Per què encara es paga més als homes que a les dones? Quines són les causes? I les solucions? La maternitat és un fre per al desenvolupament professional de les dones? La igualtat de gènere i l’empoderament de la dona continuen estancats en les relacions de poder entre homes i dones. Com a conseqüència, encara hi ha una bretxa de gènere del 23% en l’àmbit mundial, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU). I a Catalunya, del 20,6%.
Aquestes han sigut algunes de les qüestions abordades en el marc del Dia Internacional de la Igualtat Salarial per l’ONU que tindrà lloc el pròxim 18 de setembre, i que s’ha debatut a la taula rodona Causes i solucions: per què encara avui dia és necessari reivindicar la igualtat salarial celebrada per Juno House i l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE).
Macias: “La bretxa salarial és el resultat de com es treballa contra els drets humans de les dones”
El concepte de bretxa salarial, segons Mar Gaya, fundadora i directora de Igualando i consellera de l’ODEE, es tracta d’un indicador que conté una fórmula matemàtica que permet conèixer la diferència de retribucions entre homes i dones. Un dels aspectes més interessants al nostre país es que “suposadament s’ha reduït dos punts”. Però, segons Gaya, “aquestes dades s’han d’agafar amb pinces, ja que s’ha incrementat el salari mínim interprofessional (SMI) i que moltes d’elles es concentren en la part baixa de la retribució”.
“La bretxa salarial és el resultat de com es treballa contra els drets humans de les dones”, afegeix Marta Macias, directora executiva de COOP4EQUALITY i consellera de l’ODEE. Macias apunta que “és una visió aspra del capitalisme, juntament amb l’esforç que es fa per controlar les dones, amb els seus ingressos i el control dels recursos, per tal que les seves decisions es vegin limitades”.
El país més igualitari en matèria de gènere, encapçalant l'Informe Global de la Bretxa de Gènere 2022 del Fòrum Econòmic Mundial, és Islàndia, per dotzè any consecutiu. El segueixen Finlàndia, Noruega i Suècia. Respecte a l’Estat espanyol, el país ocupa la posició disset. En l’informe es valora la posició de les dones en l’àmbit polític, en l’àmbit públic, en la salut i en el nivell educatiu. En aquests àmbits si treu bona puntuació, però on “punxa”, segons Eva Vila-Massanas, cofundadora i directora de WeEqual i cofundadora i consellera de Juno House, és en l’àmbit econòmic, a causa de “l’enorme bretxa salarial i per la tipologia de posicions, ja que només un 7% de les dones formen part de l’alta direcció”.
L’àmbit empresarial amb perspectiva de gènere
“Quan fas una contractació s’hauria de fer amb perspectiva de gènere, pel fet que inconscientment a vegades es poden atraure més homes que dones, segons com estigui redactat el perfil”, explica Vila-Massanas. “Com es fan les promocions a l’empresa? Les persones que ho decideixen estan formades amb visió igualitària? Per què alguns treballadors pensen que una dona de 30 anys voldrà ser mare de seguida i estar més temps a la llar?” Pregunta la cofundadora de Juno.
El país més igualitari en matèria de gènere és Islàndia
Les participants de la taula rodona recomanen el llibre El Club del no, que aprofundeix sobre les tasques dels homes i les dones en l’àmbit laboral. Per exemple, per què en la majoria de casos l’organització del sopar de Nadal de l’empresa ho organitzen elles? I per què succeeix el mateix amb el treball burocràtic? És el moment de posar-hi consciència i que s’analitzi amb la perspectiva corresponent.
El pla d’igualtat no acaba d’arrencar
6 de cada 10 dones han rebut penalitzacions al treball per fer-se càrrec de tasques domèstiques o relacionades amb els fills. Macias explica que “la maternitat és un fre des del punt de vista patriarcal i no hauria de ser així”. L’experta remarca que “hem de canviar la mentalitat dels homes per tal que entenguin que també han d’entrar en la cura, com ho ha portat a terme el gènere femení durant segles”.
Macias destaca que les administracions públiques tenen la responsabilitat de formar part del foment de la igualtat. “Les dones no deixaran els fills sense cuidar i això no vol dir que vulguin renunciar a tenir un bon sou i una vida còmoda”, continua. “La conciliació no és femenina, és de tots, juntament amb la corresponsabilitat i els plans d’organització del temps”.
6 de cada 10 dones han rebut penalitzacions al treball per fer-se càrrec de tasques domèstiques o relacionades amb els fills
En aquests moments, tan sols un 20% de les empreses catalanes compleixen el pla d’igualtat. D’altra banda, cal apuntar que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’Igualtat tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració i, aquest percentatge no ha variat en els darrers set anys. Mar Gaya, afirma que “la norma ha de ser imprescindible avui en dia, és una condició necessària però no suficient. Quan els números demostren aquesta manca de presència femenina en els càrrecs directius, és quan la norma i la legislació ha de ser aplicada”. A més, hi ha una gran diferència segons els sectors: mentre que en publicitat, recursos humans, qualitat o màrqueting la presència femenina en els consells d’administració és més elevada (29-30%), en el sector de les TIC és menor, només del 13%.
Ara bé, tot i la Llei d’igualtat, a Espanya només el 52% de les empreses compleixen amb la igualtat de salaris per a un mateix lloc de treball. En aquest sentit, cal recordar que l’any passat va entrar en vigor el Real Decret de Igualtat Retributiva entre homes i dones i que té com a objectiu la identificació de possibles discriminacions dins d’un mateix lloc de treball. A més, totes aquelles empreses que tinguin un mínim de 50 treballadores o més estan obligades a presentar plans d’Igualtat. Vila-Massanas, comenta que “actualment aquest pla d’igualtat accepta que hi hagi una diferència fins al 25% de retribució per un mateix lloc de treball entre homes i dones, per tant, encara hi ha diferències acceptades. Desigualtats dins d’un pla d’igualtat”.
Gaya ho té clar: “un pla d’igualtat ben fet pot canviar l’empresa, malgrat que comporti més hores de feina i responsabilitat. Però és fonamental per accelerar el canvi”.
Revertir la bretxa
Gaya apunta que tot el que està succeint a la societat també afecta a les empreses i és el moment de “prendre consciència” i fugir dels discursos de “nosaltres només seleccionem talent”. Per a la consellera de l’ODEE “dir que seleccionem talent independent del gènere és enganyar-se i mentir”, ja que les decisions més importants no les prenem amb el cap, sinó amb les emocions i el cor. Per tant, és crucial prendre consciència del biaix i minimitzar-lo.
Vila-Massanas: "El pla d’igualtat accepta que hi hagi una diferència fins al 25% de retribució per un mateix lloc de treball entre homes i dones"
Macias afegeix que “les empreses poden fer moltes coses per canviar la vida de les persones i, d’aquesta forma, és imprescindible oferir espais de participació i donar veu al gènere femení”. D’aquí s’impulsarà la corresponsabilitat, la sensibilització i l’organització del temps. Reconèixer les dones de l’empresa i visibilitzar-les és fonamental des de la mirada de gènere des del món empresarial.