Dídac Lee (Figueres, 1974) és cofundador i managing partner de Galdana Ventures i exdirectiu del Barça. És partidari d'escoltar tothom, però amb "sordera selectiva" i s'ha dedicat tota la seva vida a emprendre perquè creu que "quan una cosa no existeix, s'ha de crear". Ha invertit en grans startups com Badi, Housfy, o Glovo i ha recollit premis com el de millor emprenedor tecnològic per la Universitat de Cambridge, Premi Nacional d'Internet de la Generalitat, Premi Jove empresari d'Aijec o Premi Ferrer Salat de Foment del Treball, entre molts d'altres.
Quedem per fer un cafè a la Bodega Joan de Barcelona plena de fotografies i samarretes del Barça. Lee admet que creu poc en la sort i molt en les conviccions i cita a Josep Pla i Bruce Lee en una entrevista a VIA Empresa més de passat i futur que de present.Tempus fugit, que diuen. "Tinc tendència a quedar-me amb la part bona de les coses", assegura.
"Un dia mai és igual que l'anterior", defensa. Comencem pel final: com han sigut els últims dies al Barça?
És una barreja de sentiments. Han sigut 10 anys i mig, però a la vida és tot temporal. Molt orgullós i content de la feina que he tingut el privilegi de poder realitzar, he complert un somni de petit.
Fotografia d'Àngel Bravo
Quedi's amb un moment.
Hi ha moltíssimes fites! Recordo que feia dues setmanes que havia començat al Barça i vaig fer la gira d'Àsia amb el primer equip. Va ser un dels dies més meravellosos que he passat al club perquè vaig fer una roda de premsa a Pequin amb Pep Guardiola o Leo Messi. No coneixia a cap dels dos, estava al seu costat i no sabia si demanar-los un autògraf [Riu]. Va significar molt poder representar el Barça en el país dels meus pares; un motiu de gran orgull.
Fa uns anys també ens van donar el premi a millor club esportiu digital de la Xina que em va fer especial il·lusió. Hem pogut presentar projectes com l'OTT, Barça Studios que crec que és el futur del club i em quedo amb l'equip digital i tecnològic que s'ha creat. La col·lecció de bons moments és infinita i el més maco del Barça és que cada dia passen coses. És com una muntanya russa de sentiments i jo tinc tendència a quedar-me amb la part bona de les coses.
"El Barça és una muntanya russa de sentiments i el Barça Studios és el futur del club"
El llegat Lee: el Barça és el número 1 en Sports Digital i per tant, club de futbol líder del món en seguidors i interaccions a xarxes socials.
Seguidors i interaccions és més fàcil de comprovar, però facturació és més opaca i no hi ha dades públiques que es comparteixin. Si el Barça no és el club que més monetitza del món, almenys deu ser dels primers. Hi ha la monetització del fan digital que és directa i indirecta. La primera és a través d'Internet, però quan ho vens als espònsors es té en compte quants seguidors tens a les xarxes. Les xarxes ajuden molt al club a l'hora de vendre i això es pot imputar d'una forma o d'una altra. Rakuten és un exemple: quina part del què paguen s'atribueix a digital?
Com ha sigut l’estratègia per aconseguir aquest lideratge digital?
S'ha d'entendre sempre l'entorn. La societat no estava en general digitalitzada fa 11 anys quan jo vaig entrar al Barça. Pensa que l'iPhone té 14 anys i Twitter portava poc temps. Estem parlant d'una època que era totalment analògica i la part digital es veia com un tema simpàtic i friqui més que una necessitat. Jo vaig tenir molt clar des del primer moment que l'única manera de fer bo que el Barça és una marca global és apropar el club als seguidors de tot el món a través del digital.
"La meva gran obsessió era globalitzar el club a través de les noves tecnologies i pensar en el soci"
Trencar fronteres.
