Quant val emprendre? Tothom es pot permetre obrir un negoci? Quines despeses comporta? El component econòmic és un dels que més marca l’aventura de muntar una empresa. Per emprendre, no cal ser ric, però sí que és necessari tenir un cert nivell d’estalvis o un entorn de suport per tres raons: fer la inversió inicial per al negoci, cobrir les despeses personals fins que aquest comenci a facturar i atreure inversors privats per fer-lo créixer. Un 90% de les startups fracassen en un període de tres anys, segons Spain Startup. Així que, abans d’emprendre, cal fer números.
“S’ha de desmitificar que la persona emprenedora és rica; ara bé, és obvi que si tens diners, les condicions per muntar un negoci són més favorables”, avisa Xavier Dumont, responsable d’emprenedoria de Barcelona Activa. Per a Quino Fernández, CEO de l’acceleradora AticcoLab, el primer que ha de tenir una persona que vol muntar un negoci és “recursos per viure mentre el producte no genera ingressos”. Aquest temps de transició varia molt en funció del tipus d’empresa que es crea, recorda Dumont: “Si muntes un restaurant, el primer dia ja estàs facturant, però si estableixes una startup biotecnològica, poden passar un o dos anys”.
Durant tot aquest temps, és necessari comptar amb estalvis o una altra font d’ingressos a la unitat familiar, coincideixen tots dos. Provinguin d’on provinguin, els diners hauran de servir també per a la inversió inicial en el projecte: “Els primers recursos, en el món de l’emprenedoria, no te’ls dona ningú”, afirma Fernández. I és que la inversió privada no arriba fins que no es demostren certes mètriques.
Dumont i Fernández recorden que hi ha una tercera opció per obtenir finançament en les etapes inicials, els anomenats friends, family and fools (amics, família i bojos), als quals últimament s’hi ha començat a afegir una quarta F de followers (seguidors). Tot i que no és fàcil trobar-ne, existeixen. En aquests casos, el responsable d’emprenedoria de Barcelona Activa insisteix en la necessitat de deixar-ho tot per escrit i sense ambigüitats, tot i que sigui un entorn proper: “S’ha de deixar clar si es tracta d’un préstec o d’una inversió, per exemple”.
"Els primers recursos, en el món de l'emprenedoria, no te'ls dona ningú", recorda Quino Fernández, CEO de l'acceleradora AticcoLab
La tercera raó per la qual emprendre requereix uns recursos de partida és poder captar inversió privada. I és que per decidir on aniran a parar els seus diners, els fons se solen fixar -a més del projecte en si- en l’emprenedor. “Fa ràbia perquè hi ha gent que té idees bones però que no té diners i a les acceleradores no els podem acollir; si les acceleradores s’ho miren, els inversors encara més”, explica el CEO d’AticcoLab. I Dumont afegeix: “L’inversor mira molt fins on s’ha mullat l’emprenedor”, és a dir, quant ha invertit de capital propi.
Joves, aturats i xarxes de suport
Qui compleix els requisits per emprendre amb tranquil·litat econòmica? Encara que hi ha molta varietat en funció del tipus de negoci que es crea, quan parlem de startups o empreses que tenen un retorn més tardà, els perfils es repeteixen. Pels programes de formació, assessorament i incubació de Barcelona Activa hi passen emprenedors de tot tipus. Com que és un organisme públic -que depèn de l’Ajuntament de Barcelona-, l’espectre que cobreix és molt més ampli que, per exemple, el d’una acceleradora com AticcoLab.
Dumont identifica els emprenedors amb una idea concreta de negoci, els que tenen el coneixement necessari i els que ho fan per necessitat -ja sigui perquè s’ha quedat a l’atur o perquè no troba feina-. Un altre mite que vol trencar és que tots els emprenedors siguin joves. De fet, Dumont defensa que els de més edat tenen un valor afegit: “Experiència laboral que els permet identificar oportunitats de negoci en el seu sector”. I afegeix que, si bé els perfils són diversos, “una família acabalada o una persona jove sense responsabilitats són capaços d’acceptar més riscos”.
"L'inversor mira molt fins on s'ha mullat l'emprenedor, quant ha invertit de capital propi", segons Xavier Dumont, responsable d'emprenedoria de Barcelona Activa
Quino Fernández també veu els joves amb una estructura familiar que els manté com un dels perfils més comuns. A més, hi afegeix “persones amb una parella que els pot donar suport o acomiadats que cobren una indemnització”. En aquest sentit, una opció que trien molts en el darrer cas és la capitalització de l’atur, que permet cobrar la totalitat de la prestació de cop per poder posar en marxa un negoci.
També hi ha un perfil rara avis: l’emprenedor de professió. Són les persones que munten un negoci i, si no funciona, en creen un altre i, d’aquesta manera, van enllaçant empreses. “Conec gent que va per la tercera emprenedoria; alguns no deixen mai la feina i ho tenen com una activitat complementària”, explica Fernández. I aquí entra un altre factor en joc: què vol dir tenir èxit a l’hora d’emprendre? Si ens referim a tenir un producte atractiu per als inversors, molt poques empreses hi arriben i solen ser les de persones amb més recursos; si es tracta de tenir per viure i autorealitzar-se, és més habitual trobar perfils com els esmentats anteriorment. S’ha de ser ric per emprendre? No, però tenir certs diners fa les coses més fàcils. Com diu Dumont: “Les persones amb més recursos no comencen una startup; inverteixen en borsa”.