Enguany, el temps ha sigut un aliat i ha permès que la bola de neu comenci a rodar abans. El tret de sortida l'ha donat l'estació de Baqueira Beret al Pirineu lleidatà, que va obrir les portes el passat 23 de novembre. Les aplicacions per gestionar les reserves de les pistes i els restaurants són una de les novetats d'una temporada, en la qual per primera vegada des de l'any 2016, l'estació aranesa i la de Port del Compte apujaran el preu del forfet. La tecnologia és un altre de les protagonistes de les millores d'aquests complexos, els únics que no gestiona totalment o parcialment la Generalitat a través de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). De fet, Baqueira estrena enguany una nova pista, Eth Coret.
Amb l'objectiu de digitalitzar el funcionament de l'estació, l'estació aranesa ha creat un forfet digital. "La intenció és no col·lapsar els accessos i obrir un ventall de possibilitats mitjançant ofertes exclusives i avantatges personalitzats", explica el director comercial de Baqueira Beret, Xavier Ubeira. Aquesta temporada, l'entrada d'un dia a l'estació costarà 54,5 euros, dos més que l'any passat.
Els complexos de gestió privada, com Baqueira Beret i Port del Compte, estrenen pistes i inverteixen en millores per facilitar l'accés dels esquiadors
En el cas de la solsonina Port del Compte, també al Pirineu lleidatà, el forfet s'apuja un euro, passant als 37. El preu a les estacions d'esquí nòrdic s'ha incrementat dels 12 als 12,5 euros. Port del Compte té previst obrir pel pont de la Puríssima. El director, Albert Estella, comenta que un dels reptes de la temporada és "superar els 90.000 esquiadors de l'any passat, tot i que en som conscients que dependrà de la meteorologia".
Facilitar l'accés dels esquiadors
Per fer possible aquest increment de visitants, l'aposta de Port del Compte implica millorar els accessos dels usuaris a les pistes, però també als aparcaments. A més, l'estació ha comprat diverses màquines de neteja de neu i ha protegit alguns talussos. L'estalvi energètic és un altre dels reptes que afronta aquest any el complex. "Estem aconseguint que el nostre consum provingui íntegrament de fonts d'energia renovable", revela Estella. La reducció de la despesa d'aigua s'assoleix mitjançant sistemes de recuperació del desglaç de la neu i de la pluja.
Les cinc que són propietat de la Generalitat congelen les tarifes de l'any passat
A les pistes, s'han ampliat els canons de neu artificial, tot i que seguiran sent de baix consum per acomplir el pla estratègic de l'empresa per rebaixar la despesa energètica.
A l'altra banda, es troben les estacions gestionades per FGC, que són Espot i Port Ainé a Lleida, i La Molina, Núria i Vallter 2000, a Girona. Aquestes han decidit incrementar les tarifes de l'any passat en la majoria dels seus productes. En aquests casos, l'objectiu del Govern és ampliar l'oferta d'esquí, començant pels forfets, i ampliant les activitats als esports, la gastronomia i la natura.
Els clients de Boí Taüll, salvats
L'inici de la temporada de la neu ha estat marcat pel conflicte laboral i judicial que ha patit l'estació pallaresa de Boí Taüll. Finalment, el jutge ha autoritzat la venda de la unitat productiva de l'estació i del ressort a l'empresari reusenc Rafa Fuertes, propietari del portal de turisme i neu Esquiades.com. Gràcies a aquest acord, el complex mantindrà els 53 llocs de treball i podrà iniciar la temporada amb una certa normalitat. La companyia Gestboí, dirigida per Fuertes, passarà a controlar la major part de Boí Taüll. Des del territori s'assegura que sense aquesta operació, l'estació hauria perdut més de la meitat dels clients.
De moment, Boí Taüll seguirà conservant un estatus especial. La propietat la mantindrà la firma Actius de Muntanya, tot i que FGC col·laborarà en la direcció. Està previst que la pròxima campanya es concreti un pla de viabilitat, elaborat per la Generalitat de Catalunya, en el qual es decidirà la seva titularitat. Actius de Muntanya és la propietària de l'estació, però Promocions Turístiques de la Vall era la companyia que gestionava els actius fins que va renunciar al servei. El procés ha finalitzat amb l'adjudicació del lot a Gestboí.
El ressort de Boí Taüll s'ha adjudicat, després d'un llarg litigi judicial, a l'empresa Gestboí i això permet mantenir la cinquantena de llocs de feina
En relació amb l'oferta al visitant, el portal Holidu, un cercador de lloguers de vacances, ha elaborat una classificació dels preus de les estacions d'esquí, tenint en compte el forfet i l'allotjament. La segona més econòmica de l'Estat és Espot Esquí amb 57 euros per dia de mitjana. En quart lloc se situa Port del Compte amb 71 euros. La Molina és la sisena amb 79 euros. La més cara de l'Estat, és Baqueira Beret, on el forfet costa més de 50 euros i un allotjament mitjà, 94. Baqueira és un 46% més car que la segona estació i està un 218% per sobre de la més barata.
L'or blanc dels Pirineus
Els centres d'hivern del Pirineu de Lleida generen més de 2.000 llocs de treball directes. A més, afegint els d'altres sectors, com el de la restauració i l'hoteleria o d'empreses amb oferta complementària a l'esquí, la xifra arriba a les 7.500 persones. L'impacte econòmic directe de les estacions d'esquí del Pirineu de Lleida la temporada passada es calcula que va ser d'uns 228,5 milions d'euros.
Per la Diputació de Lleida, qui ha realitzat aquests càlculs, aquest impacte econòmic és essencial pel desenvolupament de les Terres de Lleida i perquè la gent que ho vulgui, pugui viure al Pirineu. El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha qualificat la neu com a "l'or blanc" del territori i ha alertat que "hem de tornar a la natura allò que ens dóna". En aquest sentit, ha fet una crida a aturar el canvi climàtic.
A més del canvi climàtic, les administracions i les companyies encara tenen diversos reptes pendents amb el negoci de la neu. Establir un model empresarial de gestió que no estigui vinculat a la tutela dels ajuts públics i la desestacionalització de les activitats són alguns dels deures a fer. Ampliar els serveis, digitalitzar-los i obrir l'oferta a més públic són els actius perquè l'economia lleidatana del Pirineu se n'aprofiti dels avantatges del turisme de l'esquí sense la necessitat de dependre en exclusiva d'ells.