És viable que hi hagi més de 50 avions, 25 per sentit, que volin cada dia de Barcelona a Madrid amb tan sols una hora i mitja de trajecte? I de Barcelona a Bilbao en poc més d'una hora? O fins i tot de la ciutat comtal amb Sant Sebastià? Els països del voltant de Catalunya, amb França al capdavant, comencen a posar sobre la taula que els vols nacionals de curta durada es puguin substituir per un viatge en tren. O, fins i tot, prohibir, com és el cas francès. Ara bé, la població abusa de viatges curts? Som conscients de la contaminació? Són bones les alternatives ferroviàries? Un dilema aeroportuari ple de matisos.
Mentre a Catalunya s'ha parlat els últims mesos de l'ampliació de l'Aeroport del Prat per poder acollir més vols internacionals, a França hi ha un gran debat sobre el paper que han de tenir els avions nacionals al seu país. De fet, molts mitjans de comunicació publicaven que "França prohibeix els vols curts dins del país amb alternativa en tren". Una mesura pionera avalada per la Comissió Europea, però que alguns experts consideren "tímida". Si s'entra al detall de la mesura que pertany a la Llei sobre el clima, es limiten els trajectes en avió que es poden fer en menys de dues hores i mitja per tren. Per aquest motiu s'ha eliminat la ruta de l'aeroport de París-Orly amb Bordeus, Lió i Nantes. En canvi, Greenpeace crítica que no s'ha fet al mateix amb Lió-Marsella o París-Rennes, perquè "el transport públic no permet poder arribar d'hora a la ciutat ni tampoc sortir gaire tard".
De fet, els ecologistes defensen que la majoria dels vols interiors es podrien substituir fàcilment. Consideren que el tren és una alternativa per a gairebé tots els desplaçaments amb procedència i destí París, gràcies a la xarxa d'alta velocitat que enllaça amb la capital. I és justament a les capitals del Vell Continent on hi ha més crítiques, com pot passar amb Madrid, Barcelona o Ginebra. Per exemple, el think tank The Shift Project ha elaborat una llista amb línies com París-Londres, París-Ginebra, París-Zuric, París-Frankfort, París-Amsterdam i París-Brussel·les, que es poden fer en tren en menys de quatre hores i mitja. I que s'hauria de valorar.
I a Catalunya què?
La mesura llançada per França ha fet qüestionar alguns vols de Barcelona a diverses capitals espanyoles. I, en cas d'aplicar-la a la resta d'Espanya, la prohibició de vols curts afectaria 5 rutes a Espanya i 3,2 milions de passatgers, segons ha publicat Aena. Són els traçats que uneixen Madrid amb Barcelona, València, Alacant, Màlaga i Sevilla els únics trajectes que podrien quedar afectats a l'Estat per una llei com la francesa: es poden recórrer en 2,5 hores o menys amb tren, tenen més de 10 freqüències diàries i els horaris entre anada i tornada permeten passar 8 hores a destinació. Aquests vols gairebé no representen el 4% de les operacions comercials nacionals, precisa Aena.
L'arribada d'Ouigo i Iryo a la ruta Barcelona-Madrid d'alta velocitat ha aconseguit incrementar la quota de mercat del 65% al 78%, davant del 22% de l'avió
Aquí entra en joc la connexió del Pont Aeri entre Barcelona i Madrid perquè és la més important de les quatre, ja que és la responsable del 9,2% de les operacions peninsulars, segons Nommon. I podria arribar a ser "letal" per a la ruta aèria, després de l'entrada de la francesa Ouigo i la hispanoitaliana Iryo en les rutes ferroviàries de les dues ciutats i que han aconseguit incrementar la quota de mercat del 65% al 78%, davant del 22% de l'avió.
Ara bé, seria Madrid la ciutat més afectada de totes per la configuració radial de l'alta velocitat, com li ha succeït a París. Segons el director general d'Easyjet per Espanya i Portugal, Javier Gándara, la clau de tot té a veure amb l'arribada de l'alta velocitat als principals aeroports espanyols, perquè podria afectar "els viatgers en trànsit". Per a Gándara "si no hi ha connexió de tren als aeroports, una decisió com la francesa faria que molts viatgers no vinguessin al país". I així ho conclouen des del sector: les cinc connexions amb menys de 2,5 hores a Espanya són les que tenen més percentatge de vols en connexió.
El cas dels jets privats
Quina és la situació dels jets privats a Europa? Hi ha països com França, Irlanda, Àustria i els Països Baixos que estan demanant la seva fi, mentre des d'Europa remarquen que "no tenen intenció de fer cap moviment". Enmig de fortes crítiques cap aquest tipus d'aviació, els jets privats provoquen entre cinc i 14 vegades més contaminació per passatger que els avions comercials i 50 vegades més que els trens, segons l'estudi Transport & Environment. O, com apunta Greenpace, els vols d'aquestes característiques han augmentat un 64% a Europa.
Els jets privats provoquen entre cinc i 14 vegades més contaminació per passatger que els avions comercials i 50 vegades més que els trens
Curiosament, també hi ha el cas del futbolista Leo Messi que quan jugava a l'equip de futbol del Paris Saint-Germain (PSG), va rebre fortes crítiques de l'organització ATTAC per haver emès més de 1.502 tones de CO₂ amb el seu avió personal durant un estiu. O fins i tot, els riures del futbolista Kylian Mbappé quan va ser preguntat perquè l'equip francès havia llogat un avió per fer un trajecte que es podia realitzar en tren en tan sols dues hores. En el cas espanyol, es parla de més de 110.744 moviments de jets privats el 2021, per darrere de França, Alemanya, Regne Unit i Itàlia. Eivissa i Palma de Mallorca són els principals aeroports per excel·lència, sobretot durant l'estiu. Ara bé, una de les rutes més habituals d'avió privat és la de Barcelona a Madrid que pot costar entre 5.600 euros i 30.000 segons l'avió privat.