Va estar inspirat en el viatge de la gira asiàtica on em vaig adonar de la quantitat de seguidors que té el club arreu del món. Vam aterrar a les tantes de la matinada a Pequin i hi havia més de 2.000 seguidors esperant-nos. Les gires són molt limitades, no les pots fer sovint pel seu cost econòmic i logístic. Però, la meva gran obsessió era globalitzar el club a través de les noves tecnologies i això no és incompatible amb ser un club super local. Pensar en Estats Units, la Xina o Llatinoamèrica però també en el soci. La marca que millor ens ha funcionat és la del seient lliure; avui és dona per fet però quan ho vam llançar per gestionar-ho online no era tan fàcil. És compatible ser global i local.
La filosofia glocal!
Això ja ho deia Josep Pla, contra més local... Més global. Ser local i ambiciós al món, mantenir-se a prop del soci. La nostra pàgina web ha de parlar de la ciutat, el territori, Catalunya i donar a conèixer el Barça. La part local ens fa genuïns i autèntics, ens fa tenir narrativa de club però la globalitat ens dóna mida per poder mantenir-nos ben fidels a les arrels.
Fotografia d'Àngel Bravo
El Barça pot facturar més de 300 MEUR l'any 2025 gràcies a la digitalització, apuntava a Efe.
Hi ha tres parts: buscar la teva audiència allà on està amb les xarxes socials, fidelitzar i enganxar l'audiència amb les línies d'interacció i per últim, la monetització. El Barça té moltes maneres de monetitzar, podem vendre productes directament a través del comerç electrònic, tiquets per Internet i optimització amb preus dinàmics a través d'algoritmes que tenen en compte la disponibilitat o la demanda.
Crec molt en els continguts prèmium, em sento molt orgullós d'haver produït el Match Day i haver-lo venut a Netflix i a Llatinoamèrica. Per cert, hem estat al top 3 de continguts més vistos de Netflix durant mesos... Que un club de futbol produeixi contingut audiovisual i es vengui a través de Netflix superant La Casa de Papel és un èxit! Això només es pot fer si tens una marca tan potent com el Barça. La futura monetització serà clarament a través dels continguts audiovisuals.
"Que un club de futbol produeixi contingut audiovisual i es vengui a través de Netflix superant 'La Casa de Papel' és un èxit!"
Quin impacte ha tingut la covid-19?
Amb el coronavirus s'ha accelerat, abans fer un Zoom era molt estrany i encara més si estaves a la mateixa ciutat. Plataformes com Netflix o Disney+ fan que la gent consumeixi aquests continguts de forma més natural. Si haguéssim impulsat la televisió del Barça per Internet fa sis anys probablement no hauria tingut èxit perquè llavors ningú consumia. Ens hem sumat a l'onada de consum de continguts a Internet.
Tota idea necessita el seu moment.
Totalment d'acord. Hem tingut la sort de què han aparegut les plataformes de streaming en una època on hem pogut mostrar el projecte que portàvem treballant des de fa una dècada. Crec molt poc en la sort perquè cadascú es crea la seva pròpia sort. Tots els projectes que hem anat fent amb el Barça han vist la llum del mercat aquests últims mesos. Imagina't si arribem a plegar abans... El corona és una desgràcia, però a nosaltres ens ha afavorit. Portàvem 10 anys treballant-hi.
L'he escoltat dir més d’un cop que "el gran competidor del Barça és el Fortnite".
Les noves audiències d'entre 10 i 16 anys consumeixen els continguts de forma molt diferent. Acció, reacció, "ho vull ara", interacció... Això fa que fenòmens com Fornite, Roblox o Minecraft siguin les noves tendències. Avui en dia es juga a un videojoc, es parla amb els amics, es veu un Youtuber, s'aprèn, es riu o es comparteix. Aquests patrons de consum són nous i això també afecta el club de futbol. Les plataformes són 24/7 i la intenció de la TV+ i el Barça Studios és que el nostre negoci també sigui 24/7.
