El 15% de les baixes laborals són causades per problemes de salut mental. I el percentatge no deixa d'incrementar-se any rere any. Segons un estudi de Fremap, mútua que col·labora amb la Seguretat Social, en el període entre el 2015 i el 2021 les baixes per salut mental es van incrementar un 17,3% a Espanya. La franja més afectada? La més jove: en els menors de 35 anys van augmentar gairebé un 31%.
L'estrès, l'ansietat i la pressió guanyen terreny en l'àmbit laboral a la mateixa velocitat que ho fa també la digitalització del treball. Les noves maneres d'organitzar la feina tenen unes conseqüències en el temps de dedicació a aquesta, en el benestar físic i mental del treballador i en l'entorn del lloc de treball i, fins i tot, de la llar. Conscient d'aquesta vinculació -que pot resultar en una millora de la qualitat de vida de les persones impressionant o desastrosa-, la Comissió Europea va publicar fa tot just un any un Informe sobre la salut mental en el món laboral. En aquest, lamentava "que la salut mental no hagi sigut tractada com a una prioritat de la mateixa manera que la salut física" entre els estats membres de la UE i reclamava "un nou paradigma per comprendre la complexitat de l'àmbit laboral modern en relació amb la salut mental", amb mecanismes per a la prevenció i tractament de l'ansietat, la depressió i l'esgotament professional.
La Comissió Europea lamenta "que la salut mental no hagi sigut tractada com a una prioritat de la mateixa manera que la salut física"
Els canvis que s'estan produint en els últims anys en l'organització del treball responen "a una transició, entre una societat que s'està acabant -la industrial- i una que estem construint: la societat del coneixement, la digital", afirmava aquest dilluns el sociòleg Oriol Homs al palau modernista CaixaForum Macaya en una conferència sobre els reptes de futur de l'organització de treball.
Si abans el model de treball predominant era manual, i fins i tot mecànic, ara és majoritàriament mental i amb un alt component tecnològic. "Aquest canvi comporta intensitat mental. Hem intel·lectualitzat el treball. Utilitzem més el cap i menys les mans, i això provoca més càrrega mental", ha explicat Homs a VIA Empresa, detectant un repte: "fer-ho més senzill". Com? Creant estructures i organitzacions més senzilles i fent un procés d'adaptació de doble sentit: "Necessitem que les persones s'adaptin a les empreses i que les organitzacions de treball també s'adaptin a les persones".
Homs: "Utilitzem més el cap i menys les mans, i això provoca més càrrega mental"
Simplificar-ho, justament, per evitar que més del 15% dels treballadors afirmin treballar més hores de les que s'estableixen als seus contractes laborals, segons dades de l'Enquesta europea sobre les condicions de treball feta per Eurofound. Simplificar-ho també perquè sigui real la flexibilitat i sigui possible exercir la desconnexió digital, considerada com un dret per la Comissió Europea: "El dret a la desconnexió és essencial per garantir el benestar mental dels treballadors".
Més aïllament, menys innovació
Amb el teletreball estalviem despeses de mobilitat, guanyem temps i -segons la llar- també comoditat; però alhora, es disminueixen les relacions socials i, per tant, es propicia cert aïllament professional i social, fet que "repercuteix negativament en la productivitat i la innovació", indica Homs. Aquest és un dels motius pels quals el sociòleg no preveu que el model avanci cap a l'exclusivitat, sinó que s'anirà consolidant el format híbrid. "Els elements tecnològics que tenim no estan capacitats encara per permetre la màxima relació entre les persones; i nosaltres, com a éssers humans, necessitem aquesta part social. La persona humana és com és i no canviarà en una sola dècada", ha afegit.
Justament per aquesta necessitat social, Homs no creu que això hagi de provocar un aïllament en si de la persona: "si no és en el treball, socialitzarà a la vida personal. No anem a un món més aïllat perquè les persones necessiten relacionar-se". Per aquest motiu preveu que el model del cotreball (coworking) mantingui el seu creixement exponencial dels últims anys -només aturat momentàniament per la covid-19-. Ho confirmen, de fet, les previsions de Savills Aguirre Newman: si en l'actualitat els espais flexibles suposen el 4,44% de les oficines de Barcelona, l'any 2030 es preveu que representin el 30% del mercat.
Com serà el professional de la pròxima dècada?
Homs dibuixa un professional del futur més exigent, més qualificat i amb un treball més intel·lectual i mental, fet que comporta tres reptes per a les empreses. El primer, la flexibilitat. El segon, aportar un sentit a la feina per assegurar la implicació del treballador. "Si el professional no connecta mentalment amb allò que fa, no es comprometrà i marxarà. Ha de trobar un sentit a la seva feina, un propòsit amb el qual sentir-se identificat". I aquesta fórmula és vàlida per a qualsevol treball, "fins i tot el d'escombriaire".
El tercer repte: la formació. The future of work is learning. Així es titulava un informe publicat recentment pel Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop) on es planteja, justament, que una organització de treball que actualitza i forma constantment els seus treballadors tindrà més capacitat per enfrontar les noves tendències del món del treball.
Homs: "Si el professional no connecta mentalment amb allò que fa, no es comprometrà i marxarà"
Una última característica: el professional de la pròxima dècada tindrà una especialització en forma de T. La seva base de coneixement serà molt polivalent, però serà molt entès en una temàtica concreta. El repte, en aquest cas, Homs el trasllada al sistema educatiu -però aquest és un meló que avui no obrirem-.