El cost de la vida es posiciona com la principal preocupació de les generacions Z i millennials. La recerca d'una estabilitat laboral i l'accés a l'habitatge s'han convertit en obstacles significatius. A més, conciliar la vida professional amb la personal i prioritzar la formació i l'estabilitat econòmica estan influint en decisions crucials com el matrimoni i la compra d'un habitatge, que molts joves veuen com a inabastable. Segons l'Enquesta 2023 de generació Z i millennials de Deloitte sobre aquestes generacions, un 35% dels Z (nascuts entre 1995 i 2009) i un 42% dels millennials (nascuts entre 1982 i 1994) han experimentat com l'augment de preus ha impactat el seu estil de vida. A més, un 61% de la generació Z i un 62% dels millennials consideren que serà impossible adquirir un habitatge en els pròxims anys.
Un 61% de la generació Z i un 62% dels millennials consideren que serà impossible adquirir un habitatge
Aquesta situació es reflecteix en una investigació finançada per la Fundació Ramón Areces, que va analitzar com el preu de l'habitatge influeix en el nombre de matrimonis. Les troballes van mostrar que un augment en els preus de les cases resultava en una disminució de casaments. Aquesta tendència negativa va ser especialment marcada durant la bombolla immobiliària de 2008. El 2007, es van celebrar més de 200.000 matrimonis, però després d'aquell any, les xifres van caure per sota d'aquest llindar i no l'han tornat a superar. Així, el dit “el casat casa vol” cobra més sentit que mai.
L’alt cost dels casaments a Espanya contrasta amb la vulnerabilitat econòmica dels joves
Segons un estudi realitzat per Bodas.net i ESADE, a Catalunya els nuvis gasten aproximadament 184 euros per convidat, amb una assistència mitjana de 100 a 130 persones per casament. A Espanya, el cost mitjà d’un casament ascendeix a uns 20.500 euros, cosa que situa el país, juntament amb Itàlia i el Regne Unit, entre els llocs on els casaments són més cars. Així ho confirma un estudi publicat a The Conversation per Sonia Aránzazu, investigadora de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).
Aquest elevat cost contrasta amb la realitat econòmica dels joves a Espanya. El Banc d'Espanya ha destacat que els joves actualment enfronten majors dificultats per generar riquesa, estalviar i presenten una major vulnerabilitat econòmica. L'última Enquesta Financera a les Famílies (EFF) mostra que, després de la crisi financera, les llars no han recuperat el seu nivell de riquesa, afectant especialment els joves. El 2022, les famílies encapçalades per menors de 35 anys comptaven amb una riquesa mitjana acumulada de 20.000 euros, molt per sota dels 100.000 euros que tenien el 2008.
El 2022, les famílies encapçalades per menors de 35 anys comptaven amb una riquesa mitjana acumulada de 20.000 euros
La situació de vulnerabilitat econòmica es manifesta clarament en el difícil accés a l'habitatge, evidenciat per l'augment en l'edat d'emancipació. Segons l'última Enquesta Financera a les Famílies (EFF), el 2022 el 65,9% dels joves espanyols entre 18 i 34 anys encara residien a la llar familiar, un increment de 13 punts des del 2008. Actualment, el preu mitjà per metre quadrat a Espanya supera lleugerament els 2.000 euros, encara que va assolir el seu màxim el 2008 amb gairebé 3.000 euros. Segons Idealista, les Balears i la Comunitat de Madrid són les regions més costoses, amb preus mitjans de 4.200 euros i 3.200 euros per metre quadrat, respectivament.
Aquesta situació financera precària fa que molts joves es trobin davant d'un dilema: casament o hipoteca? Una enquesta de l'organització benèfica Relate, publicada per la Press Association, posa de relleu una pressió significativa sobre els joves, especialment els millennials i la generació Z, per seguir el camí tradicional de casar-se després de comprar una casa. El 77% dels millennials i el 83% de la generació Z se senten pressionats per aconseguir aquestes metes de vida convencionals.
El 77% dels millennials i el 83% de la generació Z se senten pressionats per aconseguir aquestes metes de vida convencionals
L'enquesta posa en relleu que el matrimoni és el segon objectiu que genera més estrès entre els joves. Un 27% de la generació Z mostra menys interès en aquest desig en comparació amb el 38% dels millennials. Pel que fa a la compra d'una casa, prop del 15% dels millennials sent pressió per adquirir-ne una, en contrast amb aproximadament el 9% dels boomers (nascuts entre 1945 i 1964).
El canvi cultural en l'habitatge
Com a curiositat, mentre que el 70% dels joves de 18 a 33 anys opten per llogar, només el 20% dels adults de 60 a 70 anys ho fan, segons un informe del Future Policy Lab, un think tank espanyol centrat en les preocupacions dels joves europeus. Aquest contrast posa de manifest com els joves enfronten majors dificultats per accedir a la propietat de l'habitatge en comparació amb els boomers.
Aquesta situació no només posa en relleu les dificultats per accedir a l'habitatge, sinó que també marca un canvi cultural notable. En la generació boomer, era impensable no passar del nuviatge al matrimoni, seguit de la convivència i la formació d'una família. Avui en dia, l'estil de vida ha canviat dràsticament, sorgint noves opcions davant d'aquest model convencional.
Mentre que el 70% dels joves de 18 a 33 anys opten per llogar, només el 20% dels adults de 60 a 70 anys ho fan
Segons les últimes dades disponibles de l'Institut Nacional d'Estadística, a Espanya es van celebrar 179.107 matrimonis el 2022. A Catalunya, d'altra banda, es van realitzar un total de 27.100 enllaços el mateix any, segons Idescat. Tot i que no es disposa d'informació precisa sobre quant d'aquests matrimonis van incloure parelles que ja convivien prèviament, aquesta opció és cada vegada més comú entre els millennials, els quals prefereixen provar la convivència abans de comprometre's definitivament.
Actualment, a Espanya, el 86,9% dels espanyols viuen junts sota el mateix sostre, sigui casats o no. D'altra banda, el 13,1% no ho fan. Aquestes estadístiques, proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística, reflecteixen una tendència creixent cap a la convivència sense necessitat de contraure matrimoni prèviament. A més, a causa de l'estancament dels salaris i de l'increment continu en els preus dels lloguers i de la compra d'habitatge, molts millennials veuen en la convivència una opció econòmica viable. Compartir les despeses del lloguer els ajuda a alleujar la seva càrrega financera i els ofereix més possibilitats d'estalviar. Davant d'aquest ball de xifres, sembla que els millenials, a l'hora d'escollir entre casament o hipoteca tenen clara la resposta: conviure.