• Economia
  • Des de Brussel·les: diamants, el negoci que brilla a la ciutat d’Anvers

Des de Brussel·les: diamants, el negoci que brilla a la ciutat d’Anvers

El 84% d’aquests minerals en brut passen per la capital de Flandes, però estan en el punt de mira des de la guerra a Ucraïna

El Grote Markt i la Font de Brabo a Anvers | iStock
El Grote Markt i la Font de Brabo a Anvers | iStock
Barcelona
19 de Març de 2023
Act. 26 de Maig de 2023

La ciutat d’Anvers és la capital de Flandes, la regió del nord de Bèlgica, amb el més alt nivell adquisitiu del país. Coneguda per ser punt d’atracció per anar de compres i lloc on s’instal·len les grans botigues internacionals, és la ciutat amb un dels ports més importants d’Europa. És moderna i atractiva, però que cavalca harmoniosament amb el seu passat històric, amb una arquitectura que deixa bocabadat a tothom, per exemple, amb la seva estació de tren, una de les més espectaculars del món, construïda entre finals del segle XIX i principis del XX. Però Anvers també és des de fa cinc segles un dels principals centres de diamants del món

A tocar de la seva cèlebre estació de tren, es troba el barri amb el major nombre de botigues i llocs especialitzats en diamants. En tan sols un kilòmetre quadrat, operen 1.600 comerciants d’aquestes pedres precioses. El 84% de tots els diamants en brut i el 50% dels tallats al món passen per la ciutat. La gran majoria són comprats i negociats en brut en una subhasta, després són tallats a l’estranger (sobretot a l’Índia) i tornen a Anvers per ser venuts. Segons les últimes dades, el 2021 es van negociar 193.200.000 de quirats de diamants en brut i tallats, amb un valor de 37.200.000.000 de dòlars. 

Seu de l'administració portuària d'Anvers, dissenyada per la famosa arquitecta iraní Zaha Hadid | iStock
Seu de l'administració portuària d'Anvers, dissenyada per la famosa arquitecta iraní Zaha Hadid | iStock

Anvers va començar ja a despuntar al segle XVI com una de les ciutats on transitava gairebé la meitat del comerç mundial. Des del 1447, és el principal nucli comercial de diamants, i després del 1492, amb l’expulsió dels jueus de la península Ibèrica, molts van recalar a la ciutat —on ja s’hi havia instal·lat una important comunitat d’aquesta religió— i es van dedicar al comerç de diamants, sucre i espècies. 

Actualment, la gran majoria de jueus del país que viuen en aquesta ciutat són haredim o ultraortodoxes i molts treballen en el negoci dels diamants. És una de les majors comunitats fora d’Israel, amb 20.000 persones, tot i que el 65% de la població abans de la II Guerra Mundial va ser assassinada. Encara ara, dins del sector del diamant, moltes tradicions jueves continuen vigents. Per exemple, quan es ven una d’aquestes pedres precioses, el comprador i el venedor s’estreteixen la mà i pronuncien les paraules “mazal um o oevraha”, que es podria traduir com a “sort i benedicció”. 

Justament per ser un dels principals llocs per comerciar les pedres, una de les especialitats dels experts d’Anvers és polir els diamants, en què el tallador divideix i talla la pedra en trossos més petits. Un diamant en brut gran pot trigar a tallar-se des de setmanes a mesos, els més petits es poden fer en qüestió de dues hores. 

Comunidad judía ultraortodoxa en Amberes | iStock
Comunitat jueva ultraortodoxa a Anvers | iStock

La gran majoria de pedres provenen del continent africà, però també de Rússia. Després del gas i del petroli, és el tercer dels productes que més exporta, amb uns beneficis per la venda de pedres de 4.000 milions d’euros. Una quarta part d’aquests minerals en brut que s’importen a Anvers provenen del país. 

Fins ara, tot i la invasió d’Ucraïna i les peticions de diversos països —també del govern de Volodímir Zelenski—, Moscou s’ha deslliurat de les sancions als seus diamants, els Estats Units sí que hi han aplicat un veto, però que segons els experts després de ser tallats i polits recalen sense problemes dins del mercat europeu, i després venuts a l’altra banda de l’Atlàntic, per la qual cosa es considera que les sancions no funcionen. 

Pel govern belga, les sancions europees no serien útils perquè l’impacte seria “zero” per a Rússia, en canvi, s’està estudiant juntament entre la UE en cooperació amb els països del G7 que se segueixi una traçabilitat de les pedres —de la mateixa manera que es fa amb els diamants de sang, aquells minerals que provenen de països en guerra i financen milícies— per conèixer el seu origen. 

Amb tot, el govern flamenc liderat pel partit nacionalista flamenc (N-VA) i que el seu líder és l’alcalde d’Anvers, Bart de Wever, sempre s’hi ha negat i no considera que s’hagi d’aplicar cap sanció a un sector que afectaria considerablement a l’economia de Bèlgica (el 5% del total de les exportacions del país provenen del comerç de pedres precioses). A més, segons fonts comunitàries, les exportacions cap a la UE de diamants provinents de Rússia han caigut un 75% en el 2022. Així i tot, el passat gener van augmentar un 36% respecte a l’any anterior.