Fotografia d'Àngel Bravo
Per un costat, tens els continguts esportius que és allò que ja teníem i per l'altre costat, es generen molts continguts més enfocats al món de l'entreteniment. A Twitch vam col·laborar amb l'Ibai Llanos. Quan jo parlava d'això, tothom em mirava com si estigués boig, però hem creat una nova manera de comunicar i arribar als nostres seguidors més orientada a l'entreteniment que als esports. Aquest és el nou codi de comunicació amb les noves audiències.
No importa quina sigui la teva marca, però t'has d'adaptar al consumidor i parlar en el seu idioma i codi de comunicació, amb els seus costums i la seva cultura. Quan anem a la Xina, la nostra web és purament xinesa, feta per xinesos i per a públic xinès. No és una traducció de la nostra web en català, sinó una adaptació a la idiosincràsia d'aquell mercat.
"Els joves han de triar entre veure un partit del Barça, jugar al Fortnite o veure Youtube"
La comunicació també és cultura.
Totalment, és com els e-sports. El primer cop que ho vaig veure és quan em vaig adonar que m'estava fent gran, una mica com quan jo li parlava de Twitter a Sandro Rosell. És entreteniment, quan veus al Barça jugant per la televisió tu no estàs fent esport; doncs el mateix quan veus algú jugant a un videojoc. És una tendència i quan parlo de competència és quelcom que pot substituir. El nostre rival esportiu no és ben bé una competència perquè si ets del Barça ets del Barça, però els joves han de triar entre veure un partit, jugar al Fortnite o veure Youtube.
D’on sorgeix la idea de Barça Studios?
És una idea de Josep Maria Bartomeu arran d'un documental que es va fer de Luis Enrique i va proposar fer una productora de continguts. El Barça ho està fent molt bé, tenim els drets audiovisuals venuts i ja hi ha molts mitjans parlant d'esports. La visió és fer servir els actius que té el Barça (instal·lacions, marca, seguidors al món) per crear continguts que comparteixin els valors del club i que siguin més d'entreteniment que d'esport.
Per exemple?
Lebron James va crear una productora per fer un vídeo quan va fitxar per Cleveland i aquesta productora quasi que factura més que ell. El Barça té una gran quantitat d'actius i podem crear continguts interessants i segmentats. No pots pensar que tota l'audiència és igual.
Fotografia d'Àngel Bravo
Què hauria de produir Barça Studios?
Hi ha alguns projectes en marxa com una sèrie de dibuixos animats amb Talent Explorer on hi ha l'escut del Barça i es parla del Camp Nou en un segon pla. És igual si t'agrada el futbol o ets del Barça, aquesta sèrie t'entretindrà i potser així et fas del club. També vam anunciar una sèrie amb l'Albert Espinosa. Imagina't polseres vermelles amb l'ambientació del Barça i La Masia. Com un jove arriba a jugar al primer equip i després és entrenador. Això et dóna valor, fas marca Barça i Catalunya.
Més que un club?
El Barça no és una empresa, és un sentiment que s'ha de difondre arreu del món amb un llenguatge universal. També tenim documentals, estem preparant una pel·lícula sobre futbol femení o la igualtat de gènere. S'ha d'aprofitar el vehicle per transmetre una sèrie de missatges i valors. El que importa realment és el contingut, tant de bo algun dia es pugui fer una sèrie de ficció a la Xina amb actors xinesos i el mateix als Estats Units. Hi ha moltes formes de viure el Barça.
Qui és el Mickey Mouse del Barça?
Les estrelles són els nostres Mickey Mouse i per això has de treballar amb els millors. Ara estem preparant un tema amb Lebron James.
"El Barça no és una empresa, és un sentiment que s'ha de difondre arreu del món amb un llenguatge universal"
Barça Studios, Barça Innovation Hub, Barça Licensing & Merchandising, Barça Academies… Més que una empresa?
Tot és compatible. El Barça és el que és pel sentiment de pertinença, amb la rigorositat d'una empresa. S'ha de respectar el sentiment local i global que tothom viu de forma diferent, no hi ha una única manera i a cada lloc es viu de diferents formes. Però, quan parlem d'una entitat amb una marca tan potent s'ha de saber gestionar bé perquè això perduri en el temps. Crec en una gestió professional i sense que hagi de ser una S.A. Ara bé, tenim un model pervers amb els avals.
