producció industrial. Les dades d’exportacions dels darrers anys són excel·lents, però una mirada en detall evidencia alguns problemes estructurals. “Les exportacions amb més pes són les de valor tecnològic baix, i això és un element a canviar”, avança Cuadras. Malgrat tot, el professor detecta un canvi de tendència en els darrers cinc anys, en els que hi ha més pes de productes tecnològicament sofisticats a l’exterior.
El professor també admet els problemes que suposa interpretar aquest tipus d’estadístiques. “A nivell acadèmic es considera que les exportacions alimentàries són de baix valor tecnològic, quan la realitat és que és un sector molt desenvolupat a nivell tècnic.
La incertesa social i política
En l’anàlisi del futur immediat de l’economia catalana no es pot deixar de banda el context socio-polític actual. Cuadras adverteix de “la manca de maniobra davant de possibles shocks econòmics” que tenen els governs autonòmics pels seus alts ratis d’endeutament i considera que “cal modificar el sistema de finançament” si es vol superar aquesta dificultat.
Mas: "Hem de deslligar el desenvolupament econòmic de la precarietat, reduir l'abandonament escolar, apujar la inversió en R+D per enfocar-nos en l'economia del coneixement"
Malgrat tot, els indicadors mostren com el procés independentista, i especialment el post-referèndum de l’1 d’octubre, no han tingut una gran afectació sobre el desenvolupament de l’economia catalana. Així ho veu la directora d’Anàlisi Econòmica del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, que denuncia la “irresponsabilitat del discurs de la por”.
Mas recorda que les previsions més alarmistes que van sortir desprès del referèndum no tenien una base sòlida sobre la que sustentar-se. “Institucions com l’AIReF van rebaixar les previsions de creixement per Catalunya a un 0,4% per l’últim trimestre de 2017, i ho van fer comptant amb només el 6,7% dels indicadors necessaris per fer aquests estudis. La realitat al final és que el creixement va ser d’un 0,8%”.
La representant de la Generalitat recorda que al 2017 es van millorar els indicadors d’exportacions i d’inversions estrangeres, mentre que els canvis de domicili d’empreses que es van produir des de l’octubre no han derivat, de moment, en trasllats de centres productius ni de treballadors. Malgrat tot, Mas adverteix que “no es pot caure en l’autocomplaença” i llista els deures de l’economia catalana pel futur. “Per tenir un creixement consolidat cal deslligar el desenvolupament econòmic de la precarietat, hem de reduir les quotes d’abandonament escolar i hem de pujar en inversió en R+D per enfocar-nos cap a l’economia del coneixement, com fan els països del nostre entorn”.