Acabem pel començament: Als 21 anys va deixar enginyeria informàtica i va crear Inspirit, el hòlding d’empreses de base tecnològica que dirigeix.
Sóc de Figueres i em sento molt figuerenc. No trobava cap empresa que complís tot allò que volia i quan una cosa no existeix, s'ha de crear. Vaig estudiar informàtica i em vaig adonar del potencial que tenia Internet. Vaig començar sense res, a un pis de Girona, amb els meus pares enfadats perquè volien que acabés la carrera abans que emprendre.
No els hi va fer cas.
De tant en tant, no està malament escoltar a tothom però tenir una mica de sordera selectiva. Ara ho penso i em dóna vertigen. Em veig igual que quan tenia 21 anys, però ja no els tinc. Va sorgir una mica així, per inconsciència. Sempre he sigut una persona que quan veu una cosa molt clara, s'hi tira de cap i no m'ha importat mai el què diran o diuen els experts. És com ho he fet amb el Barça; fa 10 anys parlar de digitalització és com parlar ara de tokenitzar el club amb blockchain. Quan un té una convicció, s'hi ha d'anar a cap!
"No està malament escoltar a tothom però s'ha de tenir una mica de sordera selectiva"
Referents?
Els meus referents sempre han sigut els meus socis que són una mica més grans que jo. He après i aprenc molt d'ells. És un privilegi.
També és cofundador i managing partner de Galdana Ventures. Al llarg de la vida ha fundat més de 15 empreses. Es necessita heroïcitat per crear una empresa?
Tant se val què facis, siguis empresari, emprenedor o periodista. Tot requereix heroïcitat. Tot allò que val la pena a la vida, desafortunadament costa. No hi ha dreceres. El meu resum és que fa 25 anys que treballo, de dilluns a dissabte, cada dia 14 o 15 hores. He treballat sempre en el mateix que és allò que m'entusiasma.
Fotografia d'Àngel Bravo
També ha invertit com a business angel a Badi, Housfy, Glovo, Exoticca o Paack. En què es fixa a l’hora d’invertir en una startup?
La tasca de business angel té un component més social que financer. Sóc inversor de Galdana i ser business angel és una forma de retorn a la societat. L'únic que sé fer és això i un ha de tornar a la societat allò que se li dóna bé. Vull ajudar a la gent i buscar-los diners. El fet d'entrar jo també ajuda a què altres inverteixin.
"La tasca de 'business angel' té un component més social que financer"
L'inversor acompanya més que finança.
No pots estalviar-li a algú que se la foti, però sí que pots fer que algú se la foti més de pressa, que li faci menys mal i que s'aixequi. Ajudar algú a què no se la foti és molt difícil perquè el context, la vida i els negocis són diferents. No existeixen regles fixes. L'emprenedor està molt sol, jo intento acompanyar en allò que necessiti. Compartir-ho i fer challenges.
També ha sigut guardonat com a millor mentor europeu de startups. Què ha de tenir un bon mentor?
És impossible ser mentor de quelcom que no s'ha fet abans. És com tot a la vida. La clau d'un mentor és tenir experiència rellevant en allò que està ajudant i sobretot no donar solucions sinó fer preguntes. Això ho deia Bruce Lee, el millor mestre és el que fa les preguntes i no el que dóna les respostes. Les respostes les ha de trobar l'emprenedor.
Quedi's amb un últim consell per a joves emprenedors.
Al final, no existeixen regles fixes. L'única cosa fixa que hi ha és que ens equivoquem. Escoltar molts consells és perillós, quan emprens molta gent et diu moltes coses però és perillós perquè el que els hi va funcionar a ells potser no et funcionarà a tu. Crec poc en els consells i molt en ajudar a trobar les respostes per un mateix. Potser és una mica